RECAPITULACIÓ DE MISÈRIES
Els que fem aquest blog no estem a favor del Bloc i en contra d'EU. L'únic que volem és que pacten. No per caprici, sinó perquè estem convençuts que és l'única manera de tirar fora el PP.
Som conscients que la responsabilitat del pacte correspon igualment a EU i el Bloc i que si aquest no es produeix, les dues formacions eixiran malparades. Dit això, és evident que hi ha arguments que tenen més pes que altres. Per exemple: resulta fàcil entendre que el Bloc reclame tres llocs d'eixida en les llistes electorals. Aquesta demanda està avalada en criteris polítics i en criteris aritmètics difícilment discutibles.
Pluralisme
L'únic argument que s'oposa a cedir un tercer lloc al Bloc és la conveniència de fer una llista més pluralista donant entrada a determinades organitzacions, col.lectius o partits minoritaris. La realitat però, s'ha encarregat de demostrar que cap organització o col.lectiu desitja cap escó i que partits com ERPV o el PSAN no volen participar en el pacte. Aquest fet hauria de ser suficient perquè EU reconsiderara la seua postura.
L'argument del pluralisme que utilitza un sector d'EU no és creïble. Entre altres coses, perquè no és fàcil d'entendre que una formació estiga disposada a renunciar a cent mil vots a canvi d'obtindre'n cinc mil. Independentment que, a partir de determinat nivell, el pluralisme és el millor aliat de la incoherència.
Cinc per cent
Si hi ha altres arguments per no cedir un tercer diputat al Bloc, no s'han explicat, o s'han explicat amb una notòria falta de pedagogia. Naturalment, tot el que hem dit fins ara dona peu a pensar que EU se n'aprofita de la barrera del cinc per cent a l'hora de negociar amb el Bloc, ja que aquesta situació seria impensable si les dues formacions tingueren unes expectatives electorals, posem per cas, del quatre per cent. Aleshores, segur que estaríem parlant d'una proporcionalitat pura a l'hora d'elaborar les llistes.
Comunistes
On cal reconèixer que hi ha moltes simplificacions i fins i tot prejudicis en el debat és a l'hora de definir el paper que està jugant el PCPV. Pot ser se li atorga una responsabilitat excessiva en la falta d'acord. Persones de rellevància com Joan Ribó són comunistes i defensen postures obertes. Tot el contrari de Glòria Marcos, que sense necessitat de ser comunista, s'ha convertit en un adalil de l'arrogància i la intransigència. Almenys de cara a l'exterior.
Feta la recapitulació, aquestes són les línies del debat. El d'ara, perquè, un dia o un altre, haurem de deixar les misèries a banda i començar a parlar de continguts.
Publicat per Agermanats @ 11:30
25 Comentaris
25 Comments:
El Bloc acabarà acceptant el pacte amb dos diputats i un independent nacionalista. I aleshores s'acabarà la cantinela de la "justícia" i la "proporcionalitat", que només amaga interessos de partit.
Jo no ho tinc tan clar. Crec que la cantinela que anem a seguir escoltant inclou també això de la "pluralitat", no?
L'aprofitament de la barrera del 5% per part d'EU té un altre aspecte encara més pervers. Ells exigeixen mantindre com a mínim els 6 diputats que tenen ara. D'entrada no en tenen 6 sinó 5 (l'altre és dels Verds), però el que crida l'atenció és que disposen d'eixe nombre de diputats gràcies a la barrera del 5%! Sense ella, només haguéren tret 4 diputats (3+1) l'any 2003. Per cert, el Bloc n'haguera tret 3 més, un per cada circumscripció i tots d'eixe partit.
Després, per acabar-ho d'adobar, exigeixen la capçalera per Castelló per que ja tenen un diputat i els altres no... conseqüència una altra vegada de la maleïda barrera. Veritablement indignant tot plegat!
Comprenc les ganes de pactar del Bloc i també puc arribar a comprendre que, per estratègia política, no volen quedar com els "que no volien el pacte", però davant tanta prepotència per part d'EU, davant tanta misèria democràtica... Quina altra eixida els queda?
Doncs el Bloc ho té fàcil: que es presente en solitari i intente "aprofitar-se", com dieu que fa EU, de la barrera del 5%.
A que no?
