ARA, QUE PARLEN ELS DELEGATS
Ara, els toca parlar als delegats d'EU. I hauran de fer-ho en les pitjors condicions possibles: en un ambient enrarit, sobre un debat viciat i en una situació on els noms propis han usurpat el protagonisme a les idees.
Durant el temps transcorregut des del passat Consell Nacional, la direcció s'ha preocupat més per afilar les armes i buscar suports interns que de desblocar la situació. No s'ha fet res per evitar el xoc entre els diferents sectors, sinó que s'ha buscat conscientment la confrontació. L'únic intent de posar un poc de seny ha vingut de l'entorn de Joan Ribó i s'ha traduït en la candidatura de Josep Bort. El que passa és que les terceres vies no solen funcionar quan les posicions estan tan enquistades.
MANCA DE PEDAGOGIA ?
L'actual direcció d'EU pot guanyar l'Assemblea, però ja ha perdut el debat sobre el pacte. Es podrà estar a favor o en contra d'aquest, però el que no pot negar-se és que tots han entés el que demana el Bloc i el perquè ho demana i pràcticament ningú ha entés el que demana EU i el perquè ho demana.
És impossible, per exemple, comprendre l'obsessió d'EU de cedir el tercer lloc de la llista d'Alacant a qualsevol persona, animal o cosa que no siga el Bloc. Possiblement perquè ha fallat estrepitosament la pedagogia a pesar que Glòria Marcos és pedagoga. Hui mateix, en l'entrevista que publica Levante afirma que "el problema está en quién opta por un acuerdo más bipartidista y quién por un acuerdo más amplio. Ahí podríamos decir que está la diferencia". Clar, entendre que no es dona el tercer lloc d'Alacant al Bloc perquè seria potenciar el bipartidisme és cosa de la física quàntica. Com ho és confondre el pluralisme amb la incapacitat de generar acords. Com ho és que Glòria Marcos confonga sovint el que és treballar amb els moviment socials, amb fer vida social amb els moviments socials.
EL BUENO, LA MALA I EL FEO
Ningú no pot acusar-nos de ser partidaris d'Esquerra i País. Però clar, si Pasqual Mollà diu que els referents d'Iniciativa per Catalunya al País Valencià son "el Bloc, Els Verds i Esquerra Unida" no podem deixar de reconèixer que és una obvietat. Per a tots, menys per a l'actual direcció.
Tampoc se'ns pot dir que siguem admiradors de Josep Bort, però com negar-li la raó quan afirma que al si d'EU "no hi ha diferències ideològiques ni de projecte"? Doncs, ja ens direu que queda...
QUE QUEDE CLAR
Que quede clar: EU no pot afirmar que no permetrà per acció o per omissió que governe el PP si no és capaç de fer un pacte amb el Bloc. Perquè l'acció i l'omissió no comença després de les eleccions, sinó ja.
Que quede clar: EU, una vegada ha reconegut que no hi ha cap problema per arribar a un programa electoral conjunt amb el Bloc, només pot argumentar que no pacta perquè no li dona la gana.
Que quede clar: EU pot afavorir que el Bloc tinga diputats, però el Bloc pot afavorir que EU tinga consellers. Cosa que per a un sector d'EU seria un problema perquè l'oposició els resulta més divertida.
Que quede clar: Si EU és incapaç de sentir el clamor que hi ha a favor del pacte és que ha perdut el contacte amb la realitat i conseqüentment, la capacitat de transformar-la.
Publicat per Agermanats @ 11:40
24 Comentaris
24 Comments:
En primer lloc el debar sobre el pacte la direcció d'EUPV el tenia que perdut des del moment en que no fa allò que diu el levante i el pais és l'història de sempre així cal desgastar-la fins que diga em rendesc.
Damunt la taula hi ha una proposta de pacte: que permetria entrar al nacionalisme valencià a les corts valencianes sense cap dubte, en canvi si al final no es foragita al PP de la generalitat la única cosa que aconseguirà EUPV serà perdre vots i militants. Es un pacte en el qual l'únic que arrisca és EUPV i és normal que sent així vullga imposar les seues condicions.
