ZAPLANA TAMBÉ S'APUNTA A UNA CAMPANYA DESCARADA I ATREVIDA

Malgrat que Francesc Camps assegura hui que les enquestes mai no li han sigut tan favorables al PP, la realitat és que les coses li van ben mal, tant fora com dins del partit on es lliura una batalla despietada. La millor prova és que Eduardo Zaplana no ha dubtat en interpretar a la seua manera la idea de Pepa Chesa i s'ha llançat de forma desaforada a fer una campanya descarada i atrevida per tal de consolidar el seu poder en el partit. En la foto podem observar Zaplana en plena tasca de proselitisme en la Safor.

Si no ens enganya la vista, la que toca el violí és Alicia de Miguel i la que s'acobla les ulleres i mira el melic de Zaplana amb cara d'incredulitat és Gema Amor. El que asoma per l'esquerra és Julio de Espanya preparant-se per cantar una ranchera.

PEPA CHESA I EL BISBE

Per a què enganyar-nos ? La pura realitat és que quan arriben aquestes dates estem més abocats a la fartera i a les cerimònies nadalenques que a cap altra cosa.

Per aquest motiu resulta tan suggerent que el bisbat d'Oriola-Alacant, en compte de parlar de betlems i arbres de Nadal, denuncie que l'urbanisme és "insostenible" i que qualifique d'immoral que hi haja 400.000 vivendes buides quan tantes persones estan sense sostre. És d'esperar que, coherentment amb aquesta postura, l'església done suport a les nombroses mobilitzacions que hi ha anunciades per reivindicar un habitatge digne. Encara més: com un dels eixos de la campanya electoral de Compromís pel País Valencià serà la denúncia de l'urbanisme depredador, no hi ha per què descartar la celebració d'un mitin amb participació de Glòria Marcos, Enric Morera i el bisbe d'Oriola-Alacant.

Cas de no fer-se l'acte conjunt que acabem d'esmentar, la principal culpable serà la responsable d'organització del Bloc Pepa Chesa qui ha anunciat que el seu partit farà una campanya electoral "descarada i atrevida". Clar, això necessàriament ha d'espantar qualsevol bisbe. Què estarà tramant aquesta dona?

PERQUÈ ELS TEMPS ESTAN CANVIANT

Les coses continuen anant bé. El Bloc ha donat suport al pacte amb EU per una majoria superior a l'esperada i els pronòstics dels més pessimistes no s'han acomplit. Però seria un error reduir els resultats a una simple qüestió numèrica, a un càlcul més o menys encertat. El que s'ha posat en relleu és que molts militants que inicialment no eren favorables al Compromís pel País Valencià, ara ho són. Per convenciment, per disciplina, o per responsabilitat.

Tot fa pensar que a EU passarà el mateix i que el referèndum no serà una simple constatació numèrica del suport que té el projecte, sinó un tancament de files farcit també de convenciment, disciplina i responsabilitat. Simplement perquè l'objectiu paga la pena.

Errades al llarg del procés se n'han fet moltes i totes elles estan arreplegades en aquest blog. Reconeixem que algunes d'elles, fins i tot, hipotequen una part del futur. Però no és el moment de mirar enrere. Tenim el que tenim i amb el que tenim haurem de fer-ho tot. És per aquest motiu que no ens agraden declaracions com les del diputat Joan Antoni Oltra criticant Glòria Marcos i manifestant les seues premonicions sobre el funcionament del futur grup parlamentari. Ni ens agraden a nosaltres ni li convenen a ell perquè ha guanyat el nostre respecte i no és just que un mal comiat l'espatlle. Però també cal dir que tanta obligació tenen alguns diputats de controlar el que diuen com la direcció d'EU de reconèixer la seua vàlua comptant amb ells en la nova etapa que estem obrint.