Llàstima, però veig que no has entés res. No sé què farà finalment el Bloc, si acceptar el tràgala actual que planteja EU o anar a soles. Jo el que vull és tirar el PP. I tu?
I compte, no siga que la pròpia EU acabe patint abans del que ens pensem l'efecte del 5 %.
Sí, eixe és el conte de sempre, que EU ho pagarà car, però només són els vostres desitjos (de moment, les enquestes ens situen entre el 6% i el 7%).
Desig que EU es quede per sota del 5%? Però què dius?.
I tu fiat, fiat, de les enquestes.
la qüestió central és treure-li la majoria al PP, amb la suma d'uns i altres, però no sols de al Parlament valencià, també als ajuntaments, a les diputacions, i guanyar escons valencians i de progrés al senat i al congrés; cal explicar qué volem, on ho farem, amb quines aliances (i proporcions)i com funcionarà la coalició sense exclussions d'entrada. Molts sectors d'EUPV contraris al pacte, no sols s'amaguen amb unes condicions prepotents i impossibles, sinó que no en volen parlar d'aquest àmbit i abast de la coalició. Demanen als altres respecte a la pluralitat, tot i que de passada s'apunten els escons (reals, actuals) dels altres i reparteixen els dels altres (virtuals)a tercers.I ni una ratlla de programa, programa, programa. Els que estan per una coalició àmplia, i honestament, han d'avançar en els 4 punts, tot esperant que EUPV passe el seu procés i es calme la lluita interna. EUPV no començarà a vore a quin electorat s'adreça fins que no passe la pàgina de l'assemblea.
1) El programa és allò prioritari. Si volem pactar amb el BNV, Els Verds i també ERPV, és perqué hem trobat coincidències programàtiques fonamentals. Si no fos així, totes les referències a "tirar al PP" no ens portarien a defensar un pacte al marge de programes.
2) Els criteris aritmètics utilitzats són molt discutibles: s'escolleixen les dades de les eleccions més favorables a qui argumenta. Naturalment és legítim, però no indiscutible, no un dogma de fe.
3) Els resultats electorals estan condicionats per la llei electoral, que no inclou únicament el 5%. Per exemple, conté una sobre-representació de les províncies menys poblades que trenca amb la proporcionalitat. La utilització de la Llei d'Hondt, enlloc del procediment de Resta Major, també distorsiona la proporcionalidat. Totes aquestes distorsions de la proporcionalitat perjudiquen a EUPV. Per tant, alhora de fer hipòtesis sobre quants diputats tindria EUPV amb altra Llei Electoral, caldria considerar totes aquestes variables.
4) El pluralisme és polític i social. És important connectar amb els moviments socials i amb el nacionalisme cultural que cap partit pot representar en exclussiva.
5) EUPV en el seu conjunt estem defensant "postures obertes". Hem acceptat, de fet, el repte de cercar una fòrmula que "force, però no contradiga" allò aprovat pel Consell Nacional, com es propugnava fa poc en aquest blog. Malhauradament, la direcció del BNV no està fent el mateix, sinò que està fent una aposta suicida, la de deixar passar el temps esperant a l'Assemblea d'EUPV. Però tal com estan les coses, el resultat de l'Assemblea pot fer més difícil el pacte, especialment si es continua provocant a les bases d'EUPV amb desqualificacions (potser alguns, especialment des de l'anonimat, siga això el que vullguen).
6) Malhauradament, ajornament darrere d'ajornament de les negociacions, hem deixat passar la data emblemàtica del 9 d'octubre sense acord. Tenim davant altre repte: arribar a un acord, si més no en línies generals, abans del darrer diumenge d'octubre, de manera que en el Puig es puga llançar la crida unitària a la mobilització per a canviar les coses (dalt i baix de la muntanya).
1) Clar que el programa és prioritari. Però ningú, almenys de moment, no ha dit que eixe siga l'escull. Tot el contrari.
2) Els criteris aritmètics escollits són els més realistes, el de les anteriors autonòmiques. Quina justificació té usar els resultats d'uns europees o unes generals quan del que es tracta és d'escollir el parlament valencià?
3) Ho mires per on mires, amb barrera o sense, amb llei d'Hont o amb Resta Major, amb sobrerepresentació d'unes demarcacions i infrarepresentació d'unes altres, amb totes les variables que vulgues, la proporcionalitat mai resulta 6 EU, 2 Bloc. Com a matemàtic, tu ho saps millor que ningú.
