EU-BLOC

SIS MESOS DESPRÉS, NEDANT SOBRE LA MERDA

2007-07-17T16:16:00.000+02:00

Passen senyors i senyores i miren les filigranes que fan els de Glòria Marcos obrint una llandeta de besuc amb un pic i una pala! Admiren les/els de Pasqual Mollà que encara no han dit on volen anar i ja estan fent camí! Observen la delicada neutralitat que mantenen els d’Enric Morera repartint navalles i punyalets! Queden bocabadats davant la generositat d’Amadeu Sanchis renunciant a un lloc per al qual mai no hauria d’haver sigut proposat i per al que ni serveix ni l’importa no servir! I ara, tots agenollats davant Rafa Xambó que proclama que un sociòleg, per principi, és un conseller de RTVV en potència. I ell, damunt, canta! Poeta, pujat la bragueta !

I ací ens teniu, als que tant apostarem pel Compromís pel País Valencià nedant sobre la merda. Sense poder tapar-nos els nassos perquè necessitem moure els dos braços per no enfonsar-nos. I de tant en tant, cullerada de mel al cos, perquè també ens cal respirar. Ací ens teniu esmaperduts observant com alguns volen convertir un pet en una revolució i un rot en un discurs.

Tot per un lloc en el Consell d’Administració de RTVV, l’organisme més inútil que hi ha a Espanya i part de l’estranger.

Però si ho tenien ben fàcil! Si el que hauria d’haver fet el Compromís és renunciar a ocupar el lloc que els correspon per denunciar el gabinet de propaganda del PP i el niu d’indignitat en què s’ha convertit la ràdio i televisió públiques!

Deixar soles al PP, això és el que hauria d’haver fet el Compromís. I també el PSPV. I a pesar de tot, caldrà continuar nedant. Avançat encara que siga amb rodes quadrades. El contrari seria caure en la resignació i eixe és un luxe que no ens podem permetre els que apostem per una societat més justa i més neta.

ADÉU I BENVINGUTS

2007-01-08T10:55:00.000+01:00

Aquest blog va nàixer amb l'objectiu de potenciar i donar arguments a favor d'un pacte entre EU i el Bloc. A pesar del poc de temps que portem en la blogosfera, hem aconseguit fer més de cent aportacions (exactament 113), que set-centes quinze persones hagen participat en el debat i que altres dotze mil hagen visitat les nostres pàgines en menys de 4 mesos.

Ara, una vegada aconseguit que el pacte siga una realitat, (i passades les vacances de Nadal) ja no té sentit ni el nom d’aquest blog, ni el seu contingut.

Tot i això, som conscients que el camí per fer fora de la Generalitat el PP no ha fet més que començar. I això ens dona noves forces per continuar alegres i combatius. Serà a través d’un nou blog que hem batejat com El Fartet i al qual ja podeu accedir. Diàriament hi trobareu novetats.

Hem elegit aquest nom en solidaritat amb eixe peix autòcton, semblant al samaruc, que es troba en perill d’extinció a causa del deteriorament mediambiental i la presència d'espècies invasores com el Peix Momia, en altres llocs també anomenat Pez Pirañita. Una situació molt suggeridora per a nosaltres.

Estem farts! Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat les mòmies i piranyes!

RECORDEU: A PARTIR D'ARA ENS TROBAREU A http://elfartet.blogspot.com

VICTOR CAMPOS PORTA LA NEGRA

2007-01-02T21:20:00.000+01:00

El vicepresident del govern valencià, Víctor Campos, i l'alcadessa de València, Rita Barberà, han participat en la convocatòria de "Peones negros", l'organització creada per Jiménez Losantos. L'excusa era condemnar l'atemptat d'ETA, però l'han aprofitada per intoxicar sobre l'11-M i responsabilitzar el govern de l'atemptat.

Segurament Víctor campos desconeix que Jiménez Losantos és un enemic declarat de Mariano Rajoy i, per extensió, de Francesc camps, i un fidel aliat d'Eduardo Zaplana. Serà que no ho sap, és bobo o les dos coses a la vegada. Si voleu saber la resposta presioneu la fletxa blava que hi ha damunt la imatge de baix.

ZAPLANA TAMBÉ S'APUNTA A UNA CAMPANYA DESCARADA I ATREVIDA

2006-12-21T20:56:00.000+01:00

Malgrat que Francesc Camps assegura hui que les enquestes mai no li han sigut tan favorables al PP, la realitat és que les coses li van ben mal, tant fora com dins del partit on es lliura una batalla despietada. La millor prova és que Eduardo Zaplana no ha dubtat en interpretar a la seua manera la idea de Pepa Chesa i s'ha llançat de forma desaforada a fer una campanya descarada i atrevida per tal de consolidar el seu poder en el partit. En la foto podem observar Zaplana en plena tasca de proselitisme en la Safor.

Si no ens enganya la vista, la que toca el violí és Alicia de Miguel i la que s'acobla les ulleres i mira el melic de Zaplana amb cara d'incredulitat és Gema Amor. El que asoma per l'esquerra és Julio de Espanya preparant-se per cantar una ranchera.

PEPA CHESA I EL BISBE

2006-12-21T09:56:00.000+01:00

Per a què enganyar-nos ? La pura realitat és que quan arriben aquestes dates estem més abocats a la fartera i a les cerimònies nadalenques que a cap altra cosa.

Per aquest motiu resulta tan suggerent que el bisbat d'Oriola-Alacant, en compte de parlar de betlems i arbres de Nadal, denuncie que l'urbanisme és "insostenible" i que qualifique d'immoral que hi haja 400.000 vivendes buides quan tantes persones estan sense sostre. És d'esperar que, coherentment amb aquesta postura, l'església done suport a les nombroses mobilitzacions que hi ha anunciades per reivindicar un habitatge digne. Encara més: com un dels eixos de la campanya electoral de Compromís pel País Valencià serà la denúncia de l'urbanisme depredador, no hi ha per què descartar la celebració d'un mitin amb participació de Glòria Marcos, Enric Morera i el bisbe d'Oriola-Alacant.

Cas de no fer-se l'acte conjunt que acabem d'esmentar, la principal culpable serà la responsable d'organització del Bloc Pepa Chesa qui ha anunciat que el seu partit farà una campanya electoral "descarada i atrevida". Clar, això necessàriament ha d'espantar qualsevol bisbe. Què estarà tramant aquesta dona?

PERQUÈ ELS TEMPS ESTAN CANVIANT

2006-12-20T10:07:00.000+01:00

Les coses continuen anant bé. El Bloc ha donat suport al pacte amb EU per una majoria superior a l'esperada i els pronòstics dels més pessimistes no s'han acomplit. Però seria un error reduir els resultats a una simple qüestió numèrica, a un càlcul més o menys encertat. El que s'ha posat en relleu és que molts militants que inicialment no eren favorables al Compromís pel País Valencià, ara ho són. Per convenciment, per disciplina, o per responsabilitat.

Tot fa pensar que a EU passarà el mateix i que el referèndum no serà una simple constatació numèrica del suport que té el projecte, sinó un tancament de files farcit també de convenciment, disciplina i responsabilitat. Simplement perquè l'objectiu paga la pena.

Errades al llarg del procés se n'han fet moltes i totes elles estan arreplegades en aquest blog. Reconeixem que algunes d'elles, fins i tot, hipotequen una part del futur. Però no és el moment de mirar enrere. Tenim el que tenim i amb el que tenim haurem de fer-ho tot. És per aquest motiu que no ens agraden declaracions com les del diputat Joan Antoni Oltra criticant Glòria Marcos i manifestant les seues premonicions sobre el funcionament del futur grup parlamentari. Ni ens agraden a nosaltres ni li convenen a ell perquè ha guanyat el nostre respecte i no és just que un mal comiat l'espatlle. Però també cal dir que tanta obligació tenen alguns diputats de controlar el que diuen com la direcció d'EU de reconèixer la seua vàlua comptant amb ells en la nova etapa que estem obrint.

MENTRESTANT

El PP cada vegada està més implicat en suposats casos de corrupció. Hui ha sigut Xàbia i demà ves a saber què. Les llistes electorals se'ls compliquen per moments i demà mateixa podria haver-hi alguna escissió a Gandia. Hem conegut que el president de la Diputació de València, Fernando Giner, ha estat a punt de deixar el PP per passar-se'n al partit d'extrema dreta que lidera Sentandreu. També reclama la seua part del botí José Maria Chiquillo que té un partit procedent de les despulles d'UV que cap en una bicicleta. Campsistes i zaplanistes no aconsegueixen acostar postures. Els casos judicials se'ls acumulen. Camps, cada vegada té més por escènica. L'únic que els funciona bé es la RTVV. És l'encarregada de fer una realitat a la seua mida a través de la manipulació descarada de la realitat. Com no anem a poder contra aquesta tropa!!

ADÉU RITA

2006-12-14T10:14:00.000+01:00

Si en política les formes compten, a Rita Barberà han estat a punt de ficar-la en un nou jardí. I ja en van...

L'alcadessa de València ens acaba de presentar una pàgina web que ha hagut de ser retocada urgentment perque, en la seua primera versió, barrejava institució (ajuntament) i partit (PP) amb una naturalitat inacceptable.

Segons el copyright que ahir apareixia al final de la pàgina, la web era propietat de l'Ajuntament de València. (De fet, el logo del consistori encara hi apareix també en un lloc preferent). En canvi, quan es visitava l'avís legal de la pròpia pàgina es podia llegir que "la entidad titular de este sitio en Internet es el Partido Popular". Però, en què quedem? Carn o peix ? I més, qui ho ha pagat tot això: la carn o el peix?

Conscients de la clavada colossal de pota, 24 hores després la novíssima web ha sigut rectificada i el nou coypright que s'hi pot veure, adaptat. La pàgina ja no és de l'Ajuntament de València, com ahir, si nó del PP de València.

Algú podria pretextar, com a reacció primera, que només estem davant d'un error sense importància, però a nosaltres no ens ho sembla. No creguem que ningú, en un excés de zel, tinguera cap lapsus innocent. No. Coneguent al personatge (i als seus corifeus), ens inclinem a pensar que aquesta mescla inicial entre consistori i partit no era més una manifestació més de la incapacitat de la dreta capitalina de diferenciar una cosa i l'altra, de governar-nos a tots com si les institucions foren un "cortijo" particular i privat. La "forma" original d'aquesta web era un fidel reflex del "fons" polític de la seua titular. La prova és que han hagut de rectificar. Ara, si és per nosaltres, confiem que la rectificació definitiva vinga al maig al crit d'Adéu Rita!.

MELCIOR, GASPAR I BARBERÀ

2006-12-13T10:17:00.000+01:00

Resulta que ara les cartes que s'envien als Reis Mags es diuen enquestes electorals. La que ha fet pública el PP sobre expectatives de vot a la ciutat de València segur que acaba dipositada en la bústia que han intal.lat Melcior, Gaspar i Baltasar a El Corte Inglés.

Segons la simpàtica carta infantil que ha escrit Rita Barberà als Reis, el PSPV perd un escó que passa directament al PP. EU, es queda igual. Amb la qual cosa els populars passen de la majoria absoluta a la majoria absolutista i queda demostrat que Carme Alborch té menys possibilitats electorals que Rafael Rubio.

Naturalment, és molt atrevit afirmar, com fa el PP, que l'escó que guanya el PP és el mateix que perd el PSPV. I per què no és d'EU? Doncs perquè cal tindre en compte que un dels objectius dels populars és no espantar EU amb l'objectiu de no animar-la a pactar amb el Bloc davant la perspectiva de perdre regidors.

De manera que si l'enquesta la mirem a contrallum, el que posa en evidència són dues preocupacions del PP: el possible efecte de la candidatura de Carme Alborch en els resultats electorals i la por a un pacte EU-Bloc. I EU faria bé no conformant-se amb el virgencita que me quede como estoy que li estan venent els populars.

MENTRESTANT

Zaplana es posa histèric perquè no prospera la querella que ha posat contra els diputats José Camarasa i Antoni Such per haver gravat unes converses amb uns empresaris que donaven a entendre que Terra Mítica en realitat és Terra a Mitges.

I a Castelló esperem la declaració de quatre exministres d'Aznar pel cas Fabra.... I continuen els problemes del PP per confeccionar les llistes electorals... Fins ara només tenien un imputat com a cap de llista, l'alcalde d'Alacant, Luís Diaz Alperi. Ara afegeixen a la llista l'alcalde de Riba-roja, Francisco Tarazona, imputat en delictes de prevaricació, malversació, tràfic d'influències i us d'informació privilegiada... Menudeses.

LES POTES DEL POLLASTRE

2006-12-12T12:01:00.000+01:00

(Ves punxant les fletxes blaves que trobaràs a la imatge de dalt)

El partit que lidera Francesc Camps aconsegueix donar un primer pas per fer realitat el tripartit amb el qual intenta concórrer a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals amb el nom de Partim el Pollastre (PP). L'avanç s'ha produït amb el Partit Rechionalista de Fernando Giner, ja que la negociació amb la formació que lidera Zaplana continua blocada.

L'actual president de le Generalitat, Francesc Camps, ha aconseguit acostar postures amb Fernando Giner després d'oferir-li la possibilitat que deixar la Diputació de València a canvi d'ostentar la presidència de les Corts en substitució de Julio d'España, l'home que ha aconseguit fer bo a Lizondo al capdavant del parlament valencià. Camps també va donar ahir com a propina al líder rechionalista un parc indstrial d'un parell de milions de metres quadrats a Vallada, el seu poble. Notable personatge el tal Fernando Giner qui ha aconseguit fer una gran carrera política únicament a base de fer faltes d'ortografia.

En qualsevol cas, Camps ha optat per desvestir un sant per vestir-ne un altre, ja que marginar Julio d'Espanya ha empipat els de Zaplana. Estos aspiren a confeccionar pràcticament tota la llista autonòmica d'Alacant, cosa que complica molt la formació del tripartit.

Camps, en una demostració de força ha advertit Zaplana que "un pollastre pot caminar amb dues potes". Zaplana, amb un clar menyspreu als rechionalistes, ha replicat: "jo només en veig una".

QUÈ, QUI, QUAN, COM

2006-12-11T12:26:00.000+01:00

No serem nosaltres els qui recordarem les coses que s'han fet malament al llarg de la negociació d'EU amb el Bloc. Entre altres coses perquè som dels que pensem que el resultat final ha pagat la pena. I així ho demostra la histèria del PP que, per primera vegada en dotze anys, nota que la cadira se li esvara.

Evidentment, hi ha resistències internes a EU i al Bloc. Sincerament creem que estan més fonamentades en prejudicis que amb anàlisis seriosos. I també en postures molt ideologitzades i poc pragmàtiques. És el debat de sempre: buscar un equilibri entre la ideologia i els plantejaments estratègics, i el pragmatisme que demanda el dia a dia per actuar sobre la realitat i no només contemplar-la, encara que siga amb plantejaments crítics. Trobar l'equilibri no sempre és fàcil, però cal cercar-lo. I tan roín és escorar-se cap un costat com cap a l'altre.

Els prejudicis ideològics d'un sector d'EU no tenen massa sentit amb un programa electoral pactat. I tampoc té sentit que alguns nacionalistes critiquen a EU argumentant que no és una formació d'obediència valenciana. Afirmar, ara i ací, que Glòria Marcos truca cada dia a Llamazares per demanar-li instruccions, no té ni peus ni cap. I dir que truca a Frutos és, directament, paranoia.

Els riscos reals de la coalició no venen de la ideologia amb majúscula, sinó de la manca de coordinació. Eixe, al nostre entendre, és el principal repte. Coordinació per a saber què es diu, qui ho diu, quan es diu i com es diu. Sense exagerar, però evitant que grinyole la relació entre els dos partits de forma inncessària, per exemple, a causa de protagonismes personals. Nosaltres ja vam proposar la conveniència de fer una publicació conjunta amb participació de totes les forces presents en el pacte. I naturalment, amb un contingut consensuat.

LA CONJURA DELS NECIS

2006-12-08T10:11:00.000+01:00

Potser resulte excessiu demanar als periodistes que diferencien entre la informació i els articles d'opinió però, almenys, caldria exigir-los que no ompliren les notícies de contradiccions.

No és seriós afirmar, com fa hui el diari Levante que “el vot del futur grup parlamentari de Compromís pel País Valencià en assumptes clau el marcarà EU, sense l'aval del qual no hi haurà pacte de govern amb el PSPV”. I no és seriós perquè la mateixa persona que fa aquesta afirmació és la mateixa que recorda a continuació que el document programàtic de la coalició estableix que “en cap cas el grup parlamentari de la coalició permetrà, ni per acció ni per omissió, que el PP accedisca al Govern de la Generalitat”. El titular per tant, no és, com diu el diari, que EU podrà evitar un pacte de govern amb el PSPV, sinó que no podrà impedir-lo.

És cert que les decisions importants hauran de tindre el suport del setanta per cent dels vots i que EU té un seixanta per cent. Però això no significa que aquesta formació puga fer el que li done la gana. Amb el mateix criteri es podria afirmar que els grups minoritaris de la coalició poden blocar qualsevol proposta realitzada per EU.

Tampoc entenem que té de roïn que les formacions que formen la coalició s'obliguen a defensar allò pactat i que en les qüestions no pactades hi haja llibertat de vot.

Com no té sentit convertir la relació entre les forces que formen Compromís pel País Valencià en una contínua conjura d'uns contra altres. Ja està bé de bromes.

I TORNA L'INDEPENDENT...

2006-12-07T10:38:00.000+01:00

El pacte EU-Bloc està limitat a les eleccions autonòmiques, però és evident que tot el que siga extendre'l a les municipals, allà on siga possible, ajudarà a consolidar la relació entre les dues formacions.

Les informacions que apunten a la possible entrada d'un militant del Bloc en les llistes del PSPV en la ciutat de València en qualitat d'independent no ens agraden gens. Un partit pot optar entre presentar-se o no presentar-se a unes eleccions, però no podem entendre que els seus representants entren a formar part d'unes llistes alienes renunciant a les pròpies sigles.

Quan EU i el Bloc debatien el número tres de la llista autonòmica per Alacant, afirmarem que els nacionalistes no haurien de posar les seues sigles i que EU decidira quina seria la persona que les representaria. Recorden: els parlem del famós debat de l'independent. Ara diem que el Bloc no hauria de cedir un representant seu en la llista del PSPV com independent a costa de renunciar a les pròpies sigles. Una cosa és fer una coalició preelectoral i un altra ben diferent vendre's a quilos.

El millor seria que els nacionalistes pactaren amb EU, però si no és possible, que vagen a soles. El vol testimonial també té el seu valor. Sobre tot quan l'actual correlació de forces no fa pensar en una possible alternativa de govern municipal a la ciutat de València. Crea confusió, no li interessa al Bloc i tampoc l'interessa al PSPV.

MENTRESTANT

El tripartit del PP -campsistes, zaplanistes i rechionalistes- continua pegant-se per la confecció de les llistes municipals. Hi ha amenaces d'escissió a Gandia, Oriola i Benidorm. A Vila-real van amb el pas canviat. I la cosa no ha fet més que començar. Això per no parlar de les llistes autonòmiques que seran la madre de todas la batallas.

EL DUEL

2006-12-06T16:02:00.000+01:00

Fotografia de Santiago Carreguí publicada a El País (6/12/2006)
Punxeu les flexes blaves que hi ha damunt la imatge.

FER ELS DEURES

2006-12-06T09:42:00.000+01:00

Els socialistes no arranquen ni a la de tres. És com si pensaren que el canvi de cicle polític caurà del cel confiant únicament en la llei de la gravetat. No se'ls veu amb ganes.

Està bé que confien en el carisma de Zapatero i que vullguen arrossegar vots passejant-lo per tot el País Valencià, però que sàpien que si milloren els seus resultats gràcies al president del govern, després hauran de pagar-li factura en forma de vassallatge.

Socialistes i Compromís pel País Valencià saben on volen arribar, però han de fer el camí per separat. Sense interferències. Amb complicitat. Però els que estem per un futur pacte de govern exigim que cadascú fassa els seus deures. I el temps, corre que vola.

MENTRESTANT...

