PARANOIES

Els representants de les principals famílies d'EU es reuneixen hui per intentar arribar a l'Assemblea de novembre amb els mínims traumes possibles. És de suposar que també tractaran sobre la situació del pacte amb el Bloc. Deixem-los fer i que la Geperudeta els inspire.

Mentrestant, en les files del Bloc, hi ha qui fa números, però o es fa malament, o no els interpreta bé. En la formació que lidera Enric Morera es produeix un fenomen curiós: una bona part del sector ultraoptimista del "tu pots" que defensa que els nacionalistes vagen soles a les eleccions, és converteix en el sector ultrapessimista a l'hora d'avaluar les conseqüències de pactar amb EU els números dos de la llista de Castelló i València i el tres d'Alacant. Segons ells, ni és segur aconseguir dos escons a Castelló, ni és segur aconseguir-ne tres a Alacant. A partir d'aquestes premisses conclouen escandalitzats que EU aconseguiria sis diputats i el Bloc només un. Si tingueren raó, el menys important seria que EU n'aconseguira sis i el Bloc un. El drama seria que entre EU i el Bloc n'obtindrien set. És a dir, un fracàs electoral que convertiria el pacte en inútil i que probablement deixaria el PP quatre anys més en la Generalitat.

Hi ha anàlisis poc fonamentades i anàlisis directament miserables. Com afirmar que si el número u de Castelló és d'EU, els electors d'aquest partit no acudiran a votar per aconseguir que no isca el número dos que seria del Bloc. I al revés: que si el número un és del Bloc, els nacionalistes no votarien per evitar l'elecció del número dos que seria d'EU. Aquest plantejaments son especialment vergonyants quan venen del Bloc. EU, per aconseguir barrar el pas al Bloc no ha de fer altra cosa que no pactar amb ell. Afortunadament, els que fan aquests plantejaments paranoics no representen cap dels dos partits, ni els seus potencials electors.