MENTRESTANT

El PP cada vegada està més implicat en suposats casos de corrupció. Hui ha sigut Xàbia i demà ves a saber què. Les llistes electorals se'ls compliquen per moments i demà mateixa podria haver-hi alguna escissió a Gandia. Hem conegut que el president de la Diputació de València, Fernando Giner, ha estat a punt de deixar el PP per passar-se'n al partit d'extrema dreta que lidera Sentandreu. També reclama la seua part del botí José Maria Chiquillo que té un partit procedent de les despulles d'UV que cap en una bicicleta. Campsistes i zaplanistes no aconsegueixen acostar postures. Els casos judicials se'ls acumulen. Camps, cada vegada té més por escènica. L'únic que els funciona bé es la RTVV. És l'encarregada de fer una realitat a la seua mida a través de la manipulació descarada de la realitat. Com no anem a poder contra aquesta tropa!!

ADÉU RITA

Si en política les formes compten, a Rita Barberà han estat a punt de ficar-la en un nou jardí. I ja en van...

L'alcadessa de València ens acaba de presentar una pàgina web que ha hagut de ser retocada urgentment perque, en la seua primera versió, barrejava institució (ajuntament) i partit (PP) amb una naturalitat inacceptable.

Segons el copyright que ahir apareixia al final de la pàgina, la web era propietat de l'Ajuntament de València. (De fet, el logo del consistori encara hi apareix també en un lloc preferent). En canvi, quan es visitava l'avís legal de la pròpia pàgina es podia llegir que "la entidad titular de este sitio en Internet es el Partido Popular". Però, en què quedem? Carn o peix ? I més, qui ho ha pagat tot això: la carn o el peix?

Conscients de la clavada colossal de pota, 24 hores després la novíssima web ha sigut rectificada i el nou coypright que s'hi pot veure, adaptat. La pàgina ja no és de l'Ajuntament de València, com ahir, si nó del PP de València.

Algú podria pretextar, com a reacció primera, que només estem davant d'un error sense importància, però a nosaltres no ens ho sembla. No creguem que ningú, en un excés de zel, tinguera cap lapsus innocent. No. Coneguent al personatge (i als seus corifeus), ens inclinem a pensar que aquesta mescla inicial entre consistori i partit no era més una manifestació més de la incapacitat de la dreta capitalina de diferenciar una cosa i l'altra, de governar-nos a tots com si les institucions foren un "cortijo" particular i privat. La "forma" original d'aquesta web era un fidel reflex del "fons" polític de la seua titular. La prova és que han hagut de rectificar. Ara, si és per nosaltres, confiem que la rectificació definitiva vinga al maig al crit d'Adéu Rita!.

MELCIOR, GASPAR I BARBERÀ

Resulta que ara les cartes que s'envien als Reis Mags es diuen enquestes electorals. La que ha fet pública el PP sobre expectatives de vot a la ciutat de València segur que acaba dipositada en la bústia que han intal.lat Melcior, Gaspar i Baltasar a El Corte Inglés.

Segons la simpàtica carta infantil que ha escrit Rita Barberà als Reis, el PSPV perd un escó que passa directament al PP. EU, es queda igual. Amb la qual cosa els populars passen de la majoria absoluta a la majoria absolutista i queda demostrat que Carme Alborch té menys possibilitats electorals que Rafael Rubio.

Naturalment, és molt atrevit afirmar, com fa el PP, que l'escó que guanya el PP és el mateix que perd el PSPV. I per què no és d'EU? Doncs perquè cal tindre en compte que un dels objectius dels populars és no espantar EU amb l'objectiu de no animar-la a pactar amb el Bloc davant la perspectiva de perdre regidors.

De manera que si l'enquesta la mirem a contrallum, el que posa en evidència són dues preocupacions del PP: el possible efecte de la candidatura de Carme Alborch en els resultats electorals i la por a un pacte EU-Bloc. I EU faria bé no conformant-se amb el virgencita que me quede como estoy que li estan venent els populars.

MENTRESTANT

Zaplana es posa histèric perquè no prospera la querella que ha posat contra els diputats José Camarasa i Antoni Such per haver gravat unes converses amb uns empresaris que donaven a entendre que Terra Mítica en realitat és Terra a Mitges.

