I ARA, QUÈ?

El Consell Nacional d’EU ha tancat la porta a donar-li al Bloc més de dos llocs d’eixida en les llistes electorals. Ahir fou la direcció del Bloc la que va barrar la porta a un acord si EU no millora la seua oferta. I ara, què?
Doncs, ara caldrà deixar de mirar-se el melic i començar a reflexionar sobre una obvietat: que els partits fan les llistes i l’electorat dona els vots.
Evidentment, ningú no pot parlar en mon de tot l’electorat progressista, però és ben senzill saber el que desitja: fer fora el PP per tal que no acabe de destrossar el país i ens hipoteque encara més el nostre futur i els dels nostres fills. També pensa que cal unir els vots de tots els partits que aposten pel canvi.
L’electorat del qual parlem és possible que comprenga que no s’arribe a un pacte per qüestions de programa, però no entén ni entendrà, que el motiu del trencament siga un escó.
Tampoc cal descartar que l’electorat siga més comprensiu amb la postura del Bloc que amb la que manté EU. Si més no, perquè hi ha la meitat d’EU que comparteix els criteris del Bloc. I a més a més, tots i cadascun dels sis diputats a les Corts que actualment té l'Entesa s'han manifestat també a favor de garantir 3 diputats al Bloc.
Malauradament, buscar culpables no servirà de res si finalment el PP manté la Generalitat.
Diuen que la impotència provoca malenconia. I la malenconia, és passivitat. Un luxe quan estem a pocs mesos de les eleccions.