Mentrestant, hem comprés el que volien dir Camps, Rambla i el Niño Melón quan parlaven de la dificultat de barrejar l'aigua i l'oli. Es referíen a la impossibilitat de tancar les pròpies llistes electorals a causa de les picabaralles de Camps i Zaplana.

A Gandia, Ferran Mut, que és zaplanista, està disposat a trencar el partit i presentar una candidatura alternativa al PP si no el posen a ell de cap de llista. Però és que Ferran Mut és director general en la conselleria del Niño Melón, és a dir, que forma part del govern de Camps, a pesar de Camps i en contra de la voluntat de Camps. Ja saben, el president de la Generalitat que té por que vinga un tripartit perquè vol un gobierno fuerte. De llanderola, Paco, de llanderola.

EL GOVERN DE L'EMPASTRE

2006-12-06T00:28:00.000+01:00

El govern valencià ha patit un atac de transparència informativa. Tres dies després que transcendira l'accident en el Palau de les Arts, els consellers d'Economia i Hisenda, Gerardo Camps, i de Cultura i Eduació, Alejandro Font de Mora, han comparegut en roda de premsa. Només unes hores després han facilitat una primera foto de l'interior del coliseu. Vos convidem a seguir el camí de les fletxes blaves que anireu trobant a la imatge de dalt.

I L'OLI I L'AIGUA ? BÉ, GRÀCIES

2006-12-05T11:12:00.000+01:00

Glòria Marcos ha tornat a repetir que mai no permetrà que per acció o omissió governe el PP. És a dir, que la coalició farà el possible i l'impossible per fer un pacte de legislatura o de govern amb els socialistes. Sobre quines bases?: Doncs, dependrà del suport electoral que obtinga cadascú. Com ha dit assenyadament la coordinadora general d'EU, el nivell d'exigència serà directament proporcional als diputats que obtinguen els socialistes i Compromís pel País Valencià.

Durant la gestació del pacte EU-Bloc, han sigut moltes les persones, organitzacions i col.lectius que han empentat per fer-lo possible. Ara, és legítim que Compromís pel País Valencià els intente implicar en el projecte. I és raonable proposar que aquest suport es puga visualitzar en la presència d'algun dels membres d'eixes organitzacions i col.lectius en llocs simbòlics de les llistes electorals.

MENTRESTANT...

Mentrestant, el PP intenta solucionar l'enfonsament de l'escenari del Palau de les Arts posant damunt de la plataforma original una mena de tablao flamenc. El president de la Generalitat, continua amb el seu pànic escènic i és incapaç de rebre els alcaldes de les poblacions afectades pel mal funcionament de la línia u del metro mentre estudia la possibilitat que els vagons vagen a pedals per tal d'evitar les avaries. El PP es manifesta contra el Tribunal Suprem a Vila-real mentre continua sense aclarir-se en la confecció de les llistes electorals. El conseller Esteban González Pons intenta fer creure que farà des de l'aire el que és incapaç de fer en terra ferma per controlar les construccions il.legals.

I novament, aquesta vegada el conseller Esteban González Pons, ataca el pacte d'EU, el Bloc i els Verds utilitzant el mateix símil que Camps i Rambla: que és tant com barrejar l'oli i l'aigua. Seran moniatos!! És que no saben que sense barrejar l'oli i l'aigua no existiria ni la paella? Ni l'arròs al forn.... I es diuen valencians!.

PURPURINA I MANIPULACIÓ

2006-12-04T10:43:00.000+01:00

No cal explicar-ho perquè tots ho han interpretat de la mateixa manera: l'enfonsament de l'escenari del Palau de les Arts és una escenificació del que està passant en el PP i amb la seua política, que no és alta cosa que pur teatre. El teatre que fan tots els dies per vestir la realitat de purpurina. Se'ls està caent el decorat. En compte d'idees tenen rajoles i fins i tot les rajoles els estan fallant.

Mentrestant, la coalició electoral liderada per EU i el Bloc, continua cremant etapes i el referèndum d'EU i el Consell Nacional del Bloc ja no es veuen com una amenaça, sinó com un procés de consolidació.

El PP amaga el seu veritable programa electoral. I també amaga el nostre. O el manipula. O se l'inventa directament. Per això hi ha reduït el document programàtic del pacte a una simple reivindicació de la República i l'autodeterminació i una aposta a favor dels Països Catalans que, a més, no consta enlloc.

Tanmateix, seria convenient sistematitzar el document aprovat per tal de fer-lo més clar i entenedor. No té molt de sentit barrejar en un mateix punt reivindicacions concretes que objectivament es poden aconseguir en la pròxima legislatura, com ara la llei de comarcalització, amb principis ideològics que unes vegades no son de competència autonòmica i d'altres son apostes de futur, com l'esmentada reivindicació de la república o el dret d'autodeterminació.

Deixem-ho clar: en el document aprovat no sobra absolutament res. El que cal és reordernar-lo. I si els quinze punts cal transformar-los en cent, no passa res. I si en eixa sistematització es diferencien els principis ideològics de les coses concretes que es volen aconseguir en la pròxima legislatura, molt millor.

Naturalment, el PP continuarà manipulant fem el que fem. Però ara no estem pensant en els populars, sinó en l'esforç didàctic que cal per fer arribar millor el missatge a aquells que demanen el vot.

LA BARRERA DEL NOU ÉS LA QUE COU

2006-12-01T10:59:00.000+01:00

Recordeu: la gent va vore i va escoltar les mentides i manipulacions que Acebes i Zaplana feien dels atemptats de Madrid, es va indignar i va dur la seua ràbia a les urnes de forma massiva. El resultat fou que el PP va perdre les eleccions generals.

Si no hagueren vist i patit Acebes i Zaplana, no s'haurien enrabiat i molts dels que anaren a votar, s'haurien quedat en casa. I el PP no hauria perdut les eleccions, perquè la gran participació, que fou la clau per tirar fora Aznar, no s'hi hauria produït.

Aquesta evidència ha de fer-nos replantejar fins a quin punt és un error presumir de no vore Canal 9 i escoltar Ràdio 9. El sector més progressista de la societat continua defensant que la RTVV és un servei públic, però l'ha donat per perdut. Tanmateix, és impensable que eixe mateix sector presumisca de no utilitzar la sanitat o l'educació pública argumentant que no té solució. No són la mateixa cosa, però tranquils que darrere d'una vindrà l'altra. I és millor començar ja a assumir els nostres drets com espectadors i oients. I d'acudir a les eleccions en igualtat de condicions que el PP.

REIVINDIQUEM EL CABREIG

Anit, el telenotícies de Canal 9 va presentar l'acord programàtic de Compromís pel País Valencià com una proclama a favor de la república, la catalanització i l'autodeterminació. I acompanyava aquesta "informació" amb imatges de Carod Rovira. Una vegada finalitzada aquesta "notícia" van començar la següent, que no era altra que la relacionada amb ETA. Segurament per rematar el que havia dit el dia anterior el conseller Rambla: que el pacte preelectoral és el més paregut a Batasuna.

Cal deixar de presumir de no vore Canal 9 i assumir que és una bona medecina per a indignar-se. El cabreig és un aliat del canvi. Ja ens enfadem i molt quan observem com ens desfan el territori o patim com es deterioren els serveis públics. Ara, injectem-nos també una bona dosi de tele en vena. Conreem el cabreig.

Hem parlat molt sobre la barrera del cinc per cent. Ara, cal pensar en la del nou, la de Canal 9. Perquè si volem guanyar, també hem de fer arribar als valencians que anem a desenrotllar el sector públic, que aturarem els abusos urbanístics, que canviarem la política de medi ambient, que regenerarem la política i tantes i tantes coses que la tele ha silenciat.

COMENCEM A POSAR REMEIS

Cal començar a posar solucions ja. Que els partits consensuen un document de denúncia pública i que acudisquen totes les vegades que calga als tribunals per denunicar l'incompliment de la Llei de Creació de RTVV i exigir el dret de rectificació. Que es cree un logotip reivindicatiu i que ningú es pose davant una càmera de Canal 9 sense dur eixe distintiu i que estiga a la vista en totes les taules quan es convoque una roda de premsa. Que els treballadors de RTVV s'animen a posar en funcionament els comités de redacció. Que els diputats aprofiten totes les sessions de control al govern per evidenciar les manipulacions davant de Camps. Que els membres del Consell d'Administració de RTVV es coordinen més i realitzen compareixences conjuntes cada setmana i conten el que passa i el que es fa en la ràdio i la televisió pública ... Això, per a començar.

EPÍLEG

El refranyer castellà diu allò de "ojos que no ven, corazón que no llora". Però els valencians, que son més bròfecs, van inventar el d'ulls que no veuen, cagalló que xafes.

HISTÈRIC, CEC I AMNÈSIC

2006-11-30T10:03:00.000+01:00

Les coses van bé: les executives d'EU i el Bloc han aprovat el pacte i el PP s'ha tornat histèric. I cec. I amnèsic.

Histèric perquè el conseller Rambla pretèn fer creure que la coalició que està formant-se equival a una mena de Batasuna. Una acusació molt greu en la mesura que la fa una persona que sistemàticament confon Batasuna amb ETA. Segurament el que intenta dir és que li encantaria poder il.legalitzar-nos.

Cec per continuar afirmant que els tripartits han fracassat i el que vol la societat són partits forts i no “experiències com Balears, Catalunya o Galícia”. Partits forts com el del País Valencià on hi ha més populars en la llista d'espera dels jutjats que en les llistes d'espera de la sanitat pública, que ja és dir. Governs forts com el de Balears on tenen el seu director general d'Ordenació del Territori tancat a la presó per corrupció urbanística. Forts com els de la Galícia de Fraga que suraven sobre una mar de txapapote. I el PP sabrà que té en contra de Catalunya on el tripartit acaba de revalidar la seua majoria.

Amnèsic perquè oblida que el PP ja és un tripartit -per cert mal avingut - format per zaplanistes, campsistes i les restes del naufragi d'UV. I cadascun d'ells demana a crits la seua quota de poder. Per cert, nosaltres ja hem tancat pràcticament les llistes electorals i ells encara no s'han aclarit.

I diu Rambla que no tenim ideologia! Clar que la tenim. I ells també la tenen. Nosaltres, tots els colors del roig i del verd. Ells, tots els colors del blau. Des del blau Inmanculada Concepción, fins el blau de falange passant pel blau de brotxa gorda que patentà Lizondo.

ÚLTIMA HORA: RAMBLA ES TORNA CARABASSA

2006-11-29T21:47:00.000+01:00

El PP dóna mostres evidents de nerviosisme. La prova són aquestes declaracions del conseller portaveu, Vicente Rambla, comparant el pacte amb Batasuna.

(vist i extret de http://delroigalblau.blogspot.com )

LA CAMPANA I EL LLAÇ

2006-11-29T09:48:00.000+01:00

Ahir, mentre nosaltres celebràvem en aquestes pàgines l'acord entre EU i el Bloc amb un volteig de campanes, alguns militants i simpatitzants dels dos partits feien palés el seu malestar. Fins i tot, un dirigent del Bloc de Castelló utilitzava el seu blog per replicar la nostra iniciativa substituint les campanes per un llaç negre.

El més important perquè tinga futur el pacte és aplicar constantment una bona dosi de realisme. I el realisme passa per assumir que tant a EU com en el Bloc, hi ha un sector, minoritari, però no desdenyable, de persones que s'hi oposen. I el primer objectiu hauria de ser guanyar-lo.

Als militants crítics dels dos costats caldrà fer-los veure que no tenen sentit els seus prejudicis ideològics perquè hi ha uns compromisos programàtics compartits que garanteixen la coherència del projecte.

També caldrà ser conscients que el procés de negociació no sempre ha estat a l'altura de les circumstàncies i que s'han produït ferides que no curen en dos dies. Pot ser, uns han abusat de la prepotència i altres del victimisme. Això per no parlar d'altres contenciosos que s'arrosseguen de més lluny. Però ara no és el moment de mesurar greuges, sinó de sumar energies.

Cal assumir que el pacte crearà problemes interns en EU i el Bloc. Sobretot, al Bloc, a causa de Castelló. Allí, EU ha estat poc fina i els nacionalistes encara no han entés que demanar el primer lloc de la llista no és tan raonable com sembla a primera vista.

No es tracta d'amargar el pacte, però és bo xafar terra des del principi. I és des d'eixe realisme des d'on afirmem, de forma contundent, que el pacte paga la pena. I si s'escampa a les eleccions municipals, tot i que siga de forma parcial, molt millor. No dubtem que les executives dels dos partits també ho entendran així esta vesprada.

ESTE MATÍ PARLÀVEM DE MASCLETAES. ESTA VESPRADA POSEM LES CAMPANADES

2006-11-28T15:37:00.000+01:00

EU i Bloc reconeixen per fi que es presentaran en coalició a les pròximes eleccions autonòmiques. Això s'ha de festejar com cal: amb un bon repic de campanes. Per escoltar-les, cliqueu ací i després seleccioneu el play.

Actualització del dimecres, 29 de novembre:
L'elevada demanda de campanades per part dels internautes ens obliga a posar a disposició de tots els interessats i interessades un repic adicional. A disfrutar, que paga la pena !

TRONS, SE N'ESCOLTEN....

2006-11-28T09:16:00.000+01:00

És la mascletà final de l'acord. Un acord que, amb bon criteri, es vol escenificar donant-li un contingut programàtic que vaja més enllà del repartiment d'escons. Serà qüestió d'hores, o de pocs dies, però serà. I un dels senyals més evidents que així ho demostren és que els ecologistes van a afegir-se a la negociació.

Hauria sigut perfectament plausible que EU i el Bloc tancaren un acord i posteriorment l'acabaren de lligar amb els verds. Però caldrà reconèixer que té més sentit arredonir-lo ja amb totes les forces que formen la coalició. Precisament perquè escenifica la seua exacta pluralitat.

Ara, l'únic que cal esperar és que se sàpia diferenciar clarament el que és l'ideari de cada força política del contingut clarament possibilista que ha de tindre un programa preelectoral, el qual s'aspira continuar amb un altre programa postelectoral de govern amb els socialistes. Això sí: deixant clar que ser possibilista no significa deixar de ser ambiciós i reivindicatiu.

Pel que fa a les llistes, no és difícil imaginar que hi ha un acord al respecte. Del contrari, no tindria sentit seguir negociant a estes altures. Ni implicar innecessàriament els verds simplement perquè siguen testimonis de pedra d'una baralla poc edificant. Però està bé que es faça un pacte de silenci al respecte i que s'ajornen les llistes al final. Però sabent que es deixen per al final perquè ja se sap la seua composició des del principi. Només el convenciment que aquesta història té un bon final justifica que EU i el Bloc continuen negociant. I que nosaltres continuem confiant què un canvi és possible.

Trons se n'escolten. O són les carcasses de la mascletà de l'acord, o són els morters de la guerra de Txetxènia.

DOS PARTITS, UN PROGRAMA, CENT IDEES

2006-11-27T09:40:00.000+01:00

Si finalment hi ha acord EU-Bloc, el primer pas que han de donar és escenificar-lo bé. I això passa per fer un document clar i didàctic on s'arrepleguen les línies programàtiques bàsiques. Les llistes electorals no cal explicar-les, és suficient explicitar-les. Per dir que el número u de Castelló és d'EU i que el número tres d'Alacant és del Bloc no cal literatura.

Un document del tipus dues formacions polítiques diferents, un únic programa electoral i cent idees per desenrotllar-lo, seria una bona manera de començar. Buscar suport d'organitzacions, col.lectius i persones, seria una bona manera de continuar.

I posats a tindre cent idees compartides, seria bo compartir també una publicació d'ací a les eleccions. Si pot ser, diària. Primer, per internet, més endavant, també impresa. Amb un comité de redacció conjunt que treballe des del consens. Per a dir el que es vol, però també per posicionar-se dia a dia sobre la política del govern de Camps. Explicant didàcticament el que diuen i el que amaguen les notícies. Perquè la campanya electoral ja ha començat. Però la campanya electoral d'EU i el Bloc cal que siga diferent perquè hauria d'estar fonamentada, sobretot, en el treball dels militants i simpatitzants, més que en els típics tríptics i cartells.

Clar, que també pot passar que finalment les misèries puguen més i que EU i el Bloc, en compte de pactar, intenten canviar la situació pel seu compte. Un coixo i un cego corrent els cent metres en una pista. El coixo content perquè tard o d'hora arribarà a la meta encara que la carrera haja acabat dues hores abans. El cego fent el possible per no eixint-se'n de la pista i acabar ensopegant amb alguna porteria de futbol.

Nota: Des que vam posar en marxa aquest blog, l'11 de setembre, hem publicat 90 entrades, que han rebut uns 430 comentaris i més de 7.000 visites. Gràcies per fer-nos confiança i per participar.

JUNTS, PERÒ NO BARREJATS

2006-11-24T09:51:00.000+01:00

Dilluns, serà l'hora de la veritat. Per aleshores, el Bloc ja haurà elegit els seus caps de llista, l'última carta que quedava per posar damunt de la taula.

A Castelló, la sintonia entre els caps de llista d'EU i del Bloc pot oscilar entre regular i mal, però això tindrà una importància relativa, ja que un pacte preelectoral té l'abast que té. Cal tindre en compte que finalment hi haurà un programa comú i una campanya coordinada, però també diversificada. Ni cal, ni convé que els candidats dels dos partits viatgen en el mateix cotxe. L'essència d'un pacte preelectoral és sumar i això implica que cada partit haurà de centrar-se en les zones i en els sectors on més incidència puga tindre. Hauran d'estar junts, però no barrejats.

L'elecció del cap de llista del Bloc per Alacant és d'esperar que tire per terra molts dels prejudicis que tenia EU. Este partit per tal de justificar que no volia donar el número tres de la llista als nacionalistes, apuntava el perill que aquestos presentaren una persona molt conservadora. Ací no és el lloc d'analitzar biografies, però no sembla que siga el cas. Més bé, el que està posant-se en evidència és l'artifici que ha envoltat tot el debat sobre la circumscripció d'Alacant. Un debat bastant frívol des d'una perspectiva d'esquerra en la mesura que sempre s'ha centrat en les persones i no en els programes.

Però també cal ser realista: una cosa és que hi haja un principi d'acord en el programa i una altra de ben diferent que tot estiga ben lligat. La dreta farà una campanya molt dura contra el possible tripartit i posarà tots els mitjans al seu abast per trobar conflictes i contradiccions entre EU i el Bloc. Caldrà evitar els innecessaris i per aconseguir-ho, caldrà que la comissió d'enllaç funcione més enllà de la burocràcia i la intendència pròpia de la dinàmica electoral.

Tal i com estan les coses, resulta difícil pronosticar que el pacte no arribe a bon port. Simplement, perquè és massa difícil justificar el seu fracàs. I perquè cap dels dos partits té res a perdre i molt a guanyar.

L'ATZAR I LA NECESSITAT

2006-11-23T09:51:00.000+01:00

Com estava previst, socialistes i populars no s’han posat d’acord en les Corts sobre la modificació de la llei electoral valenciana i, per tant, s'ha creat un buit legal de cara a les pròximes eleccions. Com aquest buit caldrà omplir-lo d’alguna manera, tot fa preveure que el Consell publicarà qualsevol decret per subsanar el problema i que l’assumpte acabarà en mans de la Junta Electoral Central. Naturalment, la qüestió de fons és el manteniment o no del cinc per cent per aconseguir representació parlamentària.

Com la justícia s’ha convertit en una tómbola, no es pot descartar res. Ni tan sols que finalment s’aplique el tres per cent. Raons per acordar la rebaixa no en falten. Qualsevol magistrat pot raonar que si es va eliminar el cinc per cent de l’Estatut és perquè es volia modificar aquest percentatge. També pot deduir que si es va eliminar la referència de l’Estatut, tampoc tindria cap sentit mantindre-la vigent en l'actual legislació autonòmica. D’aquestos raonaments a proposar que en les pròximes eleccions s’aplique la llei electoral general, només hi ha un pas. Més volantins ha donat l’àcid bòric.

Aquestes especulacions però, no tenen per què afectar l’actual negociació entre EU i el Bloc. Si més no perquè qualsevol canvi es produiria damunt de les eleccions. Plantejar-se ara aquesta qüestió seria tant com especular sobre què fer si ens toca la grossa de Nadal. Millor serà deixar l’atzar i pensar en la necessitat que és pactar i fer fora el PP abans que Camps declare la guerra a Brusel.les i ens obligue a lluitar contra Europa vestits d’escolanets, amb un ciri fent d'espasa i llançant pilotes de golf a mena de bombes.