I a Castelló esperem la declaració de quatre exministres d'Aznar pel cas Fabra.... I continuen els problemes del PP per confeccionar les llistes electorals... Fins ara només tenien un imputat com a cap de llista, l'alcalde d'Alacant, Luís Diaz Alperi. Ara afegeixen a la llista l'alcalde de Riba-roja, Francisco Tarazona, imputat en delictes de prevaricació, malversació, tràfic d'influències i us d'informació privilegiada... Menudeses.

LES POTES DEL POLLASTRE

(Ves punxant les fletxes blaves que trobaràs a la imatge de dalt)

El partit que lidera Francesc Camps aconsegueix donar un primer pas per fer realitat el tripartit amb el qual intenta concórrer a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals amb el nom de Partim el Pollastre (PP). L'avanç s'ha produït amb el Partit Rechionalista de Fernando Giner, ja que la negociació amb la formació que lidera Zaplana continua blocada.

L'actual president de le Generalitat, Francesc Camps, ha aconseguit acostar postures amb Fernando Giner després d'oferir-li la possibilitat que deixar la Diputació de València a canvi d'ostentar la presidència de les Corts en substitució de Julio d'España, l'home que ha aconseguit fer bo a Lizondo al capdavant del parlament valencià. Camps també va donar ahir com a propina al líder rechionalista un parc indstrial d'un parell de milions de metres quadrats a Vallada, el seu poble. Notable personatge el tal Fernando Giner qui ha aconseguit fer una gran carrera política únicament a base de fer faltes d'ortografia.

En qualsevol cas, Camps ha optat per desvestir un sant per vestir-ne un altre, ja que marginar Julio d'Espanya ha empipat els de Zaplana. Estos aspiren a confeccionar pràcticament tota la llista autonòmica d'Alacant, cosa que complica molt la formació del tripartit.

Camps, en una demostració de força ha advertit Zaplana que "un pollastre pot caminar amb dues potes". Zaplana, amb un clar menyspreu als rechionalistes, ha replicat: "jo només en veig una".

QUÈ, QUI, QUAN, COM

No serem nosaltres els qui recordarem les coses que s'han fet malament al llarg de la negociació d'EU amb el Bloc. Entre altres coses perquè som dels que pensem que el resultat final ha pagat la pena. I així ho demostra la histèria del PP que, per primera vegada en dotze anys, nota que la cadira se li esvara.

Evidentment, hi ha resistències internes a EU i al Bloc. Sincerament creem que estan més fonamentades en prejudicis que amb anàlisis seriosos. I també en postures molt ideologitzades i poc pragmàtiques. És el debat de sempre: buscar un equilibri entre la ideologia i els plantejaments estratègics, i el pragmatisme que demanda el dia a dia per actuar sobre la realitat i no només contemplar-la, encara que siga amb plantejaments crítics. Trobar l'equilibri no sempre és fàcil, però cal cercar-lo. I tan roín és escorar-se cap un costat com cap a l'altre.

Els prejudicis ideològics d'un sector d'EU no tenen massa sentit amb un programa electoral pactat. I tampoc té sentit que alguns nacionalistes critiquen a EU argumentant que no és una formació d'obediència valenciana. Afirmar, ara i ací, que Glòria Marcos truca cada dia a Llamazares per demanar-li instruccions, no té ni peus ni cap. I dir que truca a Frutos és, directament, paranoia.

Els riscos reals de la coalició no venen de la ideologia amb majúscula, sinó de la manca de coordinació. Eixe, al nostre entendre, és el principal repte. Coordinació per a saber què es diu, qui ho diu, quan es diu i com es diu. Sense exagerar, però evitant que grinyole la relació entre els dos partits de forma inncessària, per exemple, a causa de protagonismes personals. Nosaltres ja vam proposar la conveniència de fer una publicació conjunta amb participació de totes les forces presents en el pacte. I naturalment, amