LA BARRERA DEL NOU ÉS LA QUE COU

Recordeu: la gent va vore i va escoltar les mentides i manipulacions que Acebes i Zaplana feien dels atemptats de Madrid, es va indignar i va dur la seua ràbia a les urnes de forma massiva. El resultat fou que el PP va perdre les eleccions generals.

Si no hagueren vist i patit Acebes i Zaplana, no s'haurien enrabiat i molts dels que anaren a votar, s'haurien quedat en casa. I el PP no hauria perdut les eleccions, perquè la gran participació, que fou la clau per tirar fora Aznar, no s'hi hauria produït.

Aquesta evidència ha de fer-nos replantejar fins a quin punt és un error presumir de no vore Canal 9 i escoltar Ràdio 9. El sector més progressista de la societat continua defensant que la RTVV és un servei públic, però l'ha donat per perdut. Tanmateix, és impensable que eixe mateix sector presumisca de no utilitzar la sanitat o l'educació pública argumentant que no té solució. No són la mateixa cosa, però tranquils que darrere d'una vindrà l'altra. I és millor començar ja a assumir els nostres drets com espectadors i oients. I d'acudir a les eleccions en igualtat de condicions que el PP.

REIVINDIQUEM EL CABREIG

Anit, el telenotícies de Canal 9 va presentar l'acord programàtic de Compromís pel País Valencià com una proclama a favor de la república, la catalanització i l'autodeterminació. I acompanyava aquesta "informació" amb imatges de Carod Rovira. Una vegada finalitzada aquesta "notícia" van començar la següent, que no era altra que la relacionada amb ETA. Segurament per rematar el que havia dit el dia anterior el conseller Rambla: que el pacte preelectoral és el més paregut a Batasuna.

Cal deixar de presumir de no vore Canal 9 i assumir que és una bona medecina per a indignar-se. El cabreig és un aliat del canvi. Ja ens enfadem i molt quan observem com ens desfan el territori o patim com es deterioren els serveis públics. Ara, injectem-nos també una bona dosi de tele en vena. Conreem el cabreig.

Hem parlat molt sobre la barrera del cinc per cent. Ara, cal pensar en la del nou, la de Canal 9. Perquè si volem guanyar, també hem de fer arribar als valencians que anem a desenrotllar el sector públic, que aturarem els abusos urbanístics, que canviarem la política de medi ambient, que regenerarem la política i tantes i tantes coses que la tele ha silenciat.

COMENCEM A POSAR REMEIS

Cal començar a posar solucions ja. Que els partits consensuen un document de denúncia pública i que acudisquen totes les vegades que calga als tribunals per denunicar l'incompliment de la Llei de Creació de RTVV i exigir el dret de rectificació. Que es cree un logotip reivindicatiu i que ningú es pose davant una càmera de Canal 9 sense dur eixe distintiu i que estiga a la vista en totes les taules quan es convoque una roda de premsa. Que els treballadors de RTVV s'animen a posar en funcionament els comités de redacció. Que els diputats aprofiten totes les sessions de control al govern per evidenciar les manipulacions davant de Camps. Que els membres del Consell d'Administració de RTVV es coordinen més i realitzen compareixences conjuntes cada setmana i conten el que passa i el que es fa en la ràdio i la televisió pública ... Això, per a començar.

EPÍLEG

El refranyer castellà diu allò de "ojos que no ven, corazón que no llora". Però els valencians, que son més bròfecs, van inventar el d'ulls que no veuen, cagalló que xafes.