¿DÓNDE ESTARÁ MI CARRO ?

Aquest blog ja té més de dos mesos d’existència. Durant aquest període hem fet 84 aportacions i hem acollit 330 comentaris sobre la necessitat d’un pacte entre EU i el Bloc. Ara, mirar darrere és tant com recórrer el camí que va de la il.lusió al desencant. Quan vam començar, ni els més folls podien imaginar que no s’arribara a un acord. Hui, són molts els que desconfien que aplegue a terme i encara més els que estan desmotivats. O fins i tot, els que se senten fastiguejats a causa del lamentable espectacle que estan donant EU i el Bloc. Tot i que EU, més que el Bloc.

No sabem si dilluns que ve aconseguiran un principi d’acord o s’entretindran tirant sal en les ferides, però és evident que, en el millor dels casos, les expectatives cremades, cremades estan.

Nosaltres, quan defensem un pacte EU-Bloc, valorem més l’aspecte qualitatiu que el quantitatiu. És a dir, no volem només aconseguir més escons, sinó que aspirem a que els diputats que s’obtinguen juguen un paper de frontissa. Això, evidentment, passa perquè els socialistes milloren molt els seus darrers resultats electorals. Pensem que el millor escenari possible és un acord de legislatura PSPV-EU-Bloc o, fins i tot, un govern de coalició que obligue els socialistes a accelerar el pas cap a polítiques de progrés.

Ho recordem en la mesura que estem escaldats per la marxa del pacte EU-Bloc i no voldriem viure una situació semblant quan es plantege, si arriba el cas, un pacte a tres bandes. I ens preocupa que alguns observen aquest escenari com una mena de xantatge o vendetta contra els socialistes que podria acabar com una gàbia de grills per a major glòria del PP. I en realitzar aquestes reflexions no estem anant massa de pressa, perquè és ara quan cal que quede clar en quin carro estem pujant, no siga que acabem cantant amb Manolo Escobar mi carro me lo robaron anoche mientras dormía, ¿dónde estará mi carro?, ¿dónde estará mi carro? Clar que abans de pujar al carro hauran d’aclarir-se els de la bicicleta.