NI MATRIMONI, NI DE CONVENIÈNCIA

2006-11-22T09:18:00.000+01:00

Com el llenguatge no sol ser innocent, caldrà deixar ben clar des del principi que el pacte EU-Bloc no és un "matrimoni de conveniència". De fet, ni és matrimoni, ni és de conveniència. Ací ningú no es planteja amors eterns, sinó una bonica amistat que caducarà quan acabe la legislatura i que, després, es reprendrà, o no es reprendrà. És a dir, que no cal que es compren un pis, és suficient que es fixen unes bases mínimes per a una relació fluïda i uns objectius realistes per canviar tot el que es pot canviar en una legislatura, que és prou, però no és tot.

El pacte EU-Bloc, tampoc és un acord de conveniència. És un acord convenient, que no és el mateix. L'expressió matrimoni de conveniència té massa connotacions negatives. Implica que una part juga brut o abusa de l'altra. O que les dos parts s'uneixen contra la seua voluntat o que ho fan per interessos inconfessables.

El pacte EU-Bloc no és de conveniència, és transparent i convenient. Transparent perquè els seus objectius ho són. Convenient perquè ajuda a les dos parts a treure més profit del seu suport electoral i a fer realitat els seus propis programes. Però també és convenient perquè és l'única forma de tindre alguna opció per parar el PP i les seues desfetes. I això també és objectivament convenient per al país.

Fer fora el PP no substitueix la presentació d'un programa alternatiu de govern, però no s'ha de minimitzar la seua importància. En l'actual situació, parar les polítiques del PP ja és un objectiu. Sobretot, perquè moltes de les decisions que pren el govern popular tenen caràcter d'irreversibles. Per descomptat calen alternatives i hom es presenta a les eleccions per fer-les realitat. Però tampoc està malament recordar que és tan important caminar endavant, com no continuar fent marxa enrere. És per aquest motiu que és raonable afirmar que cada pas que es done endavant en el futur valdrà per dos, perquè també se n'haurà evitat un enrere.

ARA VA DE BO

2006-11-21T10:29:00.000+01:00

Al final tindran raó els que diuen que Déu estreny, però no ofega, perdó, EU i el Bloc estrenyen, però no ofeguen, i acabarem aconseguint el pacte que tant desitgem.

La reunió d'ahir necessàriament cal qualificar-la de transcendent. Alguns la infravaloren argumentant que s'ha ajornat el punt més problemàtic que és el de les llistes i que, per tant, estem com estàvem, però aquesta és una apreciació molt simplista. Fa unes setmanes, aquesta afirmació hauria tingut sentit, però ara, després del que ha plogut i està plovent, no tindria peus ni cap que EU i el Bloc es posaren a discutir de manifestos polítics, estructura i règim econòmic del futur grup parlamentari, composició del comité de campanya i altres qüestions semblants, si no existira una expectativa clara de tancar l'acord.

I posats a llegir entre línies, cal remarcar un detall: si la informació que ha transcendit és certa, s'ha acordat que el comité polític de la coalició el formaran sis membres d'EU, tres del Bloc i un ecologista. Aquesta composició contrasta amb l'aprovada pel Consell Nacional d'EU on es parla d'una representació del 60 per cent per EU, el 20 per cent per al Bloc, el 10 per cent per als verds i el 10 per cent per al "conjunt d'altres forces que integren la coalició". Resulta molt arriscat deduir que el famós número tres d'Alacant està deixant de ser un problema?

Ahir no es podia tancar l'acord perquè ni era possible, ni convenia. No era possible perquè EU encara no té constituït tots els òrgans de direcció nascuts de la seua Assemblea. No era convenient perquè, en bona lògica, el pacte han de tancar-lo Glòria Marcos i Enric Morera.

Ferides, se n'han produit moltes pel camí, la major part de forma innecessària, però cap que no es puga guarir amb una bona provisió de benes, alcohol i esparadrap. I mercromina, clar.

EL QUE SIGA, JA !

2006-11-20T11:57:00.000+01:00

Glòria Marcos té tota la raó quan planteja una data límit per tancar les negociacions amb el Bloc. Una data que, a més, és raonable perquè el que no s’aconseguisca d’ací al dos de desembre és evident que ja no s’aconseguirà.

Ens sembla demagògic que el Bloc considere la data com una mena d’ultimàtum, perqùe ells també saben que allargar la negociació en el temps els perjudica igual que a EU.

Vist i debatut, l’únic que queda per saber a estes altures és si la direcció d’EU està disposada a córrer el risc de convocar un referèndum entre les seues bases plantejant donar-li al Bloc el número tres d’Alacant. I per part del Bloc, si la seua direcció està disposada a aguantar la tempesta que li pot vindre via Castelló. La resta, tot és artifici.

Ara, ja està tot dit. Només queda esperar que esta vesprada siga determinant per saber si paga la pena continuar. No pactar ens sembla una burrada, però ajornar la burrada només servirà per fer-la més gran.

¿DÓNDE ESTARÁ MI CARRO ?

2006-11-17T10:51:00.000+01:00

Aquest blog ja té més de dos mesos d’existència. Durant aquest període hem fet 84 aportacions i hem acollit 330 comentaris sobre la necessitat d’un pacte entre EU i el Bloc. Ara, mirar darrere és tant com recórrer el camí que va de la il.lusió al desencant. Quan vam començar, ni els més folls podien imaginar que no s’arribara a un acord. Hui, són molts els que desconfien que aplegue a terme i encara més els que estan desmotivats. O fins i tot, els que se senten fastiguejats a causa del lamentable espectacle que estan donant EU i el Bloc. Tot i que EU, més que el Bloc.

No sabem si dilluns que ve aconseguiran un principi d’acord o s’entretindran tirant sal en les ferides, però és evident que, en el millor dels casos, les expectatives cremades, cremades estan.

Nosaltres, quan defensem un pacte EU-Bloc, valorem més l’aspecte qualitatiu que el quantitatiu. És a dir, no volem només aconseguir més escons, sinó que aspirem a que els diputats que s’obtinguen juguen un paper de frontissa. Això, evidentment, passa perquè els socialistes milloren molt els seus darrers resultats electorals. Pensem que el millor escenari possible és un acord de legislatura PSPV-EU-Bloc o, fins i tot, un govern de coalició que obligue els socialistes a accelerar el pas cap a polítiques de progrés.

Ho recordem en la mesura que estem escaldats per la marxa del pacte EU-Bloc i no voldriem viure una situació semblant quan es plantege, si arriba el cas, un pacte a tres bandes. I ens preocupa que alguns observen aquest escenari com una mena de xantatge o vendetta contra els socialistes que podria acabar com una gàbia de grills per a major glòria del PP. I en realitzar aquestes reflexions no estem anant massa de pressa, perquè és ara quan cal que quede clar en quin carro estem pujant, no siga que acabem cantant amb Manolo Escobar mi carro me lo robaron anoche mientras dormía, ¿dónde estará mi carro?, ¿dónde estará mi carro? Clar que abans de pujar al carro hauran d’aclarir-se els de la bicicleta.

L'ENTERRO DE LA SARDINA

2006-11-16T12:02:00.000+01:00

La prudència i la discreció no brillen molt a EU i el Bloc. De fet, convindria que alguns dels seus dirigents realitzaren algun curs per correspondència tipus CEAC o CCC d'eixos que et converteixen en negociador professional en quinze dies, perquè l'espectacle que estan donant ara mateix és propi de l'escola dels germans Tonetti.

L'última pensada ha vingut de la mà de la secretària d'organització del Bloc Pepa Chesa, qui de forma imprudent i innecessària ha anunciat que "dilluns que ve a les cinc de la vesprada" es reunirà la comissió negociadora dels dos partits per intentar tancar el pacte. Prèviament, els nacionalistes ja ens havien informat de l'enviament d'un fax a EU on acceptaven la reunió que proposaven els de Glòria Marcos. I, abans d'això, ja havíem llegit les angoixoses queixes d'alguns membres significats d'EU perquè els d'Enric Morera no volien reunir-se amb ells, cosa que, segons declaraven, demostraria que no tenen interés en arribar a un acord. Suposem que estaven a punt d'enviar un buro-fax al Bloc amb un memorial de greuges. Només queda que uns o altres demanen que l'arquebisbe de València faça de mediador.

El mínim que podem demanar els que desitgem un pacte és que, si ve al cas, se li done un soterrar digne i no una mena d'Enterro de la Sardina més propi de carnestoltes.

En la reunió de dilluns poden passar dues coses: que hi haja acord, o que no l'hi haja. Si hi ha un principi d'acord, cal escenificar-lo bé amb una roda de premsa conjunta de Glòria Marcos i Enric Morera. I si no aconsegueixen acostar postures, que ens estalvien qualsevol tipus de declaració que només pot empitjorar les coses i minar encara més l'escassa moral que ens queda. És a dir, que es mire com es mire, seria millor que ens deixaren en pau fins que tinguen alguna cosa definitiva que contar-nos.

I si arriben a un principi d'acord, que no el presenten anunciant únicament que han consensuat el número tres d'Alacant, sinó que l'acompanyen d'un document programàtic que òmpliga les actuals misèries de contingut, que ja s'han fet prou tonteries.

LENIN I LES POMES D'ANA BOTELLA

2006-11-15T10:48:00.000+01:00

Com es poden justificar tantes barbaritats en nom del pluralisme? El pluralisme és més que una suma. És coexistència de diferents tendències. Però la coexistència, dins un partit, no es redueix a conviure, sinó a sumar forces. I sumar forces és tindre una capacitat d'integració que vaja més enllà de les votacions. La confrontació per sistema, encara que siga democràtica, és estèril. I no assenyalem ningú.

Si es parla d'una candidatura plural de cara a unes eleccions, el pluralisme s'ha d'entendre, bàsicament, com una suma de vots i no com una suma de sigles. Sumar una sigla a canvi de perdre un quaranta per cent dels vots no té cap lògica. Almenys, cap lògica electoral.

No citarem Lenin, però si a eixa gran ideòloga i pedagoga del segle XXI tan incompresa que és Ana Botella quan afirma que "las manzanas no son peras y una manzana y una pera no son dos manzanas, son dos peras". De la mateixa manera, les sigles no son vots i una suma de sigles i vots no donen com a resultat el doble de sigles, sinó el doble de vots.

Tots els partits han de tindre el seu ideari, però també han de saber diferenciar-lo del que és un programa electoral que tindrà una vigència de quatre anys. Això implica establir unes prioritats. I la prioritat, ara mateix, és fer fora al PP.

L'actual política del PP és tan depredadora a tots els nivells que aconseguir un programa electoral mínim no pot ser cap problema. I de fet, ningú ha dit que ho siga, sinó tot el contrari.

Tampoc hauria de ser un problema el repartiment d'escons, ja que EU no en vol més de sis , els verds no han dit que en vullguen més d'un i el Bloc només aspira a quedar-se amb els tres que resten per repartir.

En aquestes circumstàncies, on està la dificultat?. De moment, Ana Botella no ha contestat aquesta pregunta. Tampoc sabem si Lenin parlava sobre la qüestió en "L'esquerranisme, malaltia infantil del comunisme".

VISCA TERESA DE CALCUTA I L'OPOSICIÓ PLURAL !

2006-11-14T10:08:00.000+01:00

Paraula que fem tots els esforços que podem per trobar algun motiu que justifique la postura d'EU en el pacte. Un motiu, clar està, que no siga el de fer tot el possible i l'impossible perquè no tire endavant des del principi.

Van començar fent una resolució del seu Consell Nacional que tancava tota possibilitat de negociació. A no ser que algú justifique que donar al Bloc dos dels deu escons previstos tinga alguna lògica matemàtica o política. Si la té, ningú no l'ha explicada.

Una vegada aprovada la resolució del Consell Nacional, es va obrir una escletxa en renunciar Esquerra Republicana a participar en el pacte. Però els de Glòria Marcos es van capficar en donar el tercer lloc de la llista d'Alacant, reservat inicialment a aquest partit, a qualsevol persona, animal o cosa que no fora el Bloc. I per justificar-ho van fer una lloa al pluralisme que no hi ha manera d'entendre.

En aquest blog ha escrit molt el responsable de formació del PC Rafael Pla però, separat el gra de la palla, el resum és que no donen l'escó d'Alacant al Bloc perquè tenen por que l'ocupe algú del sector que ell mateix anomena de CIU. I segurament tots els d'Alacant són de CIU, perquè s'entesten a afirmar que no el pot ocupar ningú que tinga carnet del Bloc. La tutela que volen exercir sobre els nacionalistes arriba a l'extrem d'indicar, amb noms i cognoms, qui ha d'ocupar eixe lloc.

Entra dintre de la lògica que Enric Morera es plantege la impossibilitat de demanar als seus simpatitzants d'Alacant que voten una coalició EU-Bloc on no hi ha cap candidat del Bloc en un lloc d'eixida.

No entra dins la lògica que Glòria Marcos afirme que no s'ha d'abordar la negociació "des de l'òptica d'interessos partidistes" com si ella fora més altruista que la Mare Teresa de Calcuta. I és preocupant que afirme que "sempre ha pensat i continua pensant que l'acord és possible" perquè demostra que el seu regne no és d'aquest món. O que considera imbècils als del Bloc.

EU pot tirar balons fora acusant el Bloc de voler reobrir el debat sobre les llistes de Castelló, però sap perfectament que eixe no és, ni ha sigut, el problema de fons. I tampoc hauria d'estranyar-se si els nacionalistes ara li demanen també el dos d'Alacant, en compte del tres. Estant tornant al punt de partida de la negociació perquè la negociació no existeix i cedir ja no té cap sentit. A Esquerra Unida no li cal tornar al punt inicial de la negociació perquè no han cedit ni un milímetre.

Les pròximes eleccions es presenten malament. Què més dona si guanya el PP? Visca l'oposició plural !

DONANTS I RECEPTORS

2006-11-13T13:15:00.000+01:00

Si miren cap arrere i observem el camí recorregut veurem que està empedrat de xicotetes misèries. Podem analitzar-les fent un esforç d'equidistància, però la realitat és que EU ha posat més pedres que el Bloc.

Si EU no tinguera assegurat el cinc per cent, les coses haurien anat d'una altra manera, perquè hauria sigut una negociació d'igual a igual. I aquesta és la principal constatació: que hem sigut –i continuem sent- testimonis d'una negociació entre desiguals en la qual EU ha fet el paper de donant i el Bloc de receptor. Pagant, clar, que açò no és una ONG..

Hem dit que ha sigut una negociació entre desiguals perquè una formació té diputats i l'altra no. Però, a més a més, ha sigut desigual perquè EU ha manifestat des del principi una evident desconfiança ideològica envers el Bloc i ha volgut tutelar-lo, com ha posat en relleu tot el debat al voltant del número tres d'Alacant. No paga la pena que ho expliquem nosaltres perquè Rafael Pla ho ha fet millor que nosaltres en aquest mateix blog: (2-11.06)

"Però també som conscients que hi ha sectors dins del BNV que ideològicament estan més prop d'un nacionalisme conservador com el de CiU que d'un nacionalisme d'esquerres. Potser en aquest marc s'entenga millor què volem dir quan defensem que per a determinada posició en les llistes autonòmiques hi haja una persona nacionalista sobre la qual hi haja consens".

Es tracta d'un consens unidireccional, clar. O és que a algú li passa pel cap que el Bloc puga exigir-li a EU que consensue, per exemple, el número u de Castelló en base a que no li agrada la seua manera de pensar, o el sector d'EU al que pertany?

El que està clar és que en aquestes circumstàncies es pot esperar ben poca cosa. I el que és pitjor: si no s'aconsegueix aquest pacte, qui espera que puga ser viable un futur pacte amb el PSPV?

EL GRA I LA PALLA

2006-11-10T10:46:00.000+01:00

El més important en una negociació és destriar el gra de la palla. El gra de les negociacions d'EU i el Bloc és el tercer lloc de la llista d'Alacant i la palla el primer lloc de la llista de Castelló.

En el cas d'Alacant, el que està en joc és aconseguir tres diputats i no conformar-se'n amb dos. I això, és objectivament important perquè significa augmentar la representació dels nacionalistes en les Corts en un trenta-tres per cent.

En el cas de Castelló, únicament està en discussió qui serà el cap de llista. I això és irrellevant en la mesura que, a l'hora de la veritat, tots els escons valen exactament el mateix. Encara més: tres mesos després de les eleccions, ningú recordarà qui anava primer i qui anava segon.

Podria donar-se el cas que només s'obtinguera un diputat a Castelló. De produir-se aquest fet, la primera evidencia seria que ha fracassat el pacte. La segona, seria que EU es quedaria sense cap diputat si cedira el primer lloc de la llista al Bloc. I aquest, és un argument de gran contundència per deixar les coses com estan.

EU no pot permetre de cap de les maneres que prospere la reivindicació del Bloc d'aconseguir el u de Castelló. De la mateixa manera que el Bloc no pot permetre de cap de les maneres que no se li garantisca el tres d'Alacant. Entre altres coses perquè, si es capgiren les coses a Castelló, el Bloc acabaria aconseguint un únic diputat a tot el País Valencià i, a més a més, a costa de posar el partit potes amunt.

I per descomptat, els nacionalistes no poden acceptar que EU intente tutelar el seu candidat per Alacant. Els únics que poden elegir els candidats del Bloc son els òrgans de direcció del Bloc. I aquest també és un argument de gran contundència es mire com es mire.

I com està clar on està el gra i on està la palla, el millor és anar al gra. I no cal esperar que vinga el temps de menjar-se els torrons per obrir o tancar el pacte. Esperar més no permetrà que els cegos vegen, els sords escolten i els muts parlen.

UNA BASSA D'OLI?

2006-11-09T10:55:00.000+01:00

En la negociació que volen reobrir EU i el Bloc, Glòria Marcos està lligada pels òrgans de direcció a un acord excessivament concret i Enric Morera a una resolució indesxifrable. I no se sap què és pitjor.

El jeroglífic dels nacionalistes és aquest: "L'Executiva Nacional garantirà que, en els acords preelectorals que es formalitzen, el BLOC ocuparà el lloc que li correspon pel seu suport electoral a les darreres eleccions autonòmiques, quant a presència pública, imatge, protagonisme, llocs en les llistes –atenent els resultats en cada circumscripció- i altres àmbits". Aquest text fou aprovat per 108 a favor, 32 en contra i 4 en blanc. És a dir, per poc més del 66 per cent. Un percentatge que només es va aconseguir a base d'unir pedaços, com ho demostra la redacció finalment aprovada.

Qui ha seguit les negociacions del pacte a través dels mitjans de comunicació pot haver arribat a la conclusió que només hi ha persones contràries al pacte a EU i que el Bloc és una basa d'oli. Evidentment, no és així. I amagar-ho, tampoc serviria de res perquè tard o d'hora es veurà.

El cas més conflictiu és el de Castelló. Des de sempre. Però ara un poquet més, ja que l'elecció com a cap de llista d'EU de Marina Albiol alguns se l'han presa quasi com una provocació.

Si s'ha de fer el pacte, convé que siga el més aviat possible, perquè el mapa de coincidències i divergències el coneixen gats i gossets. Glòria Marcos no té res a perdre allargant les converses perquè l'ajuda a donar credibilitat a la seua voluntat negociadora i a culpar els nacionalistes del seu fracàs. Per contra, Morera pot quedar-se sense pacte i amb el partit potes amunt. Pagar un preu pel pacte, si. Pagar-lo a costa de res, no.

L'ABUNDÀNCIA I LA GENEROSITAT

2006-11-08T11:04:00.000+01:00

El principal problema per un negociador és conèixer els límits que s'ha fixat l'altra part. Quedar-se curt significa un benefici extra per a l'altre i passar-se'n, trencar la negociació. Conèixer els límits als que hom s'enfronta sol ser bastant difícil, però en parlar del pacte EU-Bloc, les limitacions son transparents.

UNA PRECIPITACIÓ

En el cas dels nacionalistes, el límit està en el tercer diputat per Alacant i EU té motius de sobra per saber que si ofereix menys no hi haurà acord possible.

