TRONS, SE N'ESCOLTEN....

És la mascletà final de l'acord. Un acord que, amb bon criteri, es vol escenificar donant-li un contingut programàtic que vaja més enllà del repartiment d'escons. Serà qüestió d'hores, o de pocs dies, però serà. I un dels senyals més evidents que així ho demostren és que els ecologistes van a afegir-se a la negociació.

Hauria sigut perfectament plausible que EU i el Bloc tancaren un acord i posteriorment l'acabaren de lligar amb els verds. Però caldrà reconèixer que té més sentit arredonir-lo ja amb totes les forces que formen la coalició. Precisament perquè escenifica la seua exacta pluralitat.

Ara, l'únic que cal esperar és que se sàpia diferenciar clarament el que és l'ideari de cada força política del contingut clarament possibilista que ha de tindre un programa preelectoral, el qual s'aspira continuar amb un altre programa postelectoral de govern amb els socialistes. Això sí: deixant clar que ser possibilista no significa deixar de ser ambiciós i reivindicatiu.

Pel que fa a les llistes, no és difícil imaginar que hi ha un acord al respecte. Del contrari, no tindria sentit seguir negociant a estes altures. Ni implicar innecessàriament els verds simplement perquè siguen testimonis de pedra d'una baralla poc edificant. Però està bé que es faça un pacte de silenci al respecte i que s'ajornen les llistes al final. Però sabent que es deixen per al final perquè ja se sap la seua composició des del principi. Només el convenciment que aquesta història té un bon final justifica que EU i el Bloc continuen negociant. I que nosaltres continuem confiant què un canvi és possible.

Trons se n'escolten. O són les carcasses de la mascletà de l'acord, o són els morters de la guerra de Txetxènia.