NI MATRIMONI, NI DE CONVENIÈNCIA

Com el llenguatge no sol ser innocent, caldrà deixar ben clar des del principi que el pacte EU-Bloc no és un "matrimoni de conveniència". De fet, ni és matrimoni, ni és de conveniència. Ací ningú no es planteja amors eterns, sinó una bonica amistat que caducarà quan acabe la legislatura i que, després, es reprendrà, o no es reprendrà. És a dir, que no cal que es compren un pis, és suficient que es fixen unes bases mínimes per a una relació fluïda i uns objectius realistes per canviar tot el que es pot canviar en una legislatura, que és prou, però no és tot.

El pacte EU-Bloc, tampoc és un acord de conveniència. És un acord convenient, que no és el mateix. L'expressió matrimoni de conveniència té massa connotacions negatives. Implica que una part juga brut o abusa de l'altra. O que les dos parts s'uneixen contra la seua voluntat o que ho fan per interessos inconfessables.

El pacte EU-Bloc no és de conveniència, és transparent i convenient. Transparent perquè els seus objectius ho són. Convenient perquè ajuda a les dos parts a treure més profit del seu suport electoral i a fer realitat els seus propis programes. Però també és convenient perquè és l'única forma de tindre alguna opció per parar el PP i les seues desfetes. I això també és objectivament convenient per al país.

Fer fora el PP no substitueix la presentació d'un programa alternatiu de govern, però no s'ha de minimitzar la seua importància. En l'actual situació, parar les polítiques del PP ja és un objectiu. Sobretot, perquè moltes de les decisions que pren el govern popular tenen caràcter d'irreversibles. Per descomptat calen alternatives i hom es presenta a les eleccions per fer-les realitat. Però tampoc està malament recordar que és tan important caminar endavant, com no continuar fent marxa enrere. És per aquest motiu que és raonable afirmar que cada pas que es done endavant en el futur valdrà per dos, perquè també se n'haurà evitat un enrere.