INDEPEN.... QUÈ?
Glòria Marcos peca de candorosa en pensar que pot aconseguir un independent per al tercer lloc de la llista d'Alacant que siga del gust del Bloc.
Mala política seria exigir com a requisit que eixe independent no tinguera carnet del Bloc. I poc seriós seria proposar una persona amb carnet d'EU. Però encara hi ha més: establir limitacions a partir de l'adscripció a un partit seria un pèssim negoci ja que equivaldria a animar els ciutadans a no afiliar-se. I encara seria un pitjor negoci, a més de reaccionari, proclamar que tindre carnet de partit és una rèmora per a ser representant dels moviments cívics i socials.
En qualsevol cas, qualificar algú d'independent és el mateix que no dir res. A no ser que acceptem que Carmen Alborch, fins fa quatre dies era independent. O que acceptem que la mateixa Glòria Marcos també és independent perquè, si no recordem mal, es va fer coordinadora general d'EU essent representant dels independents d'eixa formació. Quin sarcasme!.
Anem a suposar però, que EU aconsegueix una persona lliure de tota sospita. Posem-nos en el seu lloc. Com anava a acceptar figurar en una llista sabent que fer-ho equivaldria a impossibilitar l'acord amb el Bloc? Com podria carregar a les seues esquenes eixa responsabilitat? Podria fer-ho, és clar, però en eixe cas deixaria de ser una persona lliure de tota sospita.
Hi ha més prínceps blaus que independents lliures de tota sospita. Però, efectivament, tots són lliures de creure en els prínceps blaus.
Publicat per Agermanats @ 10:48
6 Comentaris
6 Comments:
I això és raonable? Què esperaveu que en demanarà quatre?
Crec que t'has equivocat d'article. Segurament et refereixes a l'oferta de Morera de més amunt. De ser així, et dirè que el raonable no és demanar tres escons, sinó que no exigeix llocs concrets, perquè si demanara tres escons però exigira que foren el primer de Castelló, el segon de València i el segon d'Alacant, l'acord, tot i sumar tres escons, seria tan impossible com demanar-ne quatre.
Bé, si anem a això, la proposta d'EUPV és que el BNV tinga el 2n per València, el 2n per Castelló i el 4t per Alacant. És a dir, 3 llocs possibles en total: el 4t d'Alacant és possible si es fa un acord ampli, engrescador, que vincule a moviments socials i mobilitze als abstencionistes d'esquerres (i diré entre parèntesi que el 3r d'Alacant és dubtós amb un acord estret, reduït a EUPV, BNV i una guinda verda).
Per altra banda, per al 3r d'Alacant, si es confirma que ERPV renuncia i els Verds prefereixen el 5é de València, i deixant independències (però no independentisme :-) a banda, és realment tan difícil trobar una persona que reunisca la confiança d'EUPV, el BNV i el conjunt del nacionalisme cultural i d'esquerres?
Rafa, no està bé que tingues tantes contradiccions en unes poques línies. Com pots dir que un pacte EU-Bloc "i una guinda verda" no garanteixen el tercer escó per Alacant i a continuació dir que tot es solucionaria amb una persona de consens d'EUPV i el Bloc.No et poses líric: el conjunt del nacionalisme cultural i d'esquerres el que vol és que pacteu d'una punyetera vegada. Entre altres coses perquè son un sectors especialment putejats pel PP. Ara per ara, el que feu és desmobilitzar.
Des de l'anonimat és molt fàcil postular-se com a intèrpret del conjunt del nacionalisme cultural i d'esquerres, cosa que nosaltres mai s'atreviriem a fer. Altra cosa és trobar contradiccions on no hi ha.
Un pacte ampli, que permeta canviar la correlació de forces, requereix:
1) La participació d'EUPV i el BNV.
2) La participació de l'espai Verd organitzat (no solament alguna persona valuosa, però sense una organització real darrere).
3) Incloure al conjunt del nacionalisme cultural i d'esquerres, que al País Valencià és molt plural. En aquesta línia vam proposar incloure a ERPV, i aquesta proposta continua en peu (també, per cert, hem parlat amb el PSAN). Davant les dificultats per a la inclussió directa d'altres forces polítiques nacionalistes d'esquerres, no és descabellat cercar alguna persona que reforce la connexió amb una base social que va més enllà dels partits.
Això és el que proposem. Naturalment, els nostres anàlisis poden ser discutits, però el que no pot ajudar a avançar és l'intent de tergiversar-los.
Nosaltres no volem cercar el dolent de la pel·lícula, sinó arribar a acords. Qui vulga aconvertir tot açò en una pel·lícula de bons i dolents es podrà sentir molt satisfet, però no ajudarà a impulsar el pacte.
necessitat de comprovar:)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home