Un dels errors comesos en l'inici de les negociacions fou que el Bloc va ensenyar massa prompte les seues cartes i va plantejar com a última oferta l'exigència de tres diputats abans d'hora. Això, és possible que animara EU a retallar la seua proposta.

El fet és que si Esquerra Republicana haguera acceptat el número tres d'Alacant que li oferia EU, el pacte amb el Bloc ja seria completament impossible.

UNA RELLISCADA

La proposta d'EU d'oferir el número tres d'Alacant a un independent pròxim al Bloc fou una relliscada i es va presentar de forma maldestra, com hem analitzat més d'una vegada en aquest blog. Per exemple en Indepen...què, Diplomàcia vaticana i Ha nascut una estrella.

En aquest blog també hem intentat demostrar, per exemple a L'escletxa, que la proposta de cedir el lloc en litigi a un independent era tan contrària als acords del Consell Nacional d'EU com oferir-li'l directament al Bloc.

UN PACTE INOFENSIU

Ahir assenyalàvem que el compromís manifestat per Glòria Marcos de reobrir les negociacions podia ser una simple estratagema per no quedar com la mala de la pel.lícula. Naturalment, aquesta possibilitat existeix. I tant que existeix!.

Curiosament, la situació, pel que fa al pacte, és millor ara que abans de l'assemblea d'EU. D'una banda, perquè el sector majoritari ha eixit enfortit i l'abundància afavoreix la generositat. D'altra, perquè EU ja té confeccionades les seues llistes electorals i sap de bestreta quina serà la correlació de forces entre nacionalistes i no nacionalistes en el futur grup parlamentari. Que segurament és del que es tractava.

En aquestes circumstàncies, l'acord té alguna possibilitat real. Son les coses que té la política: que guanyen els que suposadament estan menys interessats en el pacte i el resultat és que és més fàcil aconseguir-lo. Segurament perquè, en clau interna, es transforma en inofensiu.

ENTRE L'ATZAR I EL CORTE INGLÉS

2006-11-07T11:00:00.000+01:00

L'únic luxe que no pot permetre's un negociador experimentat és alçar-se de la mesa de negociació abans que els altres. Quan fracassa un pacte, s'ha de fer la impressió que els culpables són els demés. És de manual. I eixe manual, com no podia ser d'altra manera, el coneixen a EU. Ho recordem perquè les darreres declaracions de Glòria Marcos són molt ambivalents. Igual serveixen per pensar en un últim intent d'aconseguir un acord, que per donar-li un bon soterrar i culpar els nacionalistes del seu fracàs.

Diu Glòria Marcos al Levante que "el tres d'Alacant es consensuarà amb el Bloc, quasi amb total seguretat". Ja no parla d'independents, i això és bo. Coneix la postura del Bloc i tanmateix conclou que l'acord es farà amb quasi total seguretat. I això també és bo. Però està parlant del consens sobre un escó que en bona lògica correspon al Bloc, cosa que implica que ha de ser el Bloc qui s'acoste a ella i no ella al Bloc. I això desvirtua el sentit del terme consens.

Afirma que ara és el moment de parlar de programa. Això és bo perquè significa que el pacte està viu i perquè dona a entendre que el problema del repartiment d'escons és pot esmenar. Però també és cert que en l'informe realitzat per la comissió negociadora d'EU es reconeixia que no hi havia cap discrepància en les línies bàsiques del programa. En aquestes circumstàncies és raonable preguntar-se si el que pretén EU és buscar una justificació ideològica per adornar el soterrar amb una aureola més presentable que una simple disputa per un escó. I això, és roïn.

Glòria Marcos fa una aposta per la discreció. I això és bo. Però tenint en compte l'alegria en què ha parlat fins ara, també pot ser una forma d'aparentar que es fa alguna cosa per dissimular que no es fa res. I això, és dolent.

La coordinadora d'EU es posa nadalenca a l'hora d'afirmar que el pacte hauria de tancar-se "abans de menjar-se els torrons" i convocar el referèndum "abans de la Grossa de Nadal" i això és bo perquè Nadal té molt bona fama. Però també sabem que la Grossa és fruit de l'atzar i que l'esperit nadalenc és un discurs fofo del qual treu més profit El Corte Inglés que l'esquerra. I això és sospitós.

LES SABATES FORADADES I, DAMUNT, PLOU

2006-11-06T11:51:00.000+01:00

L'Assemblea d'EU ha posat de relleu que, en contra del que afirma molta gent, la postura contrària al pacte no és patrimoni del PC, sinó d'un ample sector de la formació que torna a liderar Glòria Marcos.

Els delegats han reforçat els acords dels anteriors consells nacionals i això significa, com s'ha encarregat d'explicar la mateixa Glòria Marcos, que no es millorarà l'oferta feta als nacionalistes. I si algú encara tenia algun dubte sobre la viabilitat d'una futura coalició PSOE-IU-BLOC, la coordinadora general ha afegit que «no creo razonable exportar modelos de un lugar a otro». Que és el contrari del que acabava de dir Gaspar Llamazares allí mateix.

Que en aquestes circumstàncies Glòria Marcos parle de treballar amb generositat és una broma. Si hi ha alguna nova reunió amb el Bloc, el màxim que pot esperar-se d'ella és que pague els cafés.

Un dels comentaris més clarificadors que s'han escrit en aquest blog és aquell on un detractor confés del pacte afirma que "si al remat el BLOC cedeix votaré SI reconeixent la fermesa de la direcció i donant satisfacció a aquells que demanen un pacte". És a dir, que no vol el pacte, però alhora reconeix que el pacte és tan inassumible per als nacionalistes que si aquestos es rebaixen a acceptar-lo, amb l'acord ja hauran pagat la seua penitència.

En aquestes circumstàncies és difícil imaginar algun motiu d'esperança, fins i tot, en el cas que les enquestes apuntaren clarament la necessitat d'un tripartit per guanyar el PP. La nova direcció, que és l'antiga direcció però més augmentada que corregida, està per damunt d'aquestes menudeses.

Aconseguir la Generalitat és un llarg camí i l'hem començat amb les sabates foradades. I damunt, plou.

ARA, QUE PARLEN ELS DELEGATS

2006-11-03T11:40:00.000+01:00

Ara, els toca parlar als delegats d'EU. I hauran de fer-ho en les pitjors condicions possibles: en un ambient enrarit, sobre un debat viciat i en una situació on els noms propis han usurpat el protagonisme a les idees.

Durant el temps transcorregut des del passat Consell Nacional, la direcció s'ha preocupat més per afilar les armes i buscar suports interns que de desblocar la situació. No s'ha fet res per evitar el xoc entre els diferents sectors, sinó que s'ha buscat conscientment la confrontació. L'únic intent de posar un poc de seny ha vingut de l'entorn de Joan Ribó i s'ha traduït en la candidatura de Josep Bort. El que passa és que les terceres vies no solen funcionar quan les posicions estan tan enquistades.

MANCA DE PEDAGOGIA ?

L'actual direcció d'EU pot guanyar l'Assemblea, però ja ha perdut el debat sobre el pacte. Es podrà estar a favor o en contra d'aquest, però el que no pot negar-se és que tots han entés el que demana el Bloc i el perquè ho demana i pràcticament ningú ha entés el que demana EU i el perquè ho demana.

És impossible, per exemple, comprendre l'obsessió d'EU de cedir el tercer lloc de la llista d'Alacant a qualsevol persona, animal o cosa que no siga el Bloc. Possiblement perquè ha fallat estrepitosament la pedagogia a pesar que Glòria Marcos és pedagoga. Hui mateix, en l'entrevista que publica Levante afirma que "el problema está en quién opta por un acuerdo más bipartidista y quién por un acuerdo más amplio. Ahí podríamos decir que está la diferencia". Clar, entendre que no es dona el tercer lloc d'Alacant al Bloc perquè seria potenciar el bipartidisme és cosa de la física quàntica. Com ho és confondre el pluralisme amb la incapacitat de generar acords. Com ho és que Glòria Marcos confonga sovint el que és treballar amb els moviment socials, amb fer vida social amb els moviments socials.

EL BUENO, LA MALA I EL FEO

Ningú no pot acusar-nos de ser partidaris d'Esquerra i País. Però clar, si Pasqual Mollà diu que els referents d'Iniciativa per Catalunya al País Valencià son "el Bloc, Els Verds i Esquerra Unida" no podem deixar de reconèixer que és una obvietat. Per a tots, menys per a l'actual direcció.

Tampoc se'ns pot dir que siguem admiradors de Josep Bort, però com negar-li la raó quan afirma que al si d'EU "no hi ha diferències ideològiques ni de projecte"? Doncs, ja ens direu que queda...

QUE QUEDE CLAR

Que quede clar: EU no pot afirmar que no permetrà per acció o per omissió que governe el PP si no és capaç de fer un pacte amb el Bloc. Perquè l'acció i l'omissió no comença després de les eleccions, sinó ja.

Que quede clar: EU, una vegada ha reconegut que no hi ha cap problema per arribar a un programa electoral conjunt amb el Bloc, només pot argumentar que no pacta perquè no li dona la gana.

Que quede clar: EU pot afavorir que el Bloc tinga diputats, però el Bloc pot afavorir que EU tinga consellers. Cosa que per a un sector d'EU seria un problema perquè l'oposició els resulta més divertida.

Que quede clar: Si EU és incapaç de sentir el clamor que hi ha a favor del pacte és que ha perdut el contacte amb la realitat i conseqüentment, la capacitat de transformar-la.

SERVIRÀ D'ALGUNA COSA ?

2006-11-02T11:16:00.000+01:00

Seria absurd traslladar els resultats electorals de Catalunya al País Valencià, però és evident que la reedició del tripartit és una bona notícia per a nosaltres perquè neutralitza els intents del PP de presentar aquests tipus de coalicions electorals com una gàbia de grills. Clar que, amb el cinisme que caracteritza les panderoles que hi ha al melonar del govern valencià, intentaran fer-nos creure que els catalans són uns irresponsables.

Els catalans s'han pronunciat a favor de les polítiques catalanistes i de progrés. I ho han fet malgrat la polèmica substitució de Maragall per Montilla i els errors que han acompanyat la tramitació de l'Estatut. Al final però, s'han imposat les idees sobre les persones i s'ha sabut destriar el soroll mediàtic del fet que Catalunya ha aconseguit un Estatut amb bones expectatives de desenrotllament . Tot el contrari que ací, on els violins han substituït el soroll simplement per adormir-nos millor.

És d'esperar que des d'EUPV s'interprete correctament l'èxit d'Iniciativa per Catalunya. Ha sigut el premi al seu treball de consolidació del tripartit. Un reconeixement a Joan Saura per haver sabut fer d'argamassa del pacte en els moments més difícils. Al País València, la situació és més complexa perquè abans de fer un pacte postelectoral, caldrà fer-ne un preelectoral. EU està en la millor situació per jugar un paper vertebrador en ambdós pactes. O per fer-los inviables. Eixa és la seua responsabilitat i en l'Assemblea tindran una bona ocasió de fer una reflexió col.lectiva.

QUÉ HITO LOS BOADILLITOS !!!!

2006-11-02T11:15:00.000+01:00

Tot Espanya parla de la gran revelació de les autonòmiques catalanes: que el partit de Boadella ha aconseguit tres escons amb el 3'04 per cent dels vots. Si s'haguera presentat al País Valencià no n'hauria aconseguit cap. Ja veuen: Ciutadans-Partit de la Ciutadania ha sigut saludat com un orgasme democràtic pels mateixos que al País Valencià defensen la barrera del cinc per cent com una de les essències pàtries.

EL PRIMO ZUMOSOL

2006-11-01T11:01:00.000+01:00

L'Assemblea d'EU no deixa moltes portes obertes a l'optimisme. L'actual direcció, lluny d'acostar postures entre els diferents sectors i sensibilitats, ha cavat trinxeres. Glòria Marcos ha fet bandera de la crispació i s'ha recreat mirant com el pluralisme, que hauria de ser un bagatge per enriquir debats, s'ha convertit en una constant baralla interna fofa de contingut. Es va presentar per a coordinadora general com independent en una llista que s'anomenava L'Esquerra Plural i ha acabat assumint el paper de primo Zumosol del sector més dur del PC.

Per aquest motiu resulta tan revelador que fins i tot els comunistes més recalcitrants li hagen girat l'esquena quan ha intentat ser proclamada candidata a la Generalitat abans que es vote la nova direcció d'EUPV i que s'elaboren les llistes electorals. I és que el primo Zumosol ha acabat fent-se tan presidencialista que no és d'estranyar que acabe reivindicant la corona de l'imperi austro-hongarés.

De res servirà un pacte EU-Bloc si posteriorment no es tradueix en un altre pacte amb el PSPV. I resulta aborronador pensar que Gloria Marcos siga l'encarregada de bastir els dos acords. Ja sabem que no es tracta de decisions personals, però tampoc es pot negar que les aptituds personals ajuden a enfonsar o fer viables les negociacions.

Tancar una etapa i obrir-ne un altra. Mirar al futur i deixar rèmores. Eixa és la solució. Hui, dia de difunts, és un bon moment per rememorar les paraules de Jesucrist: "Deja a los muertos que entierren a sus muertos; tú, ve y anuncia el reino de Dios". Que, com tothom sap, està al Palau de la Generalitat.

QUINZE RAONS

2006-10-31T11:19:00.000+01:00

No resulta gens seriós contemplar Enric Morera anant de flor en flor com l'abella Maya, hui em case amb EU, demà em case amb el PSPV. La situació no està per tirar balons fora, ni per la frivolitat de jugar a fer zels a EU com si d'un idil.li entre adolescents es tractara.

Fa un parell de setmanes vam apuntar que l'única eixida coherent dels nacionalistes si no aconsegueixen pactar amb EU és jugar-se-la i concórrer a les eleccions en solitari. Aleshores, vam donar deu motius per fer-ho. Hui, en donarem quinze:

- És impensable que el PSPV accepte posar al costat de les seues sigles les del Bloc, per la qual cosa els candidats nacionalistes anirien de comparses en la llista socialista com independents. És a dir, com a persones individuals i no organitzades.

- Seria poc edificant veure dirigents d'un partit nacionalista renunciant vergonyosament a les seus sigles i demanant el vot per Joan Ignasi Pla.

- Seria una curiosa aportació al bipartidisme d'aquells que han fet bandera d'eliminar la barrera del cinc per cent.

- Electoralment els socialistes no millorarien resultats amb la inclusió dels candidats del Bloc perquè hi ha una part significativa de votants del PSPV que acceptarien un futur pacte de govern, però mai un de tipus preelectoral.

- La incidència que tindria el Bloc en l'elaboració del programa i la campanya electoral seria nul.la.

- Si defensem un pacte EU-Bloc és perquè, si arriba el moment de pactar un govern o un pacte de legislatura amb el PSPV, es podrà pressionar els socialistes cap a polítiques més progressistes. Eixa pressió però, només es pot fer des de fora, no quan formes part de les llistes socialistes i assumeixes el seu programa electoral.

- Podria provocar en el Bloc una història molt semblant a la que es va produir entre UV i el PP i que va acabar amb la desaparició dels regionalistes del mapa polític.

- Donaria arguments al sector més intransigent d'EU a l'hora d'afirmar que el que buscava el Bloc al voler pactar amb ells no era aconseguir tres diputats nacionalistes, sinó infiltrar en les seues files tres submarins del PSPV.

- Abocaria al Bloc a fer una campanya plorona en contra d'EU que en la pràctica seria tant com passar-se la campanya justificant el pacte amb el PSPV.

- Donaria una excusa al sector autista d'EU per continuar amb la mateixa política autista, cosa que a alguns membres del Bloc els dona igual, però no als que estem per avançar en clau de progrés.

- Difícilment podria il.lusionar ningú, ja que no seria fruit d'una opció buscada i volguda, sinó de la impotència o fins i tot dels interessos personals d'alguns dirigents del Bloc.

- Es tracta d'un pacte que hipotecaria futures eleccions autonòmiques.

- Un partit nacionalista no pot renunciar a participar en unes eleccions autonòmiques amb les seues pròpies sigles pel mateix que no pot fer-se una paella sense arròs.

- Crearia un conflicte intern en el Bloc d'imprevisibles conseqüències del que es beneficiarien el PSPV, EU i Esquerra Republicana que es quedaria amo i senyor del vot nacionalista.

- Ajudaria a visualitzar que el PSPV no és una alternativa de govern, cosa que sabria aprofitar el PP situant els socialistes en l'entrepà d'una coalició preelectoral amb el Bloc i un altra postelectoral amb EU.

EL MELIC COM A CENTRE DE L'UNIVERS

2006-10-30T10:32:00.000+01:00

El problema d'un sector del PC no és que defense el comunisme, sinó que s'ha convertit en una ordre de clausura allunyada del món i de todas sus pompas. Allí estan els seus disciplinats militants conreant el seu hortet de pèsols i floricols a l'altra banda de la tanca de la realitat, en la otra orilla. Llançant missatges que l'important no és guanyar les eleccions, sinó treballar en el carrer i en els moviments socials. Però després vas al carrer i no els trobes i repasses els moviments socials i, o no hi estan, o tenen una presència menys que testimonial.

Aquest sector no és fill del PC del franquisme i de la transició, aquest és el PC de la inanitat. És on estan els que no entenen la importància de guanyar la Generalitat perquè, com va dir el pare Anguita, las coincidencias entre el PP i el PSOE són mucho mayores que entre el PSOE e IU. Els mateixos que ara intenten que no hi haja un pacte amb el Bloc seran els que demà intentaran que no hi haja un acord amb els socialistes. Abans, buscaven l'excusa del programa, programa, programa. Ara, ni això.

Aquestes postures, que no generalitzem a tot el PCPV, no donen vots, ni falta que els fan, però mantenen entretinguda la congregació. I fer aquestes afirmacions tan dures no és fer anticomunisme, és criticar els comunistes de saló que han oblidat que transformar la realitat passa per no barallar-se amb ella. Per què Joan Ribó ha de ser menys comunista que Marga Sanz? Per tindre més sentit comú? I Glòria Marcos, què és? Ves a saber!

Si en l'Assemblea d'aquest cap de setmana no es dona un gir, sempre es podrà dir que l'elecció dels delegats han funcionat com a filtre. Però després, hi haurà un referèndum en el qual votaran tots els afiliats. Si en aquest també s'imposa el melic com a centre de l'univers, caldrà començar a pensar que amb aquesta EU no hi ha res a fer. No perquè no vullga pactar amb el Bloc, sinó perquè no vol assumir la responsabilitat de governar la Generalitat. Encara més: perquè davant la destrossa que està fent el PP en el territori i els serveis públic i davant les queixes dels que pateixen la seua política, només saben dir que amb el PSOE tot seria més o menys igual. Pel que es veu, el conformisme comença a ser revolucionari.

QUANTS MÉS SEREM, MÉS RIUREM

2006-10-27T11:47:00.000+02:00

Fins ara tota l'atenció sobre el rebregat pacte EU-BLOC s'ha centrat a les comarques del sud. Que si el tercer lloc de la llista per Alacant ha de ser per a ERPV, per a un representant dels moviments socials, per a un independent pròxim al BLOC però que no tinga carnet de partit, per als nacionalistes directament , etc... De definicions del perfil, com es veu, no n'han faltat. Però mentre el "front alacantí" no acaba de tancar-se, en l'horitzó se'n dibuixa un altre que pot ser encara més divertit: "la bretxa castellonenca".

A les comarques del nord, tant EU com el BLOC viuen una pugna interna per elegir els seus respectius caps de llista que promet emocions fortes. Per una part, en Esquerra Unida, la direcció aposta per la coordinadora de joventuts, Marina Albiol, en detriment de Ramon Cardona, diputat a Corts en les últimes legislatures. Al Bloc, Antoni Porcar ("Bloc, tu pots") i Josep Maria Panyella també es disputen el cap de cartell nacionalista.

Una vegada més, nosaltres no podem més que manifestar el nostre respecte absolut pels processos interns de decisió dels respectius partits. Però una cosa és això i una altra ben diferent no voler vore que darrere d'aquesta profussió de candidat@s s'està jugant també bona part de l'èxit o fracàs d'un hipotètic pacte EU-BLOC. Per això, confiem que al remat s'imposen aquells que més creuen en la necessitat d'un acord. A estes altures ja no val pensar ingènuament que quants més serem més riurem.