A Catalunya EUiA també va acceptar un pacte electoral que des d'un punt de vista quantitiu era inacceptable y que continua sent-ho però si no s'hagueren un unit tal volta no hagueren eixit els números per fer el tripartit I EUiA no tindria hui reperesentació parlamentaria. Amb tot i amb això entenc les raons dels que es negaven a pactar en eixes condicions jo tal volta m'haguera negat.
D'Altra banda ni Ribó ni Bort tenen cap credibilitat per exercir de cascos blaus perquè són jutge i part en tot plegat això ben que ho sap la militància, clar estos comentaris no ixen al levante. L'aparició de Ribó és una estratègia per a afeblir a la majoria que dona suport a l'actual direcció.
A per cert jo sóc dels que si al remat foragitem al PP de la generalitat votària a Pla per que siga President però no entraria en el Govern i arribaria a acords puntuals amb ell, obligant-lo a triar entre la dreta o l'esquerra,
Per últim assenyala que l'única cosa que podeu acondseguir amb aquesta pressió insuportable i impresentable que exerciu sobre EUPV és que la Militància diga un NO aplastant al pacte i no serà marcos ni el PCPV serà la Militància.
Un abraçada a tots
Fabio, si realment creus que la Militància (amb majúscules) d'EU dirà no al pacte amb el Bloc com a reacció a la pressió social que hi ha a favor d'eixe acord, aleshores, apaguem tots la llum, tanquem la porta i cadascú a sa casa.
I sí, hi ha pressió. Clar que sí. Afortunadament hi ha pressió, que és sinònim d'exigència i clam social. I si davant d'eixa realitat algú prefereix la sordera, el criticarem. Clar que el criticarem. Seria una irresponsabilitat no fer-ho.
Una altra abraçada per a tu.
Fabio, eres el paradigma.
-el levante i el país s'equivoquen, manipulen i tergiversen segurament perquè son propietat de Ribó. Afortunadament, El Mundo i Las Províncias son periodisme en estat pur.
-EU no arrisca res perquè no aspira a res. Està molt bé jugant a indis i vaquers.
-Ribó es jutge i part. Com el Levante, el Pais, aquest Blog, i tots els que s'han pronunciat a favor d'un pacte raonable.
- la mateixa xuleria de la direcció d'EU és la que tu manifestes quan parles d'"imposar" al Bloc, o "d'obligar a triar" al PSOE. Aci no hi ha res que imposar ni triar res, el que cal fer és pactar un programa de govern i mullar-se.
- si no hi ha pacte, no serà pitjor per al Bloc. Serà pitjor per EU perquè els nacionalistes ja son extraparlamentaris i els que pensen com tu estan fent molts mèrits per ser-ho també. Tot i que sé que això tampoc et llevaria la son.
- no sé qui ho va dir però anave ben encertat: el teu sector és la millor mostra de "l'esquerra que agrada a la dreta". Si Camps no vos dona subvencions és perquè no les haveu demanades.
Una mica de realisme: no haurieu de confundir les pressions des de mitjans de comunicació (influïts pel PSOE o blogs ad-hoc) i des de determinats ambients amb una suposada "pressió social" que a les enquestes no surt reflexada.
En EUPV estem pel pacte (encara, que, efectivament, les pressions susciten reaccions en contra i ens ho posen més difícil) per a fer avançar el nostre projecte de transformació social. Però qui pense que els delegats i delegades en l'Assemblea d'EUPV van a orientar el seu vot per a pactar en condicions marcades des de fora, és que no coneix a la seua afiliació.
Per cert que la matèria a debat en l'Assemblea és el seu projecte de Manifest Polític i Estatuts i les esmenes presentats als mateixos. Ahí estarà, naturalmente, el debat d'idees. És des de fora d'EUPV on es vol forçar que el debat no siga sobre això sinó sobre el pacte i sobre persones.
Tampoc és difícil d'entendre que si el PCPV defensa la continuitat de Gloria Marcos no és per raons personals, sinó polítiques. Raons polítiques que s'han estan expressant reiteradament en els Informes aprovats pel Consell Polític i el Consell Nacional d'EUPV i que habitualment han estat votats en contra per EiP. Raons que suposen l'aposta per EUPV com moviment polític i social plural i alternatiu d'esquerres on s'arrepleguen tots els colors de l'esquerra (roig, verd i violeta, comunista, ecosocialista i nacionalisme d'esquerres, etc.), no reduït a un partit polític amb una identitat cercenada.
