CARTÓ PEDRA

Si les coses no canvien, ens trobarem a primers de novembre amb una Assemblea d'EU en la qual el pacte amb el Bloc estarà supeditat a un canvi traumàtic en l'actual correlació de forces. Però això no és tot: aquells que perden l'Assemblea, tindran una segona oportunitat per fer valdre la seua postura aprofitant el referèndum que es convocarà a continuació per aprovar els possibles pactes electorals. Encara més, es podria donar la situació surrealista que els que guanyen l'Assemblea - que és el nom que donen a EU a un Congrés - perden després la consulta, amb la qual cosa ens trobaríem en una situació única en el món mundial: un referèndum desautoritzant un Congrés acabat de fer.

Estem parlant d'un Congrés i una consulta per fer viable una simple coalició electoral amb el Bloc. Què passarà en el moment que calga pronunciar-se, si ve al cas, sobre un hipotètic pacte de govern amb el PSPV?. Quants congressos i quants referèndums caldran? Quantes novenes haurem de fer al Cor de Jesús?

Que no s'entenguen aquests interrogants com un atac al pluralisme o als plantejaments assemblearis. Però tampoc passa res si recordem que l'assemblearisme no és un cant a la improvisació, ni implica que la formació que defense els seus principis haja de tindre una direcció de cartó-pedra. Si el que es vol és impedir la coalició de hui i el possible pacte de govern de demà, que es diga clarament i no perdem el temps. Si pel contrari es vol avançar, que la direcció actual intente evitar un innecessari xoc de trens en l'Assemblea i que es dedique a potenciar altres debats més profunds que elucubrar sobre si sis, més dos, més un, més un, és potencialment més transformador que sis, més tres, més un. Potencialment no ho sabem, electoralment, un destarifo.

Volem pensar que algunes persones, entre elles Joan Ribó o Pasqual Mollà, estan fent gestions per evitar el desastre. Volem pensar que la seua inactivitat és aparent i que el seu silenci tan sols és discreció.