ENTRE L'ATZAR I EL CORTE INGLÉS

L'únic luxe que no pot permetre's un negociador experimentat és alçar-se de la mesa de negociació abans que els altres. Quan fracassa un pacte, s'ha de fer la impressió que els culpables són els demés. És de manual. I eixe manual, com no podia ser d'altra manera, el coneixen a EU. Ho recordem perquè les darreres declaracions de Glòria Marcos són molt ambivalents. Igual serveixen per pensar en un últim intent d'aconseguir un acord, que per donar-li un bon soterrar i culpar els nacionalistes del seu fracàs.

Diu Glòria Marcos al Levante que "el tres d'Alacant es consensuarà amb el Bloc, quasi amb total seguretat". Ja no parla d'independents, i això és bo. Coneix la postura del Bloc i tanmateix conclou que l'acord es farà amb quasi total seguretat. I això també és bo. Però està parlant del consens sobre un escó que en bona lògica correspon al Bloc, cosa que implica que ha de ser el Bloc qui s'acoste a ella i no ella al Bloc. I això desvirtua el sentit del terme consens.

Afirma que ara és el moment de parlar de programa. Això és bo perquè significa que el pacte està viu i perquè dona a entendre que el problema del repartiment d'escons és pot esmenar. Però també és cert que en l'informe realitzat per la comissió negociadora d'EU es reconeixia que no hi havia cap discrepància en les línies bàsiques del programa. En aquestes circumstàncies és raonable preguntar-se si el que pretén EU és buscar una justificació ideològica per adornar el soterrar amb una aureola més presentable que una simple disputa per un escó. I això, és roïn.

Glòria Marcos fa una aposta per la discreció. I això és bo. Però tenint en compte l'alegria en què ha parlat fins ara, també pot ser una forma d'aparentar que es fa alguna cosa per dissimular que no es fa res. I això, és dolent.

La coordinadora d'EU es posa nadalenca a l'hora d'afirmar que el pacte hauria de tancar-se "abans de menjar-se els torrons" i convocar el referèndum "abans de la Grossa de Nadal" i això és bo perquè Nadal té molt bona fama. Però també sabem que la Grossa és fruit de l'atzar i que l'esperit nadalenc és un discurs fofo del qual treu més profit El Corte Inglés que l'esquerra. I això és sospitós.