Però, efectivament, la paraula la tenen ara els delegats i delegades.
Que precisament tu demanes realisme, Rafa, és de nota.
Com ho és també que afirmes amb tota tranquilitat que "en EUPV estem pel pacte". De moment, l'únic que s'ha vist és que la meitat (més un poquet) de la direcció d'EU està per imposar-li un tràgala al Bloc i que l'altra meitat (menys un poquet) sí està per un pacte.
No oblidem la pregunta de Ribó als seus propis companys: Però EU vol pactar?. Este cap de setmana ho sabrem (a falta, és clar, d'un eventual referèndum entre la militància).
Rafa, què mal estàs si per a detectar la presió social necessites de les enquestes.
Rafa abans de criticar les presions mira d'on venen i t'adonaràs que venen dels vostres simpatitzants.
Rafa, de què ens srveixen els teus estatuts i les palles mentals si no toquem bola en les institucions.
Per últim, Rafa: PER A QUÈ VOL REUNIR TANS COLORS SI L'UNIC QUE VOLS FER UN TAULER DE PARXÍS??
Rafa, deixat de cortines de fum, de grans paraules i reconeix (bé, no podràs fer-ho, per raons òbvies)que tot es redueix al fet que en certs sectors d'EU es té por (pànic, seria més exacte) que el possible grup parlamentari poguera estar controlat pels nacionalistes (EiP i Bloc) amb possible ajuda de l'element verd. Si al final són faves comptades.
Ara bé, procureu encertar-la perquè, segons la dita, "val més perdre que més perdre". I pot ser que per no voler perdre el control del grup, no hi haja grup. És destrellatat pensar que, per separat, no entre ni el BLOC ni EU? I arribat el cas, qui aguantaria millor la intempèrie extraparlamentària? El BLOC, amb el seu poder i arrelament municipal, acostumats com estan a estar fora del Parlament, o EU sense la cobertura institucional a què està acostumada? Això sí, EU pot confiar que la massa de valencians i valencianes alienats veja la llum i els voten en massa, com ja passa, elecció rere elecció, en la resta de l'estat espanyol.
Per acabar, Rafa, no sé per quina regla de tres pressuposes que la militància del Bloc i els seus consellers nacionals no aplicaran també el que dius sobre els d'EU: "Però qui pense que els delegats i delegades en l'Assemblea d'EUPV van a orientar el seu vot per a pactar en condicions marcades des de fora, és que no coneix a la seua afiliació". És a dir, els d'EU 'impasible el ademán' mantindran les postures i els del BLOC, pusil·lànimes com són, acceptaran que els enculen, i sense vaselina.
Que santa Llúcia et conserve la vista, que és ben evident que veus la palla en els ulls dels altres i no veus la biga en el teu.
Tot, sense acritud.
A Andrea: en primer lloc agrair el to prudent i mesurat de les teues intervencions malgrat les nostres discrepàncies que crec que no són tantes.
Anem per parts: el fet que la militància diga no al pacte farta de la pressió exercida sobre EUPV només és una possibilitat.Però també poden passar altres coses jo per exemple que no sóc procliu a pactar si al remat el BLOC cedeix votaré SI reconeixent la fermesa de la direcció i donant satisfacció a aquells que demanen un pacte.
En segon Lloc la suposada pressió social té molt d'artificial. És veritat que hi ha preocupació sobre el particular però en minories força interessades en política.No crec que siga ni la decena preocupació del valencians.
D'altra banda EUPV no és pot dir que ha estat sorda al suposat clam popular propacte fa molts temps que va iniciar una sèrie de converses amb distintes forces polítiques socials i culturals oferint un front ampli. Segurament el comportament d'EUPV a les negociacions no ha sigut el desitjat per gent procliu al pacte i no s'ha entés la postura de molts com jo que defensen l'oferta aprovada pel consell nacional però és que hi ha una diferència qualitativa molt important entre molts d'aquells que censuren el meu posicionament i este que escriu és que jo sóc afiliat d'EUPV.I d'això no em puc oblidar d'un dia per un altre alguns li diuen egoisme jo li dic compromis amb l'organització però sobretot amb la societat diferent que vull construir. Per això tracte de cojuminar els interessos de l'organtizació i els desitjos dels altres. Ens podeu convidar a pactar però no a suicidar-nos com a projecte.
A Anónimo:
-El mundo i las provincias estan al servei d'un altre amo que és diu PP
creia que no calia dir-ho.
- Com que EU no arrisca res a mi ja m'ha dit més d'un militant que si pacten se'n va a sa casa. Per a tu això no serà important per a mi si.
- Ribó és jutge i part perquè vol apàreixer com a pacificador quan és clar com l'aigua que està amb Mollâ
- Si vols faig servir uns altres verbs mensys gruixuts el que defense és la fermesa d'EU a l'hora de negociar tenint en compte el nostre projecte el nostre programa i la gents que creu que EUPV ha de ser algo diferent quan arriba al poder no és tracta, almenys per a mi, de governar per governar.
- ës evident que la campanya despretigi feroç patida per EUPV no ha ajuda en el cas de que ens presentem en solitari la veritat és que no li ho desitge a cap partit i mensys als xicotets ja només molt falta això.
- El meu sector no crec que agrade a la dreta perquè per exemple està en contra de la privatització de l'aigua i ho va desmostrar a Sagunt on PP, PSOE i BLOC votaren junts i la privatitzaren és clar els meus companys s'isqueren del govern. Però és que hi havia principis i idiològia que no està molt de moda. Però conte no agrada al PP però tampoc al PSOE: ells volen un partidet servil al servei del seu imperi i això ara com ara no ho trobaràn en EUPV ( si guanya Mollà no ho tinc tan clar). Ara crec tu eres del que és creu allò de la "Pinza" que és tant vell com fals un altre producte del grup PRISOE
Una abraçada a tots
Fabio diu: "En segon Lloc la suposada pressió social té molt d'artificial. És veritat que hi ha preocupació sobre el particular però en minories força interessades en política.No crec que siga ni la decena preocupació del valencians.".
Posem, per exemple, que més de 600 signants del manifest generacional Sinò ara, quan? en menys d'un mes, i més d'un miler de signats del Manifest Compromís pel Canvi són, de veres, persones realment interessades en la política. Sí, i clar que és minoritària, respecte als vots del PP. Sí, i són molts més que tot els "suposats" que no volen el pacte. Jo també soc un militant de base d'EUPV, i opine que posicionaments com els teus no són recomanables, doncs podrien acabar per deixar-nos fora de les Corts.
I per cert, serà tot allò minoritari que vulgues, però no serà més minoritari que els que pensen com tu, ni de bon tros.
Salut.
Mireu, dels nostres "simpatitzants" hi qui està molt a favor pel pacte, qui té moltes reticències envers el pacte (i envers el nacionalisme en general) i qui accepta el pacte segons i com. Suposar que les pròpies posicions són les posicions de tothom és una fal·làcia. I per a poder estimar quin percentatge està en una o altra posició, un bon indicatiu són les enquestes; i la darrera que s'ha fet indica que els eventuals vots per una coalició EUPV+BNV estan molt per sota de la suma dels vots que obtindrien per separat, cosa que indica molt poca "pressió social" pel pacte. He de dir, tanmateix, que no considere que això siga tampoc un argument pel pacte, simplement ens obliga a relativitzar les coses, i tenir clar que DESPRÉS DEL PACTE s'haurem de guanyar el suport social al mateix i no donar-ho per descomptat; i valorem que serà prou més fàcil fer-ho per un pacte ampli que per un pacte a dos.
El problema d'alguna gent és que és tan sectària (encara que acuse de sectaris als demés) que considera que qui no coincideix amb la seua posició sobre el pacte està en contra del pacte. De manera que insistisc: tots els components organitzats d'EUPV estem pel pacte (altra cosa és cada afiliat individual, cosa que es sabrà al referèndum si s'arriba al mateix), però no enfoquem el pacte de la mateixa manera. Ja seria hora d'abandonar dogmatismes i admetre que es pot estar pel pacte d'una manera diferent a la pròpia. I no es tracta de tràgales, es tracta de defensar les posicions de cadascú i negociar a partir de les mateixes.
Respecte a "tocar bola en les institucions", fins ara EUPV sempre ha tocat bola en les Corts valencianes. Qui no ha tocat bola són altres.