NO A LA GUERRA

2006-10-26T03:34:00.000+02:00

Poca broma. A Esquerra Unida li ha eixit una nova corrent pacifista, els "cascos blaus". Aquesta força d'interposició entre les tropes de Glòria Marcos i les de Pasqual Mollà té la missió de calmar els ànims interns i acostar la formació cap a un acord prelectoral amb el Bloc capaç de reactivar il.lusions, últimament, no ho neguem, prou tocades.

Este grup de "cascos blaus", liderat per Joan Ribó, ha presentat una tercera llista a l'Assemblea General que EU celebra la setmana que vé. Es tracta d'una aposta lloable i imprescindible per als qui seguim creguent, caiga qui caiga, en la urgència d'un pacte a l'esquerra del PSOE que possibilite després un bon puntelló al PP. Però a més de lloable i imprescindible cal reconéixer que el moviment de Ribó, Cardona, Bort, etc... és també, indirectament, una frustrant constatació del doble fracàs atribuïble a Glòria Marcos: l'intern, per la reactivació de les convulsions entre els diferents sectors d'EU, i l'extern, per l'estancament de les negociacions amb el Bloc.

Ací ens hem cansat de sostindre que arribar a una Assemblea General amb aquest panorama és una irresponsabilitat que acabarà passant factura a més d'un/a. Per això, fora d'EU, però amatent, Enric Morera faria bé en pendre bona nota de tot el que està passant entre els seus eventuals socis prelectorals. I no precisament amb l'ànim de traure'n profit, sinó per no repetir els mateixos errors quan al Bloc li pertoque mullar-se definitivament en favor o en contra d'un pacte amb EU.

En aquest paisatge devastat per la sordera dels dirigents dels diferents sectors d'EU, i l'excitació dels respectius exèrcits, els "cascos blaus" de Ribó representen hores d'ara l'últim intent seriós d'obtindre un armistici intern. En el millor dels casos, si es declarara la pau, això es traduiria després en oferir als nacionalistes el segon lloc de les llistes de València i Castelló i el tercer d'Alacant. Rien ne va plus.

EL PINZELL I LA BROTXA

2006-10-25T09:34:00.000+02:00

EUPV no va dividida a l'Assemblea de novembre, va com sempre. És a dir, plural, alegre i combativa. El presentar tres o més llistes a la direcció és tan tradicional com empinar el catxirulo a Pasqua. Gaudeixen guanyant i perdent congressos de penalty. Clar, en aquestes circumstàncies, no se'ls pot demanar que es prenguen seriosament el pacte amb el Bloc.

El pacte amb els nacionalistes arriba tard. I el que és pitjor, ha entrat a formar part del debat de l'Assemblea. Ara, les relacions amb el Bloc han passat a ser bandera d'uns sectors contra altres i, per tant, estarà marcat per la futura correlació de forces.

Nosaltres no tenim cap interés a entrar en el debat intern d'EU, però és evident que haurem de fer-ho en la mesura que el pacte està lligat al resultat de l'Assemblea. I posats a participar, és evident que les nostres simpaties no son per Glòria Marcos. Naturalment, no som tan ximples com per pensar que la coordinadora general ha actuat a nivell personal a l'hora de negociar -més bé desnegociar- el pacte. Però també és evident que ha sigut més sectària del que exigia el guió, que ha realitzat declaracions impresentables, que ha fet una ostentació innecessària de prepotència i que ha demostrat una incapacitat total per aconseguir consensos. En resum: que Glòria Marcos seria una pèssima portaveu del futur grup parlamentari. Sobre tot en una legislatura en la qual, si tot va bé, caldrà utilitzar més el pinzell que la brotxa.

PARANOIES

2006-10-24T09:41:00.000+02:00

Els representants de les principals famílies d'EU es reuneixen hui per intentar arribar a l'Assemblea de novembre amb els mínims traumes possibles. És de suposar que també tractaran sobre la situació del pacte amb el Bloc. Deixem-los fer i que la Geperudeta els inspire.

Mentrestant, en les files del Bloc, hi ha qui fa números, però o es fa malament, o no els interpreta bé. En la formació que lidera Enric Morera es produeix un fenomen curiós: una bona part del sector ultraoptimista del "tu pots" que defensa que els nacionalistes vagen soles a les eleccions, és converteix en el sector ultrapessimista a l'hora d'avaluar les conseqüències de pactar amb EU els números dos de la llista de Castelló i València i el tres d'Alacant. Segons ells, ni és segur aconseguir dos escons a Castelló, ni és segur aconseguir-ne tres a Alacant. A partir d'aquestes premisses conclouen escandalitzats que EU aconseguiria sis diputats i el Bloc només un. Si tingueren raó, el menys important seria que EU n'aconseguira sis i el Bloc un. El drama seria que entre EU i el Bloc n'obtindrien set. És a dir, un fracàs electoral que convertiria el pacte en inútil i que probablement deixaria el PP quatre anys més en la Generalitat.

Hi ha anàlisis poc fonamentades i anàlisis directament miserables. Com afirmar que si el número u de Castelló és d'EU, els electors d'aquest partit no acudiran a votar per aconseguir que no isca el número dos que seria del Bloc. I al revés: que si el número un és del Bloc, els nacionalistes no votarien per evitar l'elecció del número dos que seria d'EU. Aquest plantejaments son especialment vergonyants quan venen del Bloc. EU, per aconseguir barrar el pas al Bloc no ha de fer altra cosa que no pactar amb ell. Afortunadament, els que fan aquests plantejaments paranoics no representen cap dels dos partits, ni els seus potencials electors.

TU POTS

2006-10-23T12:57:00.000+02:00

En el Bloc cada vegada són més els que es pronuncien a favor de concòrrer sols a les eleccions. Uns, cada vegada més, ho fan perquè comencen a estar farts de l’actitut prepotent d’EU. Altres, perquè tradicionalment han fet de l’optimisme una ideologia. Són els que elecció rere elecció pronostiquen amb una fe cega que “aquesta vegada” entren al Parlament. I “aquesta vegada”, sistemàticament es transforma en “la pròxima vegada”. Amb la mateix fe, amb la mateixa esperança inquebrantable. I com es tracta d’una qüestió de fe, el seu optimisme no necessita de cap justificació. Qualsevol enquesta llegida amb esperit creatiu els val. Qualsevol article optimista els anima, qualsevol èxit de partits com el Bloc Nacionalista Galleg el fan seu sense més base que la cacofonia. Aquests tipus de col.lectius son importants en qualsevol partit, sobre tot quan estan fent una llarga travesia del desert. I no diga’m quan estem parlant d’un col.lectiu que únicament coneix el desert.

Aquesta vegada però, la circumstàncies son molt especials. Qualsevol possibilitat de fer fora el PP passa per un projecte col.lectiu. Per la implicació de socialistes, EU i el Bloc. Ara no val el “tu pots” aconseguir trencar la barrera del cinc per cent. Ara és el moment de dir “tu pots aconseguir influir decisivament o entrar en un govern de progrés”. El “tu pots” en aquestes circumstàncies és tan negatiu i poc engrescador com el “jo ja puc” d’EU. Els dos plantejaments són igualment desmobilitzadors i ajuden igualment a deixar les coses com estan. I estan molt malament.

A hores d’ara, ja està tot el peix venut. Si la política és l’art del possible, éstà clar que, ni el Bloc pot acceptar menys de tres llocs d’eixida, ni EU pot oferir-ne menys de tres. El contrari, és no xafar terra. Pel que fa a Castelló, és legítim que els nacionalistes aspiren a tindre el cap de llista, però també és cert que és tracta d’un debat més carregat de sentiments que de pragmatisme. La pura realitat és que una vegada passades les eleccions, ningú no s’en recordarà de qui ocupava el número dos, tres o quatre. Després de maig, només comptarà ser diputat, o no ser diputat.

EN BUSCA DEL PEDIGRI

2006-10-20T10:48:00.000+02:00

Deixem les coses clares: els que defensem un pacte EU-Bloc ho fem des de la perspectiva que siga possible un canvi de govern a la Generalitat. Això, donada l'actual correlació de forces, només és possible si es transformen en escons el quatre per cent llarg de vots que sistemàticament aconsegueixen els nacionalistes i que es queden sense representació parlamentària a causa de la barrera del cinc per cent. La forma de burlar eixa barrera i de presentar una oferta sòlida de canvi és que EU-Bloc pacten una coalició preelectoral. L'altra condició imprescindible és que el PSPV millore significativament els resultats que va obtindre en les passades eleccions.

El que acabem d'esmentar es tradueix en l'existència de dos pactes, un entre EU i el Bloc, i un altre entre aquesta coalició i el PSPV, siga en la forma d'un govern de coalició, o d'un pacte de legislatura. Naturalment, si no s'aconsegueix el primer, no s'aconseguirà el segon.

Aquesta reflexió és molt important recordar-la al sector d'EU que sembla que ha de tapar-se els nassos per pactar amb el Bloc, un partit al qual acusen de falta de pedigrí progressista o, directament, de ser un partit conservador. Són el sector que considera imprescindible que la coalició EU-Bloc es complemente amb la presencia d'altres partits d'acervada tradició esquerrana, com Esquerra Republicana o, fins i tot, el PSAN. Això, segons ells, tindria un efecte compensador que els permetria pactar amb el Bloc amb menys fàstic. Pot ser, aquest és el fons del debat sobre el número tres de la llista d'Alacant. Perquè, quan es busca un independent que siga molt pròxim al Bloc, però que també siga acceptable per EU, el que està manifestant-se és l'exigència d'un nacionalista amb pedigrí de progre i no un filoconvergent.

No anem a entrar a fons en aquesta qüestió, però convindria advertir al sector esmentat que el marró que hauran de tragar-se a l'hora de pactar amb el Bloc és una cagarruta comparat amb el que hauran d'empassar-se, si arriba el cas, a l'hora de pactar amb el PSPV un programa possibilista per un limitat període de quatre anys. Que s'ho plantegen ja, perquè si no hi ha intenció d'arribar fins el final, és millor quedar-se en casa filosofant amb els esperits purs i traient brillantor al cul.

PROVE, COMPARE, I SI TROBA ALGUNA PROPOSTA MILLOR, FAÇA-LA!

2006-10-19T11:44:00.000+02:00

"Ens trobem davant una situació kafkiana, ja que el número tres de la llista d'Alacant ha de ser, lògicament, una persona que pense i senta com el Bloc, però que no milite i tinga carnet del Bloc". Ho diu el diputat Joan Antoni Oltra, però ho podria dir qualsevol, perquè és la pura realitat. El pas següent quin serà? Demanar als nacionalistes una llista dels seus afiliats per anar descartant alternatives? Exigir a l'independent que firme una declaració jurada que al dia següent no s'afiliarà al Bloc? Es pot considerar afiliada una persona que no paga les quotes? En eixe cas: es podria acceptar com independent algú que estiga afiliat, però que vaja endarrerit en el pagament de les quotes?

L'única solució que hi ha per eixir d'aquest esperpent és que la direcció d'EU actue i per fer-ho, només ha de fer-se una simple reflexió: quin debat és convenient que monopolitze l'assemblea i quin seria preferible que no la monopolitzara. I segurament trobarà bons arguments per desitjar que el tercer lloc de la llista d'Alacant no monopolitze, crispe i enverine el debat.

Una alternativa per desblocar la situació és que la iniciativa d'oferir el tercer lloc d'Alacant nasca del sector majoritari, fent ús de la seua majoria. Però ja, sense perdre un segon més. L'altra alternativa és ajuntar persones representatives de les diverses famílies d'EU i firmar un compromís en el qual es comprometen, a títol personal, a defensar en l'Assemblea l'adjudicació al Bloc de l'escó en litigi. Es tractaria d'un acord de persones que hauria de debatre's i votar-se en l'Assemblea, però que desactivaria el conflicte en la mesura que aquestes foren mitjanament representatives.

Aquesta proposta hauria d'anar acompanyada per una altra semblant en les files del Bloc. Ja hem dit que, en contra de les aparences, el partit nacionalista no està exempt de tensions internes. Caldria que Enric Morera i persones significatives de la seua formació feren públic un altre document en el qual es comprometeren a defensar davant els seus òrgans de direcció el pacte amb EUPV sobre la base d'aconseguir el dos de Castelló i València i el tres d'Alacant.

Amb aquesta iniciativa EU i el Bloc aconseguirien una mena de preacord avalat únicament per persones però que, en la mesura que foren significatives, difícilment seria rebutjat en els respectius partits.

Evidentment, la maniobra que no està exempta de riscos per a Glòria Marcos, ni per a Enric Morera. L'avantatge que té és que qualsevol altra sembla pitjor. Però ja saben: prove, compare, i si troba alguna proposta millor, faça-la!

EL PLAT I LA VAIXELLA

2006-10-18T08:58:00.000+02:00

El debat sobre el pacte està sent molt més sorollós a EU que al Bloc. Possiblement per aquest motiu, són molts els que encara no s'han adonat del suau fregar de les navalles que s'esmolen en les files nacionalistes.

S'ha extés la idea que els del Bloc celebrarien amb cava i cercaviles l'obtenció del tercer lloc de la llista d'Alacant, però no és així. Són molts els que, a pesar de callar, no estan disposats a conformar-se de cap manera amb els segons llocs de Castelló i València i el tercer d'Alacant. Pensen que no té trellat que el cap de llista de Castelló siga d'EU quan el Bloc té més vots. I saben que, en contra del que es dona per fet, el tercer escó d'Alacant no és gens segur que puga aconseguir-se. Per aquest sector, el mínim per escenificar un acord seriós i no una capitulació vergonyant, és obtindre el u de Castelló i el dos de València i Alacant.

Per què callen i fan tan poc de soroll els que no es conformen amb el tres d'Alacant? Segurament perquè consideren que no té sentit trencar un plat quan estan convençuts que EU s'encarregarà de trencar tota la vaixella.

En les actuals circumstàncies, és una irresponsabilitat per part d'Enric Morera ajornar les negociacions fins que acabe l'Assemblea d'EU amb el trist argument que cal que els de Glòria Marcos s'aclarisquen abans de seguir parlant. I quan de temps haurà d'esperar després EU fins que el Bloc s'aclarisca amb els del plat ?

Si hi ha la més mínima possibilitat que la direcció d'EU arribe a l'Assemblea amb els deures fets, cal aprofitar-la. I facilitar-ho també obliga al Bloc perquè el conflicte no els és aliè. I les seues conseqüències, tampoc.

CARTÓ PEDRA

2006-10-17T11:21:00.000+02:00

Si les coses no canvien, ens trobarem a primers de novembre amb una Assemblea d'EU en la qual el pacte amb el Bloc estarà supeditat a un canvi traumàtic en l'actual correlació de forces. Però això no és tot: aquells que perden l'Assemblea, tindran una segona oportunitat per fer valdre la seua postura aprofitant el referèndum que es convocarà a continuació per aprovar els possibles pactes electorals. Encara més, es podria donar la situació surrealista que els que guanyen l'Assemblea - que és el nom que donen a EU a un Congrés - perden després la consulta, amb la qual cosa ens trobaríem en una situació única en el món mundial: un referèndum desautoritzant un Congrés acabat de fer.

Estem parlant d'un Congrés i una consulta per fer viable una simple coalició electoral amb el Bloc. Què passarà en el moment que calga pronunciar-se, si ve al cas, sobre un hipotètic pacte de govern amb el PSPV?. Quants congressos i quants referèndums caldran? Quantes novenes haurem de fer al Cor de Jesús?

Que no s'entenguen aquests interrogants com un atac al pluralisme o als plantejaments assemblearis. Però tampoc passa res si recordem que l'assemblearisme no és un cant a la improvisació, ni implica que la formació que defense els seus principis haja de tindre una direcció de cartó-pedra. Si el que es vol és impedir la coalició de hui i el possible pacte de govern de demà, que es diga clarament i no perdem el temps. Si pel contrari es vol avançar, que la direcció actual intente evitar un innecessari xoc de trens en l'Assemblea i que es dedique a potenciar altres debats més profunds que elucubrar sobre si sis, més dos, més un, més un, és potencialment més transformador que sis, més tres, més un. Potencialment no ho sabem, electoralment, un destarifo.

Volem pensar que algunes persones, entre elles Joan Ribó o Pasqual Mollà, estan fent gestions per evitar el desastre. Volem pensar que la seua inactivitat és aparent i que el seu silenci tan sols és discreció.

MULLAR-SE

2006-10-16T12:37:00.000+02:00

No és cap secret que el temps juga en contra del pacte. Sovint hem parlat dels efectes devastadors que està tenint l'incomprensible tira i arronsa d'EUPV i el Bloc sobre els potencials electors. Les conseqüències però, també afecten una part de la militància dels dos partits que després d'una primera fase de festeig, comença a tancar files i enrocar-se en considerar que perllongar l'actual situació no fa altra cosa que perjudicar la seua formació política. Tampoc és un motiu menor de preocupació el deteriorament de les relacions personals entre alguns quadres d'EU i el Bloc. Per acabar-ho de complicar, la negociació del pacte acabarà barrejant-se en el debat congressual d'EU, la qual cosa significa un despropòsit sense pal-liatius.

Des d'aquestes pàgines, vam apostar en un primer moment per desblocar l'acord a través de la fórmula de “forçar però no trencar” els acords de les direccions dels dos partits, però això implicava una imaginació i un compromís que no ha sabut fer valdre el Bloc i sobretot, EU. La mateixa alternativa de l'independent per Alacant, tot i les grans dificultats que tenia de materialitzar-se, s'hauria pogut disfressar i arredonir en compte de transformar-la en un escarni innecessari cap els nacionalistes. I és bo que persones qualificades d'EU ja hagen començat a reconèixer-ho públicament.

L'única solució que se'ns acudeix en aquests moments és que l'actual direcció d'EU jugue fort. Perquè s'entenga millor: que estiga disposada a prendre decisions assumint el risc de rebre el rebuig d'una part dels seus valedors. Això, que sempre és difícil, ara és quasi impossible, ja que EU, com hem dit, es troba en ple procés precongressual. Aquest fet ens porta a un altra consideració: que l'actual direcció faria bé en implicar a altres sectors de la formació, com ara Esquerra i País. Això afavoriria la coalició electoral, però també a tota EUPV. És a dir, que Pasqual Mollà també hauria de començar a mullar-se per fer viable el pacte. Que no és el mateix que fer una bandera del pacte, sinó tot el contrari.

HA NASCUT UNA ESTRELLA

2006-10-13T10:50:00.000+02:00

La direcció d'EU continua encabotada en desblocar el pacte amb el Bloc a través de la troballa d'un estrany i singular independent a qui oferir el tercer lloc de la llista d'Alacant. I no hi ha manera que atenga a raons. El cas és que les hi ha:

- En l'actual situació, no satisfà ni pot satisfer les aspiracions del Bloc i per tant no soluciona el problema sinó que en crea un de nou.

- La forma de cercar l'esmentat independent per part d'EU s'ha fet de forma maldestra i a esquenes del Bloc. I això, ha acabat d'enverinar la seua elecció. Segurament perquè des del principi s'ha confós el terme candidat independent amb candidat de consens.

- Curiosament, l'elecció d'un independent contradiu clarament l'esperit i la lletra de l'acord pres pel Consell Nacional d'EU on tots els llocs de les llistes es reserven únicament i exclusivament a organitzacions polítiques i no a individus.

- Es busca la presència de moviments socials en les llistes electorals a pesar que aquests mai no l'han reclamada.

-Es pretén triar una persona representativa dels moviments socials a esquenes d'eixos mateixos moviments socials. Un fet que, fins i tot, podria acabar creant-los problemes interns.

- En les actuals circumstàncies, l'exigència d'un independent en les llistes equival a confessar la incapacitat de canalitzar pels propis mitjans i presència les reivindicacions dels moviments socials als quals es pretén servir i defensar.

- La singularitat que es pretén conferir al futur diputat independent podria distorsionar el funcionalment del grup parlamentari.

- Caldria argumentar per què ha de ser d'Alacant el representant dels moviments socials i no de les circumscripcions de València o Castelló.

- L'exigència de no tindre carnet de partit consagra la idea que estar afiliat a una formació política implica sectarisme i que és una rèmora per participar activament i representar un moviment cívic o social.

- Resulta infantil lligar independència a absència de carnet de militant. Enrique Múgica va deixar el seu del PSOE una setmana abans de ser nomenat Defensor del Pueblo per exigències del guió i el resultat hauria sigut el mateix si s'haguera quedat amb el carnet del PP que era el que mereixia tindre.

Darrera reflexió:

Tot l'esmentat ens porta a una última reflexió: suposem que finalment es troba una persona independent, que no siga del Bloc, però que agrade al Bloc i que, a més, li encante a EU. Una persona en la qual es consideren representats els moviment socials. Un esperit pur que no estiga contaminat per l'exercici de cap militància de partit i que puga ser adorat tant pels aficcionats del Barça, com els dels Reial Madrid... Una vegada aconseguit que brille una nova estrella en el firmament, no caldria oblidar-se'n de situar-la en el número tres d'Alacant i convertir-la directament en la candidata de la coalició a la Generalitat i cap de llista per València?

RING, RING ¿OIGA, ES EL ENEMIGO?

2006-10-12T12:14:00.000+02:00

Glòria Marcos, preguntada per la marxa de les negociacions amb el Bloc, ha dit que té “el telèfon obert les 24 hores”, que és tant com dir que no pensa menejar un dit. Hauria pogut rematar la jugada comminant Enric Morera a trucar-li prompte i a ser breu en la conversa al.legant que estava quedant-se sense bateria.

Morera, que fins ara havia sigut un poc més discret, ha entrat en el joc per acusar la coordinadora general d'EUPV de convertir les negociacions en un “espectacle públic”.

Nosaltres, més d'una vegada hem demanat a Glòria Marcos i Enric Morera que s'arrisquen i s'impliquen personalment per a desblocar el pacte, però pel que es veu, no saben, o no volen, o no poden.

Resulta patètica la prepotència d'alguns membres d'EU simplement perquè les enquestes – de moment poques - els pronostiquen poc més d'un sis per cent dels vots. Un percentatge que, com s'ha encarregat d'apuntar Glòria Marcos, supera les expectatives d'IU en l'àmbit estatal. Com perquè l'esquerra transformadora es bufe d'alegria!

I encara resulta més patètic contemplar com el Bloc infla el pit proclamant que són imprescindibles i que tenen més regidors que EUPV. Millor no enganyar-se. Tot i reconeixent que la barrera del cinc per cent és antidemocràtica, també és objectivament cert que els nacionalistes no alcen un gat per la cua. On s'ha vist un partit nacionalista que no tinga representació en un parlament autonòmic?

Un poc més d'humilitat vindria bé a tots i segurament ajudaria a aprofitar la situació actual. Per primera vegada en molts anys, pot desaparèixer el fantasma del “vot útil” que tant ha beneficiat el PSOE i tant ha perjudicat l'esquerra. Per primera vegada en la història es donen les circumstàncies que poden permetre al Bloc i a EUPV escriure alguna pàgina en el Diari Oficial de la Generalitat. No es tracta de sumar un escó més, o un escó menys, sinó de convertir-se en la frontissa que pot obrir i tancar les portes. El PP i UV van firmar en el seu moment l'anomenat pacto del pollo. Ara és possible fer el Pacte pel País. Des de la simbiosi, no des de prepotències infundades d'uns i altres. Tots els que estem pel canvi fem falta... però podem prescindir de Gila.

RECAPITULACIÓ DE MISÈRIES

2006-10-11T11:30:00.000+02:00

Els que fem aquest blog no estem a favor del Bloc i en contra d'EU. L'únic que volem és que pacten. No per caprici, sinó perquè estem convençuts que és l'única manera de tirar fora el PP.

Som conscients que la responsabilitat del pacte correspon igualment a EU i el Bloc i que si aquest no es produeix, les dues formacions eixiran malparades. Dit això, és evident que hi ha arguments que tenen més pes que altres. Per exemple: resulta fàcil entendre que el Bloc reclame tres llocs d'eixida en les llistes electorals. Aquesta demanda està avalada en criteris polítics i en criteris aritmètics difícilment discutibles.

Pluralisme

L'únic argument que s'oposa a cedir un tercer lloc al Bloc és la conveniència de fer una llista més pluralista donant entrada a determinades organitzacions, col.lectius o partits minoritaris. La realitat però, s'ha encarregat de demostrar que cap organització o col.lectiu desitja cap escó i que partits com ERPV o el PSAN no volen participar en el pacte. Aquest fet hauria de ser suficient perquè EU reconsiderara la seua postura.

L'argument del pluralisme que utilitza un sector d'EU no és creïble. Entre altres coses, perquè no és fàcil d'entendre que una formació estiga disposada a renunciar a cent mil vots a canvi d'obtindre'n cinc mil. Independentment que, a partir de determinat nivell, el pluralisme és el millor aliat de la incoherència.

Cinc per cent

Si hi ha altres arguments per no cedir un tercer diputat al Bloc, no s'han explicat, o s'han explicat amb una notòria falta de pedagogia. Naturalment, tot el que hem dit fins ara dona peu a pensar que EU se n'aprofita de la barrera del cinc per cent a l'hora de negociar amb el Bloc, ja que aquesta situació seria impensable si les dues formacions tingueren unes expectatives electorals, posem per cas, del quatre per cent. Aleshores, segur que estaríem parlant d'una proporcionalitat pura a l'hora d'elaborar les llistes.

Comunistes

On cal reconèixer que hi ha moltes simplificacions i fins i tot prejudicis en el debat és a l'hora de definir el paper que està jugant el PCPV. Pot ser se li atorga una responsabilitat excessiva en la falta d'acord. Persones de rellevància com Joan Ribó són comunistes i defensen postures obertes. Tot el contrari de Glòria Marcos, que sense necessitat de ser comunista, s'ha convertit en un adalil de l'arrogància i la intransigència. Almenys de cara a l'exterior.

Feta la recapitulació, aquestes són les línies del debat. El d'ara, perquè, un dia o un altre, haurem de deixar les misèries a banda i començar a parlar de continguts.

DE DERROTA EN DERROTA FINS LA VICTÒRIA FINAL

2006-10-10T11:24:00.000+02:00

Els últims dies no han estat gens malament per a pujar la moral. El diari El País ha publicat una enquesta electoral desoladora per a les forces progressistes, el 9 d'Octubre no ha escenificat cap apropament entre les forces d'esquerra i el Consell Nacional d'EU ha passat la pilota del pacte a l'Assemblea que farà a novembre.

En el Consell Nacional d'EU de dissabte passat es va escoltar alguna autocrítica per la forma desmanotada que s'ha intentat desblocar l'acord a través de l'oferta d'un independent feta al marge del Bloc. La mateixa Glòria Marcos, que fa uns dies es negava a seure amb Morera per desblocar el pacte argumentant que era cosa de la comissió negociadora, es contradeia desvelant que hi havia parlat personalment amb algun independent per oferir-li el tercer lloc de la llista d'Alacant. Però tot això, ja és història. El fet és que el sector majoritari d'EU ha deixat passar l'ocasió de fer seu un pacte que a tots hauria beneficiat i ha passat la decisió a l'Assemblea.

Mal assumpte per a l'esquerra convocar una Assemblea que porta camí de convertir-se en una simple discussió sobre l'elaboració de les llistes electorals. Mal negoci barrejar dins un mateix sac el repartiment d'escons del Bloc i dels propis sectors d'EU. Cap partit amb un dit de seny hauria de fer una cosa així.

Se'ns podrà dir que el que faça EU és cosa seua i que no tenim perquè entrar en el seu debat intern. Doncs entrarem. En el seu i en el del Bloc. Entre altres coses perquè els dos partits junts no sumen més de deu mil afiliats, però han sigut votats per més de 250.000 persones. I caldrà recordar-lo-s'ho en la mesura que són gestors d'eixos vots i responsables de multiplicar-los. Des de plantejaments d'Esquerra i amb plantejaments d'Unitat. Quines coses!

EL ROCK DE FAVARETA

2006-10-10T11:20:00.000+02:00

Al capdavant de la manifestació del 9 d'Octubre hi anaven Glòria Marcos i Enric Morera amb el desconcert pintat en les seues cares. No acabaven d'entendre què volien dir aquells crits d'unitat!, unitat! que els aplegaven de tot arreu. A meitat manifestació, no podent aguantar la curiositat, es van girar i van preguntar a persones de confiança:

- Qui és Unitat?.
- No ho sé, respongué algú.
- Crec que és un futbolista, respongué un altre.

Fins que trobaren una persona sabuda que els va aclarir la qüestió.

- Unitat – els va assegurar – és un nou conjunt de rock de Favareta.

I els dos van respirar alleugerits. Es pensaven que havia nascut un nou líder per furtar-los el seu liderat.

GUANYEM LES ENQUESTES

2006-10-09T12:03:00.000+02:00

Tècnicament, els últims sondejos preelectorals no són un exemple de qualitat demoscòpica. Obtindre conclusions rigoroses a partir d'una mostra de només 1.000 persones enquestades deixa una miqueta que desitjar. Però tampoc ens enganyem.

Políticament, els últims sondejos preelectorals demostren que l'oposició, tota l'oposició, està encara lluny de mobilitzar el seu electorat. El PP, en canvi, sí està "prieta las filas".

Constatat això, que no hauria de sorpendre ningú, per davant hi ha huit mesos de temps per guanyar les enquestes. I això passa, ho repetim una vegada més, perque EU i Bloc siguen capaços d'articular una oferta conjunta que sume fidels habituals i abstencionistes tradicionals, tal com reclama el carrer. Sense això (més la mobilització paral.lela de l'electorat socialista) no hi ha forma de guanyar el país. Siguem-ne conscients. Aquest 9 d'octubre potser que tot estiga encara per fer, per això tot és encara possible... si no ens adormim en tàctiques partidistes de curta volada. Realment ho sabran això Marcos i Morera?

MÉS MORAL QUE L'ALCOIÀ

2006-10-06T11:00:00.000+02:00

És cert que EU i el Bloc fan la sensació de no acostar postures, però si mirem els fets amb l'optimisme que cal tindre per ser valencians i no morir en l'intent, la pura realitat és que les dues formacions estan tan a prop com a dos cóssos nus que s'abracen.

En la reunió d'ahir, EU va oferir al Bloc que elegira l'independent que volguera per al tercer lloc d'Alacant. Una oferta que, a l'hora de la veritat, permetria als nacionalistes posar en la llista al mateix Enric Morera sempre que en els papers constara, únicament a efectes burocràtics, com independent. Perquè d'això estem parlant: d'un problema que sembla més burocràtic que altra cosa. Que té molt a veure amb les formes i molt poc en el fons de la qüestió. Que sembla més relacionat amb la desconfiança que amb una postura raonada i raonable.

Davant aquesta situació, el Bloc podria prendre el camí que li assenyala el refranyer espanyol i dir allò de dáme pan y llámame tonto. Això però, més que una claudicació, podria convertir-se en un error. Els valencians sabem de sobra els problemes que provoca no dir les coses pel seu nom. Per exemple quan, referint-nos a la nostra llengua, hem d'anomenar-la moltes vegades valencià quan el que volem dir és català.

Posar un independent que no és independent seria un niu de problemes de tota mena. Si cal, en farem una llista.

Estem convençuts que si la direcció d'EU explica bé com s'han desenrotllat les coses des de la passada reunió del Consell Nacional, no tindrà cap problema per justificar demà per què ofereix al Bloc el tercer lloc per Alacant. Però insistim una vegada més: la iniciativa ha de partir del sector majoritari, perquè és l'única manera que no hi haja vencedors i vençuts. És cert que hi ha algun risc de cremar-se en la iniciativa, però si no es corre ara cap risc, quan pagarà la pena assumir-lo?.

Els colors del pacte, ara mateix, no poden ser altres que els de l'Alcoià. Si cal plorar, ja tindre'm temps de sobra.

¿Y TÚ ME LO PREGUNTAS, FRANSISCO?: FRANQUISMO ERES TÚ !

2006-10-06T10:53:00.000+02:00

El debat de la moció de censura i el posterior debat de política general ha posat en relleu la inconsistència i vulnerabilitat de Camps, que va acabar perdent els papers d'una manera que feia temps que no es coneixia. Concretament, des què Abril Martorell es va perdre parlant de la rosa dels vents en la moció de censura que va presentar Felipe González contra Suárez.

Camps, en un dels desvariejaments que va patir, confessà que no sabia què era el franquisme. ¿ Y tú me lo prenguntas, Fransisco?: Franquismo eres tú !.

I posats a declarar la data de hui com a dia nacional de la moral alcoiana, consolem-nos pensant que el PP també té dificultats per fer el seu particular tripartit. O és que els unió-valencianeros de Fernando Giner, els zaplanistes de Zaplana i els panolis de Camps no tenen problemes per fer les seues llistes electorals. Los ricos tambíén lloran.

UN POAL D'AIGUA, PER FAVOR!

2006-10-05T10:56:00.000+02:00

El pacte EU-Bloc entra en la fase decisiva. Tot el que no s'aconseguisca entre hui i demà difícilment es podrà aconseguir en el Consell Nacional d'EU del dissabte.

Esperar que l'Assemblea d'EU de novembre es convertisca en una segona oportunitat, equival a apostar per una profunda crisi interna al si d'aquesta formació. Amb un agreujant: que l'esmentada crisi es relacionaria de forma inevitable amb les tensions provocades per la negociació del pacte amb els nacionalistes, cosa que en res beneficiaria EU, ni el Bloc, ni l'efectivitat de la precària coalició preelectoral. Tanmateix, seria una irresponsabilitat que aquells militants d'EU conscients del que ens juguem en els pròxims comicis no feren el possible i l'impossible per forçar un pacte a qualsevol preu.

El que resulta incomprensible i descoratjador es que no s'evite el que tan fàcil és d'evitar. Perquè, l'incendi devastador que s'albira es podria apagar en aquests moments amb un simple poal d'aigua. Un incendi ruïnós que no estarà provocat per cap tipus de lògica ideològica o matemàtica, sinó per un posicionament sense més grandesa que la visceral.

La dreta tots els dies dona bons motius per unir-se. Ahir, no fou una excepció. La fanfarroneria, la prepotència i la supèrbia que va exhibir Camps en el debat de moció de censura, i el despotisme groller i barraquero que augura la seua reelecció al capdavant del Consell, hauria de ser un motiu més d'alarma. Francesc Camps, a l'igual que Georges Bush, no admet més interlocutors que Déu i el Papa.

En acabar la votació, el president de la Generalitat va dir amb el to ranci que el caracteritza " me siento rejuvenecido tres años". En la veritable moció de censura, que seran les eleccions autonòmiques de maig, cal rejovenir-lo més encara. Cal vestir-lo de primera comunió.

GUANYAR PER PRIMERA VEGADA EN LA VIDA

2006-10-04T09:48:00.000+02:00

La crida al pacte que feren ahir algunes entitats cíviques valencianes també està avalada per moltíssimes organitzacions, plataformes i col.lectius que no hi eren en la roda de premsa, però que també han fet sentir la seua veu a través d'iniciatives com la recollida de signatures promoguda per Valencians pel Canvi. De fet, no és aventurat afirmar que no hi ha entitat progressista en tot el País Valencià que no done suport a un acord preelectoral d'esquerra. I és lògic que així siga, quan tan palesos son els "retrocessos en matèria de llengua, cultura, ordenació del territori, educació, serveis socials i economia" que s'han produït durant més d'una dècada de desgovern popular.

Aquest diagnòstic també el comparteixen a títol individual milers i milers de persones. Moltes d'elles, tenen l'esperança de "guanyar per primera vegada en la vida" unes eleccions. Són les que tenen consciència que, aquesta vegada, la seua papereta servirà per alguna cosa més que donar testimoni. Són els que, si no s'arriba a l'acord, faran seua la dita que "la frustració condueix a la malenconia" i es quedaran en casa per continuar lamentant-se.

Ninguna de les organitzacions que ahir van comparèixer en roda de premsa ni cap de les que no hi eren, han demanat mai, ni demanen ara, un escó a canvi del seu suport. Ninguna d'elles serà més activa i entusiasta en la defensa d'un canvi en la Generalitat pel fet de tindre un representant en una llista electoral. El que volen és que s'arrepleguen les seues reivindicacions. I confien que així serà. Les desconfiances estan entre EU i el Bloc, no entre les organitzacions que encoratgen al pacte.

Ho tornarem a repetir: la solució per tancar un acord passa perquè el sector majoritari d'EU - insistim, el sector majoritari - prenga la iniciativa d'oferir el tercer lloc per Alacant al Bloc. I les coses estan molt madures per poder fer-ho sense cap complexe i com a punt i final d'una iniciativa que va començar en la recerca d'un independent a seques i que finalment ha acabat en la proposta d'un independent amb carnet del Bloc. Per què no deixar que s'impose el seny i acabar d'una vegada amb les desconfiances?.

SENSE PACTE NO HI HA CANVI, ACORD JA!

2006-10-03T19:06:00.000+02:00

La societat civil valenciana té ben clar què vol i ho exigeix. Ara només queda que els partits al.ludits, principalment EUPV i BLOC, estiguen a l'altura de les circumstàncies.

Milers d'sms s'estan enviant durant el dia de hui amb aquest reclam cívic. Aquesta ha estat la forma de simbolitzar el manifest instant a un acord valencianista i de progrés als partits polítics immersos en negociacions que han presentat hui les principals entitats cíviques del País Valencià. Acció Cultural, Escola Valenciana, Valencians pel Canvi, Xúquer Viu i la Societat Coral el Micalet han fet públic el document "Crida al Compromís per un Canvi al País Valencià" , i alhora les primeres tres entitats han presentat la campanya mediàtica que enviaran a tots els seus socis i simpatitzants.

NI GUANYADORS, NI PERDEDORS

2006-10-03T12:35:00.000+02:00

L'objectiu més prioritari en aquests moments és evitar l'existència de guanyadors i perdedors. Si el Consell Nacional d'EU de dissabte que ve es desenrotlla en els mateixos termes que l'anterior, el mal serà pràcticament irremeiable, perquè només serà possible un pacte amb el Bloc a partir d'una profunda crisi interna d'EU. I això, no interessa ningú.

La possibilitat d'un acord no conflictiu està en mans d'unes poques persones, encapçalades per Glòria Marcos. Son elles les que tenen la gran responsabilitat de plantejar en el Consell Nacional una proposta superadora.

La iniciativa que no ha funcionat

L'anterior Consell Nacional d'EU va encomanar a la direcció que gestionara el compliment de l'acord en cas que alguna força política renunciara a entrar en el pacte, fet que es va produir en desmarcar-se definitivament ERPV.

Davant la nova situació creada, la direcció d'EU va entendre que la solució per acostar postures amb el Bloc consistia en buscar una persona independent de consens. Aquesta solució era una interpretació forçada del pacte, on únicament es parla de negociar amb "forces polítiques". A més, trobar un independent, hauria plantejat algun problema curiós, com ara, que l'esmentat "independent" s'hauria d'haver fet càrrec d'una part de les despeses de la campanya electoral. La proposta naixia viciada i la forma de dur-la a terme la va acabar de viciar més, ja que EU va buscar un candidat que satisfera el Bloc sense contar amb el Bloc. Però hui no és qüestió de criticar aquesta iniciativa i la forma de dur-la a la pràctica. És el moment de valorar que la direcció d'EU va ser capaç d'entendre que amb la retirada d'ERPV s'havia creat una situació nova i que va actuar en conseqüència llançant una nova proposta, tot i sabent que aquesta forçava els acords del seu Consell Nacional.

La iniciativa que pot funcionar

A hores d'ara, la fórmula de trobar un independent ha fracassat i el Bloc, com era d'esperar, exigeix tres llocs d'eixida. La direcció d'EU, està legitimada a presentar una nova iniciativa. I aquesta, no pot ser altra que la d'oferir al Bloc el tercer lloc per Alacant. Aquesta oferta força exactament igual els acords del Consell Nacional que l'anterior de buscar un independent. Naturalment, està condemnada al fracàs si es planteja com una mera repetició de la votació que es fa fer el passat 9 de setembre. I aquest és el fons de la qüestió: que no és la mateixa votació perquè han canviat les condicions i no es parteix de les mateixes premisses.

