EL VIRUS REVISIONISTA

Hi ha un sector d'EU que viu aterrit davant la possibilitat - llunyana però real - que l'esquerra guanye les pròximes eleccions autonòmiques. Perquè per guanyar-les, primer caldria pactar amb el Bloc, cosa que exigeix fer alguna concessió. Després, caldria, si ve al cas, negociar amb el PSPV, que exigiria encara més concessions. Posteriorment, podria plantejar-se una possible entrada en un govern de coalició que obligaria a fer a una nova rebaixa en els plantejaments. I finalment, vindria la gestió del dia a dia que ja seria la renuncia total, el triomf del virus revisionista.
Són els que pensen que, o es prenen els quarters d'hivern, o res. Ho plantegen com una alternativa, però aquesta, en realitat, no existeix perquè és una simple aposta pel res. Això sí: adornada de grans paraules. Grans paraules com que el PP i el PSOE són la mateixa cosa, una afirmació que decoren amb molta grandiloqüència, però que només és un cant al meninfotisme.
Resumint, són persones que venen a dir que es comença ficant-se un nacionalista en el llit , es continua ballant un passdoble amb un socialdemòcrata i, a poc que et descuides, ja t'han fotut i t'han anomenat Director General en la Conselleria de Treball. I ho pensen amb la mateixa naturalitat que el personatge de Thomas De Quincey en "De l'assassinat considerat com una de les belles arts" afirma, referint-se al progressiu deteriorament de la moral i els costums, que "es comença per cometre un assassinat, se segueix pel robatori i hom acaba bufant-se i faltant a la bona educació".