Alguna de les intervencions traslueix el que pot ser la intenció d'algú: un pacte amb contingut exclussivament nacionalista que excloga o margine a l'esquerra no nacionalista. Aquest pacte, tanmateix, és simplement inviable: es pacta entre diferents, i en aquest cas entre l'esquerra nacionalista i no nacionalista. Un altra cosa seria rebutjada per bona part de l'electorat d'esquerres i seria previssiblement un fracàs electoral.
I naturalmente que el BNV ha de negociar A PARTIR DE LES SEUES PRÒPIES POSICIONS. I EUPV a partir de les seues. I Els Verds a partir de les seues. I a partir d'això treballar per a arribar a acords. El que no és raonable és pretendre que EUPV negocie a partir de les posicions del BNV. Naturalment, nosaltres tampoc pretenem el contrari. Precisament perqué no volem imposició, sinò acord. A lo millor els que realment volen imposició són els que fan molt de soroll acusant-nos d'una suposada prepotència per no acceptar d'entrada les posicions dels altres.
Per cert, això dels "pacificadors" dins d'EUPV ja ha botat pels aires: els mal anomenats "cascos blaus" s'han apuntat a la "guerra" votant contra l'informe del Consell Nacional (en el Consell Nacional es van abstenir), alineant-se aixó amb EiP. En l'Assemblea, per tant, hi ha 2 posicions i no 3. Demà sabrem qui guanya. Però en tot cas, cal esperar que guanye EUPV...
Caram, caram, quin clamor! Hui a les 8'15 he agafat l'autobus de línia, el 13 concretament, i el conductor anava dient entre dents "mmm, estos d'EU també quins tararots, mira que són cabuts. Saben que l'oferta que van fer era insultant per al BLOC i ells erre que erre."
M'he assegut sorprés, i abans de fullejar el gratuït que m'ha donat una jove rastafari sota la pluja, he pensat en el que m'havia dit: "Tinga senyor, a vore si demà li puc donar per fi la notícia que tot el jovent esperem: EU i BLOC pacten". Bé, el cas és que he obert el gratuït i a la segona plana hi havia una enquesta sobre el que consideren el valencians el principal problema. El primer era l'habitatge, el segon la necessitat d'un acord preelectoral entre EU i BLOC, el tercer la manca de llocs per aparcar, etc. M'ha cridat l'atenció que la manca d'aigua anara en el número 27, just entre les al·lèrgies de tardor i l'urbanisme. Absort amb tan apassionant lectura de poc no em passe de llarg la parada.
Un colp baixat del bus, he entrat a fer-me un tallat descafeïnat de màquina al bar de baix de l'oficina. Estaven els de sempre. Els operaris d'OTI, la casa d'ascensors que hi ha al costat, discutien acaloradament. Un, Paco crec que li diuen, mantenia que els del BLOC tenen molta barra, que ells sols no mai han aconseguit resultats i que l'oferta d'EU és suficient com per il·lusionar. Que EU no pot donar més llocs d'eixida entre d'altres coses perquè EiP també en vol una quota i aleshores entre els uns i els altres manarien del grup parlamentari. Això sembla haver molestat molt a l'altre, que considera que la gent EiP son gent honesta i que mai no trairien les directrius d'EU, formació de la que són part consubstancial. I que ja està bé d'intoxicar.
He deixat un euro sobre la barra i he marxat. A l'ascensor, Marta, la infermera del dentista del segon m'ha dit: "S'ha empitjorat el temps." "Quatre gotes" he dit jo. "Si, però encara s'empitjorarà més si ràpidament no hi ha un pacte a l'esquerra del PSOE. Este país nostre no pot aguantar quatre anys més de PP". "Adéu Marta", "adéu" he sentit que em contestava abans que no es tanqués la porta.
M'he assegut a taula. Tenia un post-it a la pantalla de l'ordinador on amb desconeguda però acurada lletra es podia llegir: "hi haurà pacte o què?".
He encés l'ordinador i he baixat el correu. 8 missatges nous. Dos preguntant-me si vull allargar el meu penis (com poden saber això? de vegades internet em fa por). Un correu de la propietària del meu pis, que diu que estem a 3 i no l'hi he enviat la transferència del lloguer; i que no perdera tant de temps pensant en el pacte, que el que he de fer és ser puntual amb el pagaments! Que impertinent! Però no havíem quedat que abans del dia 5 de cada més? Encara em desallotjarà! Es nota que vota al PP.