Com pot negar-se el sector majoritari d'EU a fer una nova oferta pel simple fet que també és defensada i compartida pel sector minoritari? Què tipus de perversió democràtica seria aquesta? El sector majoritari d'EU, des de la seua majoria, té tot el dret del món a presentar una alternativa que seria compartida per tots. I això, de cap manera podria restar-li un gram de força, ja que la plantejaria, precisament, fent valdre la seua majoria i la seua força.

Pressions, si gràcies.

Hi ha qui associaria un canvi de postura de la direcció d'EU a pressions externes. Tampoc hi ha cap motiu per negar la seua existència. Entre altres coses, perquè no han sigut pressions dels grans empresaris i constructors, ni de la dreta, ni dels mitjans de comunicació, ni de l'església, ni de les organitzacions corporativistes.... La presió ha vingut dels sindicats, dels que tenen contractes precaris, dels que no poden comprar una vivenda, dels col.lectius i organitzacions progressistes, de les persones compromeses en el canvi polític.... Els que boten d'alegria davant l'expectativa d'un pacte EU-Bloc no son el PP i els seus amics, sinó els que aposten per un futur millor i els abstencionistes que han descobert un motiu per votar. Per què tindre vergonya d'eixes pressions? L'únic vergonyant seria no fer cas a aquells als quals es diu servir i representar.

Què té de roín presentar-se al Consell Nacional i explicar que s'ha fet tot el que es podia fer per sumar i que ara l'únic deure que resta pendent és afegir el Bloc? I que té d'estrany explicar que EU no perd res, sinó que guanya en termes d'expectatives electorals sumant el Bloc?.

L'alternativa

Gloria Marcos hauria d'entendre que a aquestes altures només té dues solucions: enrocar-se i aprofundir la crisi interna d'EU i desanimar als que confien en el canvi, o donar el pas que permeta unir EU i encoratjar a tots aquells que estan per demostrar que una altra política és possible. I qualsevol de les dues alternatives serà històrica, una per a bé i l'altra per a mal.

Hi ha un fet objectiu que tampoc pot oblidar-se: la postura d'encabotar-se en no cedir el tercer lloc al Bloc no l'entén pràcticament ningú. I els que l'entenen no saben explicar-la.

FUM

2006-10-02T10:31:00.000+02:00

El debat sobre el tercer escó d'Alacant amaga molt d'artifici. EU no pot donar ni cedir eixe escó, simplement perquè, si no hi ha pacte, no existeix. En termes electorals, només es pot preveure la possibilitat d'aconseguir tres diputats per Alacant a partir d'una coalició EU-Bloc.

Això significa, per exemple, que quan EU es planteja donar el tercer lloc de la llista a un independent, un col.lectiu, una organització, o un altre partit polític, l'únic que ofereix és fum i no un escó.

En aquestes circumstàncies, no té molt de sentit que des d'EU es parle de "generositat". El que està en joc no és donar un escó al Bloc, sinó decidir si es barra el pas al Bloc amb l'objectiu què aquest no l'aconseguisca.

El problema però, és que al barrar el pas al Bloc, també estan barrant-lo als que aposten per tirar fora el PP i crear una nova majoria al parlament valencià. Una majoria que sense el concurs dels nacionalistes frega l'impossible.

PASTILLES JUANOLA

2006-10-02T10:27:00.000+02:00

Ha arribat el moment de fer-los saber un dels secrets millor guardats.

Les forces de seguretat, després d'una llarga investigació, van escorcollar recentment les cases de destacats militants d'EU i del Bloc. Segons l'informe que tenim en el nostre poder, s'ha descobert que en la casa d'Enric Morera s'ha trobat una caixeta de pastilles Juanola. Es tracta del mateix tipus de pastilles i la mateixa marca que temps enrere es va trobar en l'escorcoll que es va fer a la casa de Pasqual Mollà. Aquesta rara coincidència fa pensar als perits que els dos polítics estan relacionats entre si i/o han tingut un mateix tipus de formació i/o son ells els autors de l'estratègia destinada a desestabilitzar EU. Les forces de seguretat estan a l'espera d'una nova ordre judicial per descartar la presencia d'àcid bòric davant la possibilitat que puga ser utilitzat per fer un atemptat revisionista en la reunió del Consell Nacional d'EU de dissabte que ve.

Ja sabem que alguns es prendran a broma aquestes revelacions, però podem assegurar que no estan molt allunyades dels raonaments que alguns fan servir a EU per no pactar amb el Bloc.

OXÍGEN NECESSARI

2006-09-30T17:45:00.000+02:00

Amb l'última decisió del seu Consell Nacional, el Bloc reafirma de manera diàfana que està unit en el desig de voler pactar amb EU un acord electoral que contribuisca a deixar el PP en l'oposició. Però una cosa és voler i una altra poder.

La resolució que els nacionalistes han aprovat per una àmplia majoria (86 % dels vots a favor, 4 % en contra i un 10 % d'abstencions) rebutja l'oferta d'EU, però deixa oberta la porta a més converses sobre la base dels resultats electorals. Vist de manera més pragmàtica: la resolució té la virtud de no imposar condicions que facen inviable el pacte. És un pronunciament clar i flexible alhora, requisits perfectes per afrontar unes negociacions amb EU tant complicades com condemnades a continuar. Almenys de moment.

Ara està per vore que el missatge que llancen els nacionalistes siga ben entés per la majoria ajustada (però majoria al cap i a la fi) que al si dels òrgans de direcció d'EU han delimitat un camp de joc extremadament estret per a l'acord.

Fins dissabte que vé, quan EU celebra seu Consell Nacional, hi ha temps per l'esperança, per saber de manera concloent si els sectors més reacis al pacte amb els nacionalistes es tanquen definitivament en banda o, si pel contrari, li donen l'oxígen necessari.

UNA PROPOSTA RAONABLE

2006-09-29T11:04:00.000+02:00

Enric Morera ha complert el seu compromís de presentar en el Consell Nacional que es farà demà una proposta que no tanque les portes a un acord raonable amb EU. Sempre que EU vullga negociar realment, és clar.

Demanar tres llocs d'eixida de forma genérica, en els termes que explica el diari Levante, és una reivindicació ben ponderada. Conformar-se'n en dos com planteja el sector més dur d'EU no ho entendria ningú.

Com pot demanar-se al Bloc que accepte menys del que exigeix el sentit comú i del que està disposat a oferir-li la meitat d'EU?. Una vegada posats, només faltaria que Morera demanara el carnet del PCPV.

L'ESCLETXA

2006-09-29T10:58:00.000+02:00

Donem per bo que qualsevol pacte entre EU i el Bloc ha de fer-se a costa de forçar però no contradir flagrantment els acords dels seus òrgans de direcció.

EU va marcar les seues directrius en el Consell Nacional del dia 9 de setembre i son tan restrictives que en la pràctica fan inviable un acord amb el Bloc. L'única escletxa que queda per millorar-lo és la provocada per la renúncia d'Esquerra Republicana. Aquesta renúncia deixa vacant el tercer lloc de la llista per Alacant i per tant obri la porta a una nova interpretació de l'acord.

Des del sector majoritari d'EU s'han encabotat que qualsevol alternativa és millor que donar eixe escó al Bloc. Glòria Marcos, en representació d'eixe sector, ha explicat que l'escó serà per a un independent o el representant d'algun moviment cívic o social. Doncs bé, deixem les coses clares: cedir el tercer lloc de la llista d'Alacant a un independent o representants d'algun moviment cívic o social contradiu tant els acords aprovats pel Consell Nacional d'EU com donar-li'l al Bloc.
Cal recordar que l'acord del Consell Nacional d'EU, deixa ben clar que va dirigit únicament i exclusivament a "forces polítiques" i fins i tot, les delimita amb precisió. Això significa que en les llistes electorals no té cabuda cap persona a títol individual per molt independent o representant dels moviments cívics i socials que siga. L'alternativa del gran independent que amb tant de carinyo està buscant Glòria Marcos va clarament contra el mandat del seu Consell Nacional i per tant, no pot escudar-se en aquest òrgan de direcció a l'hora de plantejar-la. Resumint: es tracta d'una alternativa tan impugnable com seria la de cedir l'escó al Bloc.

Posats a fer filigranes, no seria millor aprofitar l'escletxa que hi ha per tancar problemes en compte d'obrir-ne de nous?.

Això hauria d'entendre-ho Glòria Marcos. I també Pla. Ens referim a Rafael Pla, el secretari de formació del PCPV. L'altre, el Joan Ignasi Pla, encara no li toca entrar en el ball.

INDEPEN.... QUÈ?

2006-09-29T10:48:00.000+02:00

Glòria Marcos peca de candorosa en pensar que pot aconseguir un independent per al tercer lloc de la llista d'Alacant que siga del gust del Bloc.

Mala política seria exigir com a requisit que eixe independent no tinguera carnet del Bloc. I poc seriós seria proposar una persona amb carnet d'EU. Però encara hi ha més: establir limitacions a partir de l'adscripció a un partit seria un pèssim negoci ja que equivaldria a animar els ciutadans a no afiliar-se. I encara seria un pitjor negoci, a més de reaccionari, proclamar que tindre carnet de partit és una rèmora per a ser representant dels moviments cívics i socials.

En qualsevol cas, qualificar algú d'independent és el mateix que no dir res. A no ser que acceptem que Carmen Alborch, fins fa quatre dies era independent. O que acceptem que la mateixa Glòria Marcos també és independent perquè, si no recordem mal, es va fer coordinadora general d'EU essent representant dels independents d'eixa formació. Quin sarcasme!.

Anem a suposar però, que EU aconsegueix una persona lliure de tota sospita. Posem-nos en el seu lloc. Com anava a acceptar figurar en una llista sabent que fer-ho equivaldria a impossibilitar l'acord amb el Bloc? Com podria carregar a les seues esquenes eixa responsabilitat? Podria fer-ho, és clar, però en eixe cas deixaria de ser una persona lliure de tota sospita.

Hi ha més prínceps blaus que independents lliures de tota sospita. Però, efectivament, tots són lliures de creure en els prínceps blaus.

SINDICAT D'AGREUJATS

2006-09-28T12:10:00.000+02:00

A Esquerra Unida cada vegada són més els que es pregunten si pagava la pena crear una nova crisi interna i dur el pacte amb el Bloc a un cul de sac sense trellat ni forrellat. En una paraula, els que reconeixen que la seua formació se n'ha passat tres cantons.

Al Bloc també son més els que se senten ferits per la prepotència d'EU i les piromanies de la seua coordinadora general. Els que opinen que un pacte claudicant no paga la pena perquè només pot conduir a un postpacte insostenible.

Mentrestant, cada vegada s'escolten més altes les queixes dels desenganyats de veure com un acord que es preveia encoratjador s'ha convertit en un mostrari de misèries humanes. Resumint, que si s'ajunten uns i altres, podrien acabar creant un sindicat d'agreujats.

Consola llegir que Enric Morera assegure que el Consell Nacional de dissabte que ve deixarà obertes totes les portes al pacte. S'entén que al dir "totes" es refereix a les poques que queden. Més val així.

La realitat és que l'etapa viscuda ha estat ben poc edificant. Els quadres d'EU i del Bloc farien molt bé polsant l'opinió del seu potencial electorat i dels col.lectius i moviments socials als quals asseguren servir. Però sense farses. Glòria Marcos, en un article que va signar amb la secretaria general del PCPV dissabte passat a Levante, afirmava impunement que l'oferta feta pel seu Consell Nacional al Bloc i la resta de forces polítiques era el resultat de reflexionar amb eixe electorat i eixos col.lectius i moviments. Què sordera! Quin autisme!. Fraga, quan el sorprenien dormint, també es defensava assegurant que estava pensant.

Quan es pretén posar fites per aconseguir el pacte, hom pensa en dades com ara el 9 d'Octubre, però la que finalment podria obrir una nova etapa és la imminent publicació de l'enquesta del CIS referida a la intenció de vot de les pròximes eleccions autonòmiques. És possible que tot continue igual. O pot ser que, com diuen que fa la febra, o cure, o mate.

"...Y LLOVÍA Y LLOVÍA..."

2006-09-28T00:45:00.000+02:00

Glòria Marcos i Enric Morera van coincidir ahir a València en la presentació del 4rt. Congrés de la Federació Escola Valenciana (FEV). I quines caretes que feien! Per això, amb carinyo i humor, els volem dedicar una cançó que parla de roses i de pluges. Repetim, de roses i de pluges. Entesos?

O QUIZÁS SIMPLEMENTE TE REGALE UNA ROSA

Hoy corté una flor, y llovía y llovía,
esperando a mi amor, y llovía y llovía,
presurosa la gente, pasaba, corría
y desierta quedó la ciudad pues llovía,
(...)

Cuando llegues mi amor, te diré tantas cosas
quizás simplemente te regale una rosa.
Porque yo corté una flor, y llovía y llovía,
esperando a mi amor, y llovía y llovía
(...)

Cuando llegues mi amor, te diré tantas cosas
o quizás simplemente te regale una rosa,
o quizás simplemente te regale una rosa,
o quizás simplemente te regale una rosa,
(...)

(Cantat per Leonardo Favio)

EL GRAN HOUDINI

2006-09-27T11:02:00.000+02:00

L'acord del Consell Nacional d'EU ha lligat conscientment de peus i mans els negociadors d'esta formació a l'hora de pactar amb el Bloc. Per contra, la direcció dels nacionalistes ha donat unes directrius molt més obertes als seus representants. La conseqüència d'aquests fets és que s'ha creat una situació perversa en la qual EU es troba en millor situació per pressionar que el Bloc, ja que aquest pot cedir i els altres, per imperatius orgànics, no.

Ara, el Bloc intenta seguir els passos d'EU i Enric Morera vol acudir dissabte que ve al Consell Nacional del seu partit amb les mans exteses perquè també li les lliguen. D'aquesta manera, podrà dir que es troba en les mateixes circumstàncies que Glòria Marcos. És a dir, en un cul de sac.

El futur de Glòria Marcos i Enric Morera sembla que és el d'emular El Gran Houdini, el mític artista que estava especialitzat en fugues. Segons conten, es feia lligar amb cadenes, es tirava a l'aigua i sempre aconseguia deslligar-se i salvar la vida. També ells hauran d'acabar deslligant-se de les cadenes que ells mateixos s'han posat si volen que sobrevisca el pacte. I en aquesta tasca no els aprofitaran de res els trucs que feia servir El Gran Houdini.

Enric Morera hauria de saber que Glòria Marcos, en igualtat de condicions, juga amb avantatge. A ella, per capgirar un acord de la direcció, només li cal convéncer el PCPV, que està format per gent molt homogènia i disciplinada. No és el cas del Bloc. Morera, tindria més difícil modificar un acord del seu Consell Nacional. I fins i tot podria crear un terratrèmol a Castelló. Val més que no es lligue molt fort.

EPPUR SI MUOVE!

2006-09-27T10:54:00.000+02:00

Una de les opcions del Bloc es "fer una proposta transaccional, en la línia del que s'ha estat barallant públicament aquestes setmanes. Això posaria la pilota en el camp d'EUPV, que hauria de contestar, i potser obriria la via de l'acord (però per a facilitar-ho, seria millor que la proposta hagués estar prèviament sondejada en converses exploratòries)".

D'aquest text es dedueix que si el Bloc demanara a EU un tercer escó , concretament el que correspondria al tercer lloc de la llista per Alacant– única qüestió que s'ha plantejat darrerament-, els de Glòria Marcos podrien reconsiderar la seua postura actual, que no és altra que mantindre al cent per cent l'acord del seu Consell Nacional.

La cita que hi ha entre cometes és de Rafael Pla, Secretari de Formació i Debat del PCPV i forma part del comentari que va fer en aquest blog el passat dia 25 sobre a l'escrit DIPLOMÀCIA VATICANA.

Pla, explícitament, deixa oberta la porta a què EU realitze noves concessions al Bloc. El més important però, és que ell mateix, tot i que siga de forma implícita, es pronuncia a favor de fer-les.

FUMANDO ESPERO AL HOMBRE QUE MÁS QUIERO

2006-09-26T11:53:00.000+02:00

L'actitud del Bloc d'ajornar les negociacions amb EU no presagia cosa bona. La situació no està per perdre temps i els arguments dels nacionalistes no són gens convincents.

Enric Morera argumenta que abans de continuar endavant vol que, dissabte que ve, el seu Consell Nacional es pronuncie en contra de la proposta d'EU. Un objectiu ben fàcil d'aconseguir ja que l'oferta que els han fet és ben difícil d'assumir.

A efectes pràctics, el pronunciament del Consell Nacional del Bloc no farà altra cosa que tancar les poques possibilitats que queden de fer viable el pacte. És això el que es pretén?. Ja sabem que EU va utilitzar el seu Consell Nacional per tancar portes, però això no justifica que el Bloc continue pel mateix camí.

Morera tindrà el seu minut de glòria escoltant unanimitats i clamors contra la dignitat ofesa, però corre el risc de passar-se quatre anys plorant l'oportunitat perduda.

Ha arribat el moment de jugar l'última carta. I aquesta, que caldria jugar-la d'ací al dissabte, passa, en el cas d'EU, per fer una lectura forçada, però no contradictòria, dels acords del seu Consell Nacional. I per part del Bloc, assumir una lectura forçada, però no contradictòria, del que significa obtindre tres diputats reals tenint-ne formalment dos. Ni es pot arribar més lluny, ni s'haurien de quedar més prop. Això sí: assumint que la proposta que plantegem trindrà un cost polític tant per Marcos com per Morera. Que s'obliden d'unanimitats.

EL BO, EL ROIN I EL MILLOR

2006-09-26T11:30:00.000+02:00

El sector majoritari d'EU justifica la seua negativa a oferir al Bloc el tercer lloc per Alacant en la necessitat d'incloure en les llistes altres partits d'esquerra i els moviments socials. Però la realitat és que Esquerra Republicana, que era el partit al qual anava destinat l'escó, no el vol i que tampoc hi ha cap moviment social que el reivindique. Entre altres coses perquè la vocació dels moviments socials no és tindre representació parlamentària. El plantejament d'EU té molt de fal.làcia. En qualsevol cas, ve al cas recordar allò que el millor, de vegades, és el contrari del que és bo.

BLADE RUNNER VALENCIÀ, SEGONS XIQUETALEMANY

2006-09-26T01:21:00.000+02:00

DIPLOMÀCIA VATICANA

2006-09-25T12:03:00.000+02:00

El Papa ha demostrat ser un gran diplomàtic. Ja ho hauran comprovat en sentir-lo parlar de Mahoma. Ara sembla que per fer les paus amb els musulmans ha convocat a una reunió alguns dels seus màxims representants. Esperem que per desagraviar-los no els convide a un parell de plats de pernil i mortadel·la. Com poden veure, tot indica que Benet XVI ha estudiat en la mateixa escola que Glòria Marcos.

Este cap de setmana, la coordinadora general d'EU ens ha donat una nova mostra de diplomàcia vaticana: ha dit al diari Levante que “té un candidat independent” per a número tres de la llista d'Alacant que desblocarà les negociacions amb el Bloc. És a dir que “té” una persona que el Bloc considerarà seua, a pesar de ser d'ella. En aquestes circumstàncies no seria d'estranyar que el Bloc arribara a la conclusió que volen vendre-li una cabra. Per si la bajanada fora poca, la coordinadora general d'EU reconeix que encara no ha dit res al Bloc, la qual cosa és tant com afirmar que els de Morera s'han assabentat pel diari. Com explicar-li que així no es promociona un independent?.

Glòria Marcos també ha aprofitat el cap de setmana per publicar un article que firma conjuntament amb la secretària general del PCPV, Marga Sanz. Res que objectar. Per descomptat, hauríem preferit que l'haguera signat amb Pasqual Mollà. I encara més, amb Enric Morera. Glòria, perquè no deixes d'enrocar-te i ens dones alguna alegria, tot i que siga xicoteta?

