NI GUANYADORS, NI PERDEDORS

L'objectiu més prioritari en aquests moments és evitar l'existència de guanyadors i perdedors. Si el Consell Nacional d'EU de dissabte que ve es desenrotlla en els mateixos termes que l'anterior, el mal serà pràcticament irremeiable, perquè només serà possible un pacte amb el Bloc a partir d'una profunda crisi interna d'EU. I això, no interessa ningú.

La possibilitat d'un acord no conflictiu està en mans d'unes poques persones, encapçalades per Glòria Marcos. Son elles les que tenen la gran responsabilitat de plantejar en el Consell Nacional una proposta superadora.


La iniciativa que no ha funcionat

L'anterior Consell Nacional d'EU va encomanar a la direcció que gestionara el compliment de l'acord en cas que alguna força política renunciara a entrar en el pacte, fet que es va produir en desmarcar-se definitivament ERPV.

Davant la nova situació creada, la direcció d'EU va entendre que la solució per acostar postures amb el Bloc consistia en buscar una persona independent de consens. Aquesta solució era una interpretació forçada del pacte, on únicament es parla de negociar amb "forces polítiques". A més, trobar un independent, hauria plantejat algun problema curiós, com ara, que l'esmentat "independent" s'hauria d'haver fet càrrec d'una part de les despeses de la campanya electoral. La proposta naixia viciada i la forma de dur-la a terme la va acabar de viciar més, ja que EU va buscar un candidat que satisfera el Bloc sense contar amb el Bloc. Però hui no és qüestió de criticar aquesta iniciativa i la forma de dur-la a la pràctica. És el moment de valorar que la direcció d'EU va ser capaç d'entendre que amb la retirada d'ERPV s'havia creat una situació nova i que va actuar en conseqüència llançant una nova proposta, tot i sabent que aquesta forçava els acords del seu Consell Nacional.


La iniciativa que pot funcionar

A hores d'ara, la fórmula de trobar un independent ha fracassat i el Bloc, com era d'esperar, exigeix tres llocs d'eixida. La direcció d'EU, està legitimada a presentar una nova iniciativa. I aquesta, no pot ser altra que la d'oferir al Bloc el tercer lloc per Alacant. Aquesta oferta força exactament igual els acords del Consell Nacional que l'anterior de buscar un independent. Naturalment, està condemnada al fracàs si es planteja com una mera repetició de la votació que es fa fer el passat 9 de setembre. I aquest és el fons de la qüestió: que no és la mateixa votació perquè han canviat les condicions i no es parteix de les mateixes premisses.

Com pot negar-se el sector majoritari d'EU a fer una nova oferta pel simple fet que també és defensada i compartida pel sector minoritari? Què tipus de perversió democràtica seria aquesta? El sector majoritari d'EU, des de la seua majoria, té tot el dret del món a presentar una alternativa que seria compartida per tots. I això, de cap manera podria restar-li un gram de força, ja que la plantejaria, precisament, fent valdre la seua majoria i la seua força.

Pressions, si gràcies.

Hi ha qui associaria un canvi de postura de la direcció d'EU a pressions externes. Tampoc hi ha cap motiu per negar la seua existència. Entre altres coses, perquè no han sigut pressions dels grans empresaris i constructors, ni de la dreta, ni dels mitjans de comunicació, ni de l'església, ni de les organitzacions corporativistes.... La presió ha vingut dels sindicats, dels que tenen contractes precaris, dels que no poden comprar una vivenda, dels col.lectius i organitzacions progressistes, de les persones compromeses en el canvi polític.... Els que boten d'alegria davant l'expectativa d'un pacte EU-Bloc no son el PP i els seus amics, sinó els que aposten per un futur millor i els abstencionistes que han descobert un motiu per votar. Per què tindre vergonya d'eixes pressions? L'únic vergonyant seria no fer cas a aquells als quals es diu servir i representar.

Què té de roín presentar-se al Consell Nacional i explicar que s'ha fet tot el que es podia fer per sumar i que ara l'únic deure que resta pendent és afegir el Bloc? I que té d'estrany explicar que EU no perd res, sinó que guanya en termes d'expectatives electorals sumant el Bloc?.


L'alternativa

Gloria Marcos hauria d'entendre que a aquestes altures només té dues solucions: enrocar-se i aprofundir la crisi interna d'EU i desanimar als que confien en el canvi, o donar el pas que permeta unir EU i encoratjar a tots aquells que estan per demostrar que una altra política és possible. I qualsevol de les dues alternatives serà històrica, una per a bé i l'altra per a mal.

Hi ha un fet objectiu que tampoc pot oblidar-se: la postura d'encabotar-se en no cedir el tercer lloc al Bloc no l'entén pràcticament ningú. I els que l'entenen no saben explicar-la.