Els altres quatre correus (2 d'agermanats) parlaven sobre la necessitat d'un pacte a la "rivière gauche" del PSOE.
Aprofitant que el Dire no està m'he posat a fer els mots encreuats. "Yunque de platero: tas", tot un clàssic. "Resultado de una encefalografía expresado gráficamente: encefalográma". "Pacto entre EU y BLOC: única solución posible a todos los problemas de la Comunidad Valenciana."
M'he quedat blanc. He tancat el diari i he anat al wàter. La porta tancada com sempre. Toc-toc. "Xé, obriu la porta que ja se que esteu fumant." "Què no, què no -m'han contestat- estem pactant. Ara eixim".
M'he dut la ma al front (comú) i en vore que no tinc febra, i que per tant no tinc més al·lucinacions que les habituals en mi, he hagut d'arribar a la conclusió que si, que efectivament, hi ha un "clamor" a favor del pacte.
I jo que li llevava importància i pensava que era cosa de tres líders sindicals, el president -amb certa vocació mediàtica- d'alguna associació cívica, el dels valencians que volen canvis però que mai es comprometen a res i algun escriptor poc llegit. Ja veig que no. Entone el mea culpa.
Quin rotllo, avorrit! Total, per argumentar de manera sofista i demagògica que ningú fa cas, d'EU, del BLOC i del pacte EU-Bloc.
Au...
A Rafa a se li veuen cada vegada més els prejudicis antinacionalistes. I així s'enten millor les seues numantines resistències a pactar amb el Bloc. Una negativa, això sí, embolcallada de bla, bla, bla..
L'avorrit és aquell que té un sentiment desagradable basat en la rutina, en la manca de sentit i interès del que passa al voltant de la persona o de l'activitat que aquesta realitza. (Gràcies Viquipèdia) I això és el que em passa a mi. Estic avorrit, i em resulta rutinari, carent de sentit i interès el que passa al voltant de les negociacions per al pacte o no. Que hi farem!
Per això he signat com avorrit. Si a tu et sembla un procés engrescador ho trobe molt bé. Però jo m’avorrisc de forma soberana.
M’acuses de ser un sofista. La meua amiga Viquipèdia afirma que Sofista prové del mot grec sophos que significa "saviesa" o "experiència" en un camp del coneixement.
Els filòsofs sofistes eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners. (Caram, si ho se t’haguera cobrat deu eurets!)
Eren especialistes en el debat d'idees i preocupats per la definició del significat de les paraules, partien d'una crítica dels valors tradicionals com el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa, etc. que consideraven relatius. (Hui! Quin munt de coses boniques que m’has dit! Si et descuides no sabies que volia dir sofista.)
També dius que faig demagogia. La demagògia, segons el concepte d' Aristòtil (i sempre segons Viquipèdia), és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades. Però com jo no governe, com a molt faig oposició a la tesi d’este bloc, supose que tu fas referència a un acepció més actual.
Avui dia s'usa el terme per a referir-se a parlar buit, sense voler comprometre's, fregant la falsedat. I això no. Això si que no. Jo em compromet. Dic que m’avorrix el tema del pacte. Afirme que no forma part del debat real de la societat. Que com a molt interessa a la gent hiperpolititzada. Que ens cansa fins i tot a militants, càrrecs orgànics i càrrecs electes d’EU i BLOC. I jo sóc les tres coses. I afirme també que avorrix a la gent a la que pretenem dirigir-nos, i hores d’ara és més desmovilitzador que altra cosa.
També dic que la majoria de la gent que opina ni voten EU ni voten BLOC. Que tot això és un invent interessat del PSOE. Que gent benintencionada d’EU i BLOC hi creuen fermament, i que d’altres, també benintencionats no hi creiem. Així que comprometre’m em copromet, i dir que frega la falsedat... Home! És evident que era una història inventada, però s’assembla molt més a la realitat que algunes elucubraions pretesament sessudes que es pengen a este bloc.
Per cert, el terme anònim, no apareix a Viquipèdia. Però segons l’enciclopèdia és tot aquell escrit sense firma o amb firma falsa, al que per norma general, es diu alguna cosa ofensiva.
