TU POTS

En el Bloc cada vegada són més els que es pronuncien a favor de concòrrer sols a les eleccions. Uns, cada vegada més, ho fan perquè comencen a estar farts de l’actitut prepotent d’EU. Altres, perquè tradicionalment han fet de l’optimisme una ideologia. Són els que elecció rere elecció pronostiquen amb una fe cega que “aquesta vegada” entren al Parlament. I “aquesta vegada”, sistemàticament es transforma en “la pròxima vegada”. Amb la mateix fe, amb la mateixa esperança inquebrantable. I com es tracta d’una qüestió de fe, el seu optimisme no necessita de cap justificació. Qualsevol enquesta llegida amb esperit creatiu els val. Qualsevol article optimista els anima, qualsevol èxit de partits com el Bloc Nacionalista Galleg el fan seu sense més base que la cacofonia. Aquests tipus de col.lectius son importants en qualsevol partit, sobre tot quan estan fent una llarga travesia del desert. I no diga’m quan estem parlant d’un col.lectiu que únicament coneix el desert.

Aquesta vegada però, la circumstàncies son molt especials. Qualsevol possibilitat de fer fora el PP passa per un projecte col.lectiu. Per la implicació de socialistes, EU i el Bloc. Ara no val el “tu pots” aconseguir trencar la barrera del cinc per cent. Ara és el moment de dir “tu pots aconseguir influir decisivament o entrar en un govern de progrés”. El “tu pots” en aquestes circumstàncies és tan negatiu i poc engrescador com el “jo ja puc” d’EU. Els dos plantejaments són igualment desmobilitzadors i ajuden igualment a deixar les coses com estan. I estan molt malament.

A hores d’ara, ja està tot el peix venut. Si la política és l’art del possible, éstà clar que, ni el Bloc pot acceptar menys de tres llocs d’eixida, ni EU pot oferir-ne menys de tres. El contrari, és no xafar terra. Pel que fa a Castelló, és legítim que els nacionalistes aspiren a tindre el cap de llista, però també és cert que és tracta d’un debat més carregat de sentiments que de pragmatisme. La pura realitat és que una vegada passades les eleccions, ningú no s’en recordarà de qui ocupava el número dos, tres o quatre. Després de maig, només comptarà ser diputat, o no ser diputat.