SILENCI

2006-09-25T12:01:00.000+02:00

No resulta sorprenent el silenci de socialistes i populars sobre el pacte EU-Bloc? Callen, però no pel mateix. El PSPV, a pesar de la fam que té, es fa el desganat per donar la imatge que és una alternativa al PP sense necessitat de cap coalició de govern. El PP també està callat, però perquè ha arribat a la conclusió que insistir en el fantasma del tripartit indica, indirectament, un reconeixement que poden perdre la Generalitat i, per tant, esperonar als que presionen per fer possible un acord. Estan callats, però tots els dies posen ciris a la Geperudeta. Uns per demanar-li el pacte i els altres per demanar-li que no es faça. Què marejada anirà la pobra!

GUANYEM (PRIMER) POLÍTCS

2006-09-23T03:07:00.000+02:00

Doncs sí. Al pas que va la cosa primer potser caldrà guanyar polítics i polítiques amb capacitat de liderar després el país. Enguany serà més interessant que mai escoltar quines consignes i missatges llança la gent en la manifestació d'Eliseu. Quines i a qui.

EL VIRUS REVISIONISTA

2006-09-22T08:45:00.000+02:00

Hi ha un sector d'EU que viu aterrit davant la possibilitat - llunyana però real - que l'esquerra guanye les pròximes eleccions autonòmiques. Perquè per guanyar-les, primer caldria pactar amb el Bloc, cosa que exigeix fer alguna concessió. Després, caldria, si ve al cas, negociar amb el PSPV, que exigiria encara més concessions. Posteriorment, podria plantejar-se una possible entrada en un govern de coalició que obligaria a fer a una nova rebaixa en els plantejaments. I finalment, vindria la gestió del dia a dia que ja seria la renuncia total, el triomf del virus revisionista.
Són els que pensen que, o es prenen els quarters d'hivern, o res. Ho plantegen com una alternativa, però aquesta, en realitat, no existeix perquè és una simple aposta pel res. Això sí: adornada de grans paraules. Grans paraules com que el PP i el PSOE són la mateixa cosa, una afirmació que decoren amb molta grandiloqüència, però que només és un cant al meninfotisme.
Resumint, són persones que venen a dir que es comença ficant-se un nacionalista en el llit , es continua ballant un passdoble amb un socialdemòcrata i, a poc que et descuides, ja t'han fotut i t'han anomenat Director General en la Conselleria de Treball. I ho pensen amb la mateixa naturalitat que el personatge de Thomas De Quincey en "De l'assassinat considerat com una de les belles arts" afirma, referint-se al progressiu deteriorament de la moral i els costums, que "es comença per cometre un assassinat, se segueix pel robatori i hom acaba bufant-se i faltant a la bona educació".

EL DUBTE

2006-09-22T08:43:00.000+02:00

I si al Bloc hi ha un bon grapat de militants que està ben en contra del pacte i no obri la boca aprofitant que a EU ja hi ha qui renille per ells?

UN POC DE MEMÒRIA

2006-09-21T13:52:00.000+02:00

La història no es repeteix però ajuda a reflexionar. Pot ser alguns han oblidat que ja va existir en el 1987 un pacte equivalent al que ara es plantegen EU i el Bloc. Un pacte que es va traduir en l'acord d'investidura que va donar suport a Joan Lerma com a president de la Generalitat.
El pacte incloïa, entre altres mesures, un compromís de baixar el llistó electoral del 5 al tres per cent. Si la reforma de l'Estatut que es plantejava no es va poder aprovar fou perquè s'hi oposaren PP i UV amb la col.laboració del CDS.
En la legislatura esmentada, EU i el Bloc –aleshores UPV- s'havien presentat en coalició i van aconseguir 6 escons. UV en tenia altres 6 i el CDS 10.
En la següent legislatura, la que començà el 1991, el CDS va passar de tindre l'11'36 per cent dels vots al 3'8 per cent i per tant es va quedar sense representació parlamentària. Fou el primer partit que es va coure en el seu propi caldo. Unitat del Poble Valencià, que havia trencat el pacte amb EU de forma matussera, també es va quedar en el carrer i aconseguí un resultat pobríssim en obtindre només el 2'7 per cent dels vots.
Després arribà la legislatura del 2003 i UV només va obtindre el 3'03 per cent. Tot i que amb retard, també provava la seua pròpia medicina. La mateixa que havia provat el CDS. Ja veuen, coses de l'excés de confiança.
Aquestes dades haurien de ser molt suggeridores per EU i per al Bloc. Per als dos.

¿ATADO Y BIEN ATADO?

2006-09-21T11:50:00.000+02:00

El procés de negociació del pacte electoral ha tancat moltes portes. Els òrgans de direcció d'EU consideren innegociable oferir al Bloc els tres diputats que demana i els del Bloc no estan disposats a conformar-se'n únicament amb dos.
A hores d'ara, no és realista insistir en aquest tira i arronsa. És evident que en el procés de negociació s'han produït errades. Moltes d'elles de forma intencionada. Però ja estan fetes. Un canvi radical de postura en EU seria tant com una moció de censura a Glòria Marcos. De la mateixa manera que una supeditació del Bloc als plantejaments d'EU provocaria un conflicte intern d'imprevisibles conseqüències. Per tant, seria sensat descartar qualsevol eixida que implique el suïcidi de Glòria Marcos o d'Enric Morera.
El principal escull per encarrilar novament la negociació és l'acord del Consell Nacional d'EU. Els seus redactors tenien motius de sobra per afirmar allò de "todo está atado y bien atado". L'experiència demostra però, que no hi ha nusos perfectes.
L'únic punt "dèbil" del text aprovat és que deixa oberta la possibilitat d'actuar sobre el tercer diputat d'Alacant que és l'únic que no està adjudicat a cap partit en concret. Naturalment, la fórmula no pot ser donar-lo formalment al Bloc però possibilita un marge de maniobra. És a dir: permet seguir negociant que és del que es tracta.
Aquesta negociació però, haurà de ser fina i creativa. El que dubtem és que puguen dur-la a terme les mateixes persones que tan expertes s'han mostrat en l'art de la brotxa grossa.

I ARA, QUÈ?

2006-09-20T13:09:00.000+02:00

El Consell Nacional d’EU ha tancat la porta a donar-li al Bloc més de dos llocs d’eixida en les llistes electorals. Ahir fou la direcció del Bloc la que va barrar la porta a un acord si EU no millora la seua oferta. I ara, què?
Doncs, ara caldrà deixar de mirar-se el melic i començar a reflexionar sobre una obvietat: que els partits fan les llistes i l’electorat dona els vots.
Evidentment, ningú no pot parlar en mon de tot l’electorat progressista, però és ben senzill saber el que desitja: fer fora el PP per tal que no acabe de destrossar el país i ens hipoteque encara més el nostre futur i els dels nostres fills. També pensa que cal unir els vots de tots els partits que aposten pel canvi.
L’electorat del qual parlem és possible que comprenga que no s’arribe a un pacte per qüestions de programa, però no entén ni entendrà, que el motiu del trencament siga un escó.
Tampoc cal descartar que l’electorat siga més comprensiu amb la postura del Bloc que amb la que manté EU. Si més no, perquè hi ha la meitat d’EU que comparteix els criteris del Bloc. I a més a més, tots i cadascun dels sis diputats a les Corts que actualment té l'Entesa s'han manifestat també a favor de garantir 3 diputats al Bloc.
Malauradament, buscar culpables no servirà de res si finalment el PP manté la Generalitat.
Diuen que la impotència provoca malenconia. I la malenconia, és passivitat. Un luxe quan estem a pocs mesos de les eleccions.

TREBALL FRACCIONAL

2006-09-20T13:08:00.000+02:00

Fa uns dies, manifestàvem la nostra confiança en els intents de mediació que estan fent alguns membres d’EU per desblocar l’actual situació. Entre ells, l’anterior coordinador general d’EU, Joan Ribó. La esperança sembla infundada. El secretari de Formació i Debat del PCPV, Rafael Pla, els ha acusat de no respectar els acords i de donar una imatge de divisió d’EUPV. A Pasqual Mollà l’acusa d’actuar de forma deslleial, d’interir en la comissió negociadora i de voler capgirar l’acord del Consell Nacional a través d’un referèndum “aliè a les previsions estatutàries”. I per suposat afirma que la distribució de la llista electoral que va aprovar el Consell Nacional té “caràcter definitiu”.
No paga la pena continuar explicant un text que no aporta idees, sinó amenaces contra tots aquells que intenten treballar pel pacte. És el més ranci del PC. No s’estanyen si en els pròxims dies demana mesures disciplinàries contra Ribó, Mollà i altres sota l’acusació de fer “treball fraccional”, com en els bons temps. De fet, ja ho ha insinuat.
Segurament Pla ha interpretat malament a Raimon quan cantava que “qui perd els orígens, perd la identitat”. El cantant feia una crida a fer país i a fer futur, no a fosilitzar-se.

SUMAR I MULTIPLICAR

2006-09-19T11:48:00.000+02:00

No és cap secret que si EU i el Bloc s’hagueren presentat junts a les passades eleccions autonòmiques, no haurien canviat substancialment els resultats electorals. És a dir, no haurien fet fora de la Generalitat al PP.
Guanyar les pròximes eleccions no s’aconseguirà sumant els escons que obtinguen EU i el Bloc presentant-se per separat. El repte per al 2007 és crear il.lusió en aquells que en les passades eleccions es van quedar en casa i no anaren a votar. Cal reconèixer que la manera en què s’han desenrotllat fins ara les negociacions entre EU i el Bloc estan aconseguint tot el contrari.

GENEROSITAT

2006-09-19T11:46:00.000+02:00

Es tracta de la paraula predilecta de la coordinadora general d’EU, Glòria Marcos, a l’hora de definir la proposta de llista electoral que ha fet al Bloc. Un terme que sembla més relacionat amb la moral que amb la política.
Si la generositat fóra aplicable a la política no hi ha dubte que el partit més generós del món seria el Partit Comunista que ha convertit a Glòria Marcos en coordinadora general d’EU a pesar que la família política que ella representa cap dins d’un taxi. Però això no toca explicar-ho ací.
La política és un altra cosa. Bàsicament, una barreja d’ideologia i pragmatisme.
L’objectiu de tot partit és aconseguir el poder per aplicar el seu programa que, en el cas de l’esquerra, és de transformació social. I això s’aconsegueix de dues maneres: guanyant les eleccions, o convertint-se en un partit frontissa. Això hauria d’entendre-ho Glòria Marcos perquè ella, malgrat no haver guanyat les eleccions en EU, és la coordinadora general.
El que està en joc en les pròximes eleccions no és que les formacions progressistes guanyen alguns diputats, sinó que guanyen la Generalitat. I una de les principals mesures per aconseguir-ho és que no es perden vots. Per exemple, el 4’9 per cent que representa el Bloc. EU pensa el mateix o continua pensant allò de “contra Franco vivíamos mejor?” Prefereix forçar polítiques progressistes des del govern o viure plàcidament en l’oposició?

DEU RAONS

2006-09-18T13:56:00.000+02:00

El Bloc no hauria de perdre ni un segon plantejant-se la possibilitat d’algun tipus de pacte electoral amb els socialistes i centrar-se en preparar una campanya en solitari si, desgraciadament, falla l’acord amb EU. Hi ha moltes raons per oblidar-se del PSPV, però nosaltres només en donarem deu:

1- És impensable que el PSPV accepte posar al costat de les seues sigles les del Bloc, per la qual cosa els candidats nacionalistes anirien de comparses en “la” llista socialista.
2- Electoralment els socialistes no millorarien resultats amb la inclusió dels candidats del Bloc perquè hi ha una quantitat significativa de votants del PSPV que acceptarien un futur pacte de govern, però mai un de tipus preelectoral.
3- La incidència que tindria el Bloc en l’elaboració del programa i la campanya electoral seria nul.la.
4- Podria provocar en el Bloc una història molt semblant a la que es va produir entre UV i el PP.
5- Donaria la raó al sector més intransigent d’EU a l’hora d’afirmar que el que buscava el Bloc al voler pactar amb ells no era aconseguir tres diputats nacionalistes, sinó infiltrar en les seues files tres submarins del PSPV.
6- Donaria una excusa al sector autista d’EU per continuar amb la mateixa política autista.
7- Difícilment podria il.lusionar ningú, ja que no seria fruit d’una opció buscada i volguda, sinó de la impotència.
8- Es tracta d’un pacte que hipotecaria futures eleccions autonòmiques.
9- Crearia un conflicte intern en el Bloc del que únicament es beneficiarien el PSPV i Esquerra Republicana.
10- Visualitzaria que el PSPV no és una alternativa de govern.

ANTOÑITA LA FANTÀSTICA

2006-09-18T13:54:00.000+02:00

Els populars han filtrat a la premsa aquest cap de setmana una enquesta sobre les eleccions autonòmiques del 2007 destinada a espantar els seus propis fantasmes. De les dades es conclou que el PP millora els seus resultats i, per tant, augmenta la majoria absoluta, absolutòria i absolutista. Els socialistes perden vots i escons. Per contra, EU, tot i que continua amb els 6 diputats que té ara, guanya vora un 8 per cent de vots respecte els anteriors comicis. El Bloc se situa en el 4’5. És a dir, en el carrer.
No recordem qui ha fet l’enquesta, però podria estar firmada perfectament per Antoñita la Fantàstica. Però això no significa que siga inútil. Aquest tipus de sondeigs no s’han de valorar pel que diuen, sinó pel que callen. I el que calla el del PP és quin resultat obtindria EU en coalició amb el Bloc. Ells sabran perquè no ho desvelen a pesar d’haver-ho preguntat. El que nosaltres si que sabem és per què li garanteixen a EU pràcticament un 7 per cent dels vots: per tranquil.litzar un sector d’aquest partit que comença a preguntar-se si podran obtindre el cinc per cent si van en solitari.

JUNTA D'ACCIONISTES

2006-09-15T14:04:00.000+02:00

Seria molt exagerat dir que l'informe que van fer els negociadors d'EU de les reunions mantingudes amb el Bloc i altres forces polítiques és contradictori amb la proposta que finalment es va votar en el Consell Nacional, però també seria exagerat afirmar que està en una línia constructiva.
Sobre el repartiment de llocs en la llista electoral ja hem parlat i continuarem fent-ho. Caldria però, fer notar altres aspectes menys cridaners, però igualment inquietants.
En el punt quatre de l'acord votat s'estableix la creació d'una Comissió Política de la Coalició Autonòmica. La seua funció és, segons el document, conformar "les respectives comissions per a concretar la preparació i desenvolupament de la campanya electoral, i el desenvolupament dels documents programàtics".
Nosaltres no anem a discutir que en l'esmentada comissió es tinga en compte el pes de cada formació política a l'hora de concretar diverses qüestions. El que ens preocupa és que es pose negre sobre blanc que "la representació d'EUPV suposarà el 60%, el BNV el 20 %, l'espai verd el 10% i el conjunt d'altres forces que integren la coalició el 10% restant". I ens preocupa perquè una cosa és repartir-se escons i un altra ben diferent calcar els seus criteris de repartiment a una comissió on es va a dissenyar una campanya electoral i es van a desenrotllar els documents programàtics. No cal ser molt llest per intuir que està pensant-se en possibles votacions. Un pèssim camí. Una coalició no es una junta d'accionistes i l'elaboració dels continguts que han d'il.lusionar els ciutadans perquè aposten pel canvi no es poden fer a colp de mà alçada.
En aquestes circumstàncies, hom no pot evitar pensar que la proposta d'acord que es va dur al Consell Nacional d'EU hauria d'haver-se presentat directament al Registre de la Propietat.

TORNA, ANGUITA, TORNA

2006-09-15T14:03:00.000+02:00

Què temps aquells del programa, programa, programa!. Recorden? Doncs bé, ara sembla que el programa, programa, programa que era la bandera d'Anguita, ha passat a segon terme. El document aprovat pel Consell Nacional de'EU del passat 9 de setembre reconeix explícitament que no hi ha cap entrebanc programàtic per tancar una coalició electoral amb el Bloc. És a dir, funciona el programa, programa, programa, però no el repartiment d'escons. Aquest fet, seria comprensible si l'objectiu d'EU fora obtindre més diputats per a la seua formació. Però no és així. L'actuació va dirigida únicament a aconseguir que el Bloc no tinga el lloc que en justícia li correspon. I per llevar-li l'escó al Bloc, estan disposats a crear un greu conflicte interns a EU a pocs mesos de les eleccions. Qui ho va a comprendre?

AQUEST ÉS EL CAMÍ

2006-09-14T11:29:00.000+02:00

En EU no hi ha presidents i secretaris generals, sinó "coordinadors". Amb aquest càrrec es pretén escenificar un major respecte al pluralisme, al diàleg i a la integració. Està bé que si Glòria Marcos és incapaç de jugar aquest paper i opta per militar en cos i ànima en un dels sectors que hi ha a EU, algú intente fer el treball que ella no fa. Per això, cal mirar amb simpatia l'intent que estan fent alguns dirigents pertanyents a totes les famílies presents a EU per cohesionar el partit i flexibilitzar les negociacions amb el Bloc. I és esperançador que un dels caps visibles d'aquesta operació siga l'anterior coordinador general d'EU, Joan Ribó.

MORERA NO S'ENTERA

2006-09-14T11:28:00.000+02:00

No s'entera quan demana al PSPV que pressione a EU perquè millore la seua oferta electoral. Què tindrà Morera en el cap per a pensar que el socialista Joan Ignasi Pla pot aconseguir d'EU el que no ha aconseguit ell?. El que ja resulta vergonyant és que intente justificar la intermediació de Pla argumentant que el PSPV és "el principal beneficiari del pacte". Però no haviem quedat que el principal beneficiari de fer fora al PP era la societat valenciana? No havíem quedat que cal guanyar per forçar als socialistes a fer polítiques progressistes? És que algú està pensant en donar-li un xec en blanc al PSOE?.

JUGANT AL TRUC

2006-09-14T11:26:00.000+02:00

En moments difícils i delicats cal ser realistes i no encomanar-se a Walt Disney. Les declaracions del Bloc insinuant que es guarda cartes en la mànega i deixant oberta la porta a un pacte amb els socialistes si fracasa l'intent de crear una coalició amb EU, és una estupidesa.
El que ha de fer el Bloc és dir la veritat. I la veritat és que si no hi ha coalició amb EU, el Bloc anirà a les eleccions sol o amb qui se li vullga afegir. Jugar a tindre més pretendents dels que té en realitat només servirà per a crear més confusió, alimentar la demagògia i obrir debats artificials.
És responsabilitat d'EU que els vots nacionalistes no es perden i és obligació del Bloc presentar-se soles si no té altra manera de defensar les seues alternatives.

AH, PERÒ ERA AIXÒ?

2006-09-14T11:24:00.000+02:00

Esquerra Unida, partint del supòsit d'aconseguir deu escons, es reserva sis diputats per a ella i n'ofereix dos al Bloc, un als Verds i un a Esquerra Republicana o algun representant dels moviments socials. Els nacionalistes ja han advertit que en aquestes circumstàncies, no hi haurà pacte. Anem a suposar que, efectivament, el Bloc no entra en la coalició i anem a aplicar els criteris de distribució aprovats pel Consell Nacional d'Esquerra Unida el passat dia 9 de setembre. Els resultat seria el següent:
Cas d'obtenir 5 diputats: Tots serien per a EU.
Cas d'obtenir 6 diputats: Tots serien per a EU.
Cas d'obtenir 7 diputats: Tots serien per a EU.
Cas d'obtenir 8 o més diputats: Seria un miracle.

L'AUTÈNTIC VOT ÚTIL... PEL PAÍS

2006-09-14T03:33:00.000+02:00

Tant EU com el BLOC tenen per davant el repte de demostar que, junts o separats, l'autèntic vot útil al maig de 2007 són ells i ningú més.

Si van junts (com reclamem), tenen l'oportunitat de sumar els seus votants tradicionals i afegir un bon grapat d'abstencionistes contumaços. Capital polític suficient per a ser la clau de l'adéu al PP i redreçar el País.

En canvi, si la negociació fracassa i presenten candidatures separades (com censuraríem) tindran la complicada obligació de fer entendre a milers d'indecisos la següent paradoxa: de res servirà votar al PSPV perque este partit, per molt de vot útil que atraga, és incapaç de superar el PP en solitari. L'única possibilitat de portar Camps a l'oposició passa, necessàriament, perque EU i BLOC estiguen en les Corts. Els dos. Junts o separats.