L'avorrit és aquell que té un sentiment desagradable basat en la rutina, en la manca de sentit i interès del que passa al voltant de la persona o de l'activitat que aquesta realitza. (Gràcies Viquipèdia) I això és el que em passa a mi. Estic avorrit, i em resulta rutinari, carent de sentit i interès el que passa al voltant de les negociacions per al pacte o no. Que hi farem!
Per això he signat com avorrit. Si a tu et sembla un procés engrescador ho trobe molt bé. Però jo m’avorrisc de forma soberana.
M’acuses de ser un sofista. La meua amiga Viquipèdia afirma que Sofista prové del mot grec sophos que significa "saviesa" o "experiència" en un camp del coneixement.
Els filòsofs sofistes eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners. (Caram, si ho se t’haguera cobrat deu eurets!)
Eren especialistes en el debat d'idees i preocupats per la definició del significat de les paraules, partien d'una crítica dels valors tradicionals com el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa, etc. que consideraven relatius. (Hui! Quin munt de coses boniques que m’has dit! Si et descuides no sabies que volia dir sofista.)
També dius que faig demagogia. La demagògia, segons el concepte d' Aristòtil (i sempre segons Viquipèdia), és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades. Però com jo no governe, com a molt faig oposició a la tesi d’este bloc, supose que tu fas referència a un acepció més actual.
Avui dia s'usa el terme per a referir-se a parlar buit, sense voler comprometre's, fregant la falsedat. I això no. Això si que no. Jo em compromet. Dic que m’avorrix el tema del pacte. Afirme que no forma part del debat real de la societat. Que com a molt interessa a la gent hiperpolititzada. Que ens cansa fins i tot a militants, càrrecs orgànics i càrrecs electes d’EU i BLOC. I jo sóc les tres coses. I afirme també que avorrix a la gent a la que pretenem dirigir-nos, i hores d’ara és més desmovilitzador que altra cosa.
També dic que la majoria de la gent que opina ni voten EU ni voten BLOC. Que tot això és un invent interessat del PSOE. Que gent benintencionada d’EU i BLOC hi creuen fermament, i que d’altres, també benintencionats no hi creiem. Així que comprometre’m em copromet, i dir que frega la falsedat... Home! És evident que era una història inventada, però s’assembla molt més a la realitat que algunes elucubraions pretesament sessudes que es pengen a este bloc.
Per cert, el terme anònim, no apareix a Viquipèdia. Però segons l’enciclopèdia és tot aquell escrit sense firma o amb firma falsa, al que per norma general, es diu alguna cosa ofensiva.
Sofista: El qui fa sofismes, el qui empra arguments capciosos.
Sofisma: Argument capciós, silogisme viciós, fet per fer passar com a veritat el que és fals.
Diccionari general de la Llengua Catalana, Pompeu Fabra.
A més, avorrit, eres un romancer, és a dir
Romancer: que usa romanços, converses llargues i que no interessen;
Diccionari català-valencià-balear d'Alcover
Una cosa, s'han publicat dues enquestes que fan referència al pacte EU-Bloc i a la seua possible intenció de vot:
1. La del PSPV, què deia que EU-Bloc baixarien i solament aconseguirien entre 7 i 8 diputats.
2. La de El País, que donava un augment de fins a un 3,9% en intenció de vot a la coalició EU-Bloc.
Per tant, no hi ha una tendència clara cap a la pujada o a la baixada de vots d'EU-Bloc. A més, és normal que l'enquesta del PSPV?-PSOE els pose millor a ells.
Xao
I quin és exactament l' "argument capciós, silogisme viciós, fet per fer passar com a veritat el que és fals" que jo he emprat, i pel qual em qualifiques de sofista? Tu si que et trobes post-it al teu ordinador? al bar de baix del treball discutixen sobre el pacte?, apareix el pacte entre les principals preocupacions de la societat valenciana? a l'ascensor t'ho pregunten? ACPV i Climent (Oncle Tom) no farà com tota la seua vida campanya pel PSOE?
