EL GRA I LA PALLA

El més important en una negociació és destriar el gra de la palla. El gra de les negociacions d'EU i el Bloc és el tercer lloc de la llista d'Alacant i la palla el primer lloc de la llista de Castelló.

En el cas d'Alacant, el que està en joc és aconseguir tres diputats i no conformar-se'n amb dos. I això, és objectivament important perquè significa augmentar la representació dels nacionalistes en les Corts en un trenta-tres per cent.

En el cas de Castelló, únicament està en discussió qui serà el cap de llista. I això és irrellevant en la mesura que, a l'hora de la veritat, tots els escons valen exactament el mateix. Encara més: tres mesos després de les eleccions, ningú recordarà qui anava primer i qui anava segon.

Podria donar-se el cas que només s'obtinguera un diputat a Castelló. De produir-se aquest fet, la primera evidencia seria que ha fracassat el pacte. La segona, seria que EU es quedaria sense cap diputat si cedira el primer lloc de la llista al Bloc. I aquest, és un argument de gran contundència per deixar les coses com estan.

EU no pot permetre de cap de les maneres que prospere la reivindicació del Bloc d'aconseguir el u de Castelló. De la mateixa manera que el Bloc no pot permetre de cap de les maneres que no se li garantisca el tres d'Alacant. Entre altres coses perquè, si es capgiren les coses a Castelló, el Bloc acabaria aconseguint un únic diputat a tot el País Valencià i, a més a més, a costa de posar el partit potes amunt.

I per descomptat, els nacionalistes no poden acceptar que EU intente tutelar el seu candidat per Alacant. Els únics que poden elegir els candidats del Bloc son els òrgans de direcció del Bloc. I aquest també és un argument de gran contundència es mire com es mire.

I com està clar on està el gra i on està la palla, el millor és anar al gra. I no cal esperar que vinga el temps de menjar-se els torrons per obrir o tancar el pacte. Esperar més no permetrà que els cegos vegen, els sords escolten i els muts parlen.