4)El pluralisme... Sempre el pluralisme. Aviam: els moviments socials i el nacionalisme cultural estan perfectament satisfets amb un pacte EU-BLOC-Verds. Ja ho han dit per activa i per passiva. I si creus que el Bloc no representa tot el nacionalisme, el mateix potser es podria dir d'EU, que no representa a tota l'esquerra, i no per això la seua representació ix perjudicada en atenció al "pluralisme".
5) Perdona, però no. Una majoria del Consell Nacional d'EU ha defensat postures tancades i una minoria del Consell Nacional d'EU ha defensat una postura una miqueta menys tancada. I eixe, precisament, és el problema de tota la situació actual. Fins ara, res de "postures obertes". Posats a forçar, no forcem també les paraules.
Sobre la provocació a les bades d'EU, no heu pensat en la provocació cap a les bases del Bloc que ha suposat dir que voleu un pacte i proposar el que heu proposat fins ara?
6) Ha passat el 9 d'octubre i, al pas que va la cosa, desgraciadament, seguiran passant dates perque la majoria d'EU encara no ha respost de manera satisfactòria l'oportuna pregunta llançada per Joan Ribó fa un mes: "però EU vol pactar o no?"
Ribó for President (del Bloc)
Rafa Pla:
Lo vostre és gros. Com pots dir que cal un representant del nacionalisme cultural quan la mateixa Glòria Marcos va titllar de pro-socialistes a tots els qui varen dinar amb ella el divendres dia 6? Total va motejar de filo-psoe el dissabte en el Consell Nacional a la Federació Escola Valenciana, a ACPV, Valencians pel Canvi i a tots els qui estan fent força pel pacte. Ho contava fins i tot El País del diumenge entrelínies i alguns presents al CN.
Per cert, els teus protegits d'ERPV, mira si són fidels que el 19 de maig al Ministeri de l'Interior van legalitzar com a partit "País Valencià Sí". Com per a fiar-se d'ells: negociant i fent una candidatura a l'estil Nafarroa Bai per a marejar la perdiu.
Sembla que la KGB ja no funciona des de que hi ha democràcia a Rússia. I vosaltres oferint-los puestos d'eixida per Alacant el dia 9 de setembre.
L'ANY 99, LES ENQUESTES ATORGAVEN A EU UN 10,3 % (GESFONO) 8'5% sIGMA-DOS, 8'7% eMER/GFK I UN 9'5% EL CIS, FINALMENT VA OBTENIR UN 6'1%. nOMÉS CAL MIRAR LA BASE WWW.pre.gva.es/argos
Ara estan pel 6-7%, feu-vos-ho vore i si voleu cremar-vos endavant.
Ah, al Bloc li atorgavaen les mateixes enquestes un 2'7%, 3'2, 3'6% i finalment va aconseguir un 4'5%...i sembla que el Bloc compta amb una potent base municipal, només cal vore les enquestes locals. ADEU PP
A l'últim comentari: per què parles de les eleccions de 1999? No havíem quedat, en resposta a Rafa Pla, que s'havia de partir dels resultats de les últimes eleccions? En les mateixes EU no va baixar respecte a les estimacions de les enquestes, sinó a l'inrevés. I per molt pesats que vos fiqueu, la realitat històrica és ben clareta: el Bloc no ha entrat mai en les Corts, EU sempre. Per què serà?
Respecte al comportament d'un i altre partit en la necessària tasca de generació de confiança (sense la qual ni les respectives bases aprovaran el pacte, ni els votants se'l creuran), molt significativa la nota de premsa emesa avui pel Bloc, amb el següent titular: "EL BLOC DEMANA A GLORIA MARCOS QUE NO FAÇA DE LES NEGOCIACIONS UN ESPECTACLE PÚBLIC".
Això sí que és treballar per l'enteniment i el bon rotllo, eh!
A la mani del 9 d'octubre tot-hom va demanar G Marcos que rectificara. No es pot presentar-se com "al costat dels moviments socials" i no fer ni cas del que reclamen. La prepotència de Marcos i el dogmatisme del PC son, objectivament, aliats del PP.
Amb pacte o sense pacte, el que em costa molt d'entendre és que s'estiga difonent una imatge pública de que la principal responsabilitat del canvi al 2007 recaigue en EUPV i en el BLOC.