Si contestes afirmativament a 3 de les cinc preguntes, aleshores t'ho hauries de fer mirar. Segurament vius en un microclima, en el que respires aire viciat, com de l'habitació d'un malalat (així explicava Ortega i Gasset l'amor). El Dr. Hause t'aconsellaria que obrires portes i finestres de bat a bat, et tragueres el xandall intel·lectual d'anar per casa, et vestires de diumenge i ixires al mon real. "La verdad está ahi fuera" i de vegades fa mal.
i l'enquesta d'El País, eixe gran i imparcial diari, no esta cuinada, no?
Ara resulta que El País, i tot el grup editorial, no treballa per uns interessos molt concrets.
El País, en nom de la palentoprogressia, treballa per fer fora al PP (com tu i jo, per cert), i des de fa una decada (jo calcule que és des d'eixa època que ha fet una deriva cap a la tendenciositat inqüestionable) no l'atura res a l'hora de publicar el que crega que por anar-li m1llor al PSOE. El País, no se a EU, però al BLOC, tercera força municipal d'este país a llarga distància de la quarta l'ha ignorat sempre dolosament.
Abans els partits controlaven diaris, ara els diaris controlen partits. El Mundo dissenya l'estratègia del PP i El País la del PSOE.
Més romanços, més romanços...
si, si, els meus arguments seran romaços, però tu no en tens cap
No sé d'on s'ha tret "la ribera" les meues suposades "numantines resistències a pactar amb el Bloc".
Respecte als meus suposats "prejudicis antinacionalistes", "la ribera" sembla emprar la regla de que qui no està amb mi, està contra mi. En tot cas, i per a que te quede clar, te definisc amb més claredat la meua (nostra) posició:
1) No som nacionalistes de cap nació. Som internacionalistes.
2) Considerem que cal distingir entre els diferents nacionalismes: per una banda, els de dretes i els d'esquerres; per altra banda, els nacionalismes d'una nació opressora i els nacionalismes d'una nació oprimida:
a) Els nacionalismes d'una nació opressora (i en particular el nacionalisme espanyol, o el nordamericà amb més raó encara) són enemics als que cal derrotar, i per tant estem en contra d'ells.
b) Els nacionalismes d'una nació oprimida (com el català, el palestí o l'iraquià) tenen un sentit democràtic d'alliberament que cal recolzar genèricament.
A més, si combinem això amb la variable esquerra-dreta, tenim 4 variants:
a) Nacionalismes de dretes d'una nació oprimida (com CiU): estem en contra d'ells per ser de dretes, no per ser nacionalistes, i podem arribar en ocasions a acords conjunturals, per exemple en l'Estatut de Catalunya.
b) Nacionalismes d'esquerres d'una nació oprimida (com ERC i, esperem, el BNV): són potencials aliats en la lluita per l'alliberament nacional i de classe.
c) Nacionalismes de dretes d'una nació opresssora: són els principals enemics, freqüentment amb derivacions feixistes o parafeixistes.
d) Nacionalismes d'esquerres d'una nació opressora: estem en contra d'ells per ser nacionalistes, no per ser d'esquerres; en tant que podem coincidir en la lluita social anticapitalista, hem d'esforçar-nos en alliberar-los de la seua supeditació a la classe dominant de la seua nació.
Ah, i per cert. Encara que no sóc nacionalista, sí tinc clara quina és la meua condició nacional, cosa que de vegades no passa amb alguns que es proclamen nacionalistes: sóc i me considere nacionalment CATALÀ.
"Som" internacionaqué ?
A EUPV hi ha nacionalistes valencians (o catalans, si ho prefereixes) i nacionalistes espanyols. I pel que fa al tema del pacte/no pacte han guanyat els segons. Això d'autodefinir-se com internacionalista és una etiqueta que queda molt bé. Però només això.
Respecte a les teues "numantines resistències" me les trac dels teus escrits, eixos textos escolàstics que tant bé s'entenen pel que diuen i pel que traspuen.
Salut
Després de llegir amb interés els "documents teòrics" (o els "teòrics documents") de Rafa Pla López, i mol especialment el seu "Tractat sobre nacionalistes bons i roins" subtitolat "com ser internacionalista de nació catalanà que obviament no és expansiva sobre la valenciana, que en realitat ser valencianista és anar al Mestalla, però a l'actual, que el que volen fer és un pelotasssssso", crec molt seriosament, que hauria de follar més.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home