ARA VA DE BO

Al final tindran raó els que diuen que Déu estreny, però no ofega, perdó, EU i el Bloc estrenyen, però no ofeguen, i acabarem aconseguint el pacte que tant desitgem.

La reunió d'ahir necessàriament cal qualificar-la de transcendent. Alguns la infravaloren argumentant que s'ha ajornat el punt més problemàtic que és el de les llistes i que, per tant, estem com estàvem, però aquesta és una apreciació molt simplista. Fa unes setmanes, aquesta afirmació hauria tingut sentit, però ara, després del que ha plogut i està plovent, no tindria peus ni cap que EU i el Bloc es posaren a discutir de manifestos polítics, estructura i règim econòmic del futur grup parlamentari, composició del comité de campanya i altres qüestions semblants, si no existira una expectativa clara de tancar l'acord.

I posats a llegir entre línies, cal remarcar un detall: si la informació que ha transcendit és certa, s'ha acordat que el comité polític de la coalició el formaran sis membres d'EU, tres del Bloc i un ecologista. Aquesta composició contrasta amb l'aprovada pel Consell Nacional d'EU on es parla d'una representació del 60 per cent per EU, el 20 per cent per al Bloc, el 10 per cent per als verds i el 10 per cent per al "conjunt d'altres forces que integren la coalició". Resulta molt arriscat deduir que el famós número tres d'Alacant està deixant de ser un problema?

Ahir no es podia tancar l'acord perquè ni era possible, ni convenia. No era possible perquè EU encara no té constituït tots els òrgans de direcció nascuts de la seua Assemblea. No era convenient perquè, en bona lògica, el pacte han de tancar-lo Glòria Marcos i Enric Morera.

Ferides, se n'han produit moltes pel camí, la major part de forma innecessària, però cap que no es puga guarir amb una bona provisió de benes, alcohol i esparadrap. I mercromina, clar.