És fàcilment comprensible que mitjans afins al PSOE, començant pel Levante-EMV i el Información els interesse promoure i fomentar aquest punt de vista perquè, en cas de que no hi haja acord, gelar amb el fantasma del vot útil la il·lusió i l'idealisme que generaria un acord d'aquest tipus acceptable per a ambdues parts, i forçar que gent vote al PSOE ja no sols farta i cabrejada del PP, sinò també cabrejada d'EUPV i del BNV.
Però el que m'està deixant un tant bocadabat és una certa manca de serenitat i maduresa política per part dels que escrivim ací comentaris. La situació que hi ha ara no és res més que un altra perniciosa conseqüència de la barrera del 5% i del pacte de la vergonya al qual han arribat el PP i PSOE. Si al final no arribem a un acord satisfactori per a ambdues parts (ja sé que es tracta de la pluralitat, perquè el rerefons de debó és un pacte bilateral), el canvi no s'ha esvaït si realment estem pensant pel País, perquè una coalició electoral no és l'única forma de lluitar pel canvi. O és que se'ns ha acabat la imaginació?
Si les bases de cada partit estem tan concienciats de les dificultats d'un acord per a una coalició, no hi hauria d'haver cap problema en mostrar públicament un acord electoral amistòs sense coalició electoral: cadascú per sa banda, programa de mínims comú per a la campanya i, si pot ser, algun petit element gràfic comú, no criticar-nos públicament (ja sé que la crítica és el nostre esport preferit, però aixó entre nosaltres) i centrar-nos en denunciar públicament al PP i criticar públicament al PSOE, mostrar la nostra predisposició a participar en un govern d'esquerres i valencianista, etc.
Potser així fins i tot aconseguiriem més pluralitat a les Corts que amb la coalició.
Pense, queper supost, -si hi ha pacte- la campanya electoral es farà de forma separada, El pace es fruit (es diga el que es diga) de la barrera del 5%.
A quin Sant anem a juntar-se valencianistes i comunistes, si no és perquè si el Bloc no entra ja podem dira adéu al canvi?
¿Unitat?
Si el pacte és tradueix en una coalició electoral, el més lògic és que la campanya també es faça unida. I una altra cosa, agrairia que es deixara d'atacar a les persones d'ideologia comunista pel simple fet de ser-ho. Jo no em considere comunista, però tampoc no els considere ni anacrònics ni els veig a les antípodes. No aporta res al debat aquesta mena de desqualificacions gratuïtes.
Anonymous 18:16:
2) Prendre com a referència les anteriors eleccions del mateix tipus és un criteri raonable, però no l'únic vàlid, especialment si els esdeveniments posteriors generen un canvi de la situació política, cas en el qual cal tenir en compte els resultats de les darreres eleccions; això, si més no, afecta al pes d'ERPV, que va pujar molt en el marc dels atacs del PP a Carod Rovira; naturalment, això pot haver estat un efecte efímer; però en tot cas, la qüestió és més complexa per a agafar unes úniques dades de 4 anys endarrere com a arguments inqüestionables: arguments ho són, però no inqüestionables.
4) Afirmar que el conjunt dels moviments socials i el nacionalisme cultural estan perfectament satisfets amb un determinat pacte és si més no una temeritat. Cal recordar si més no la crida del 6 de maig per un pacte a 5. Les mancances que es poden produir per la falta d'interés d'alguna força en incorporar-se i estar present en les Corts Valencianes (sembla que per a algún és prou amb poder actuar de portaveu al Congrés en Madrid) genera una escletxa que seria interessant cobrir amb la presència d'alguna persona en la candidatura amb una significació que vaja més enllà de les organitzacions que continuem compromeses en el pacte.
5) Sembla que el sentit que s'utilitza a les expressions "postura oberta" i "postura tancada" és molt sui generis: segons això, la única postura oberta seria acceptar sense més la postura tancada de l'altra part; me sembla més raonable entendre per postura oberta la voluntat de cercar una aproximació.
Naturalment, l'anonymous de les 19:44 fa una interpretació manipuladora de les paraules de Gloria Marcos (que previssiblement, si s'arriba a un pacte, serà la candidata de tothom a presidenta de la Generalitat, de manera que únicament haurien d'estar interessat en fer campanya contra ella els seguidors del PP), que mai ha identificat amb el PSOE a entitats amb les quals es cerca la complicitat per a un pacte ampli.
Per cert, ningú ha oferit a ERPV un lloc de sortida específicament per Alacant; sí hem defensat la seua inclusió en el pacte, amb les lògiques conseqüències en quant a les candidatures; això sí, que ara no juguen al victimisme dient que s'els ha exclós.
Rafael Pla té les idees molt clares. Em permet la llibertat de demanar la seua ´posició. Rafa, podríes il.luminar-nos sobre el fet que el comunime a Corea del Nord s'herete com si fos una monarquía. Explica'ns l'audàcia en desafiar l'imperialisme americà tirant un bon coet nuclear. Estic fet un embolic però segur que Rafael ens pot aconsellar i posar les coses al seu lloc. Gràcies d'avantmà
Sr. Pla:
És d'agrair que vosté done la cara en aquest fòrum però no diga mentides que ja és molt major.
En una entrevista a El Mundo publicada al mes d'agost Ricardo Sixto va dir claríssimament que EUPV oferia un lloc d'eixida a ERPV entre els 10 prevists. Potser la qüestió era oferir-lo per castigar-los per no agafar-lo però l'oferta s'ha fet en els diaris i a més a ERPV se li va comunicar formalment l'oferiment.
No creu vosté que ja està bé d'embolicar? Si al BLOC ja se li havia oferit un lloc per Castelló i un altre per València només quedava o el tercer per Alacant o el cinquè per València.
Crec que el seu cinisme ja se'n passa i el que millor pot fer és callar.
Com a responsables d'aquest blog, us agariríem que totes les opinions i posicionaments es continuen exposant amb plena llibertat, i sense desqüalificacions personals com les que s'han inclòs en el comentari de les 20:21.
Considerem que la confidencialitat és un valor afegit que pot enriquir el debat (com demostra l'excel.lent nivell de la gran majoria dels comentaris publicats) però mai pot servir per emparar exhabruptes contra ningú.
Gràcies.
Abans d'acusar a ningú de mentider, caldria aprendre a llegir. Jo vaig escriure "ningú ha oferit a ERPV un lloc de sortida específicament per Alacant". De fet, el Consell Nacional d'EUPV va proposar que els llocs 5é de València, 3r d'Alacant i 4t de Castelló foren per a "altres" (ERPV, EV-PV, EV-EE) sense especificar quina força hauria d'ocupar quin lloc. El que va passar posteriorment va ser que ERPV va renunciar a ocupar un lloc de sortida per a les Corts Valencianes, i que tant EV-PV com EV-EE van demanar el 5é de València, en tant que el BNV va demanar el 3r d'Alacant. Ningú va dir res del 4t de Castelló. En aquestes condicions, i per a facilitar l'avanç de les negociacions, des d'EUPV es va proposar que el 3r d'Alacant fos ocupat per una persona de consens de l'àmbit nacionalista d'esquerres que cobrira l'escletxa deixada per ERPV, qüestió sobre la qual estem encara intentant arribar a un acord amb el BNV. Ningú ha demanat el 4t de Castelló, que en principi podria ser per a la segona organització Verda, o bé per a ERPV si decidira incorporar-se després que EUPV, BNV i les organitzacions Verds haguem arribat a un acord al voltant del 3r d'Alacant.
Respecte a la qüestió de Corea del Nord, no sé qué té a veure amb el pacte al País Valencià. En tot cas, i com jo no soc membre del Partit del Treball de Corea (i recorde que la Komintern es va dissoldre fa molts anys), recomane a qui estiga interessat que se ho demane directament a ells des de http://www.kcna.co.jp/index-e.htm
Respecte a les proves nuclears, el meu Partit està pel desarmament nuclear total, però naturalment denuncia el cinisme de que les potències nuclears vulguen prohibir les armes nuclears a altres Estats, especialment després de l'experiència d'Iraq, atacada pels EE.UU. precisament per no tenir armes de destrucció massiva.
El sr Pla es dedica a a embolicar per amagar el sectarisme d'una part del PC que es referma en la prepotència de Gloria Marcos.
Els importa una bleda que continue el PP sempre que puguen destruir al sector comunista de Joan Ribó i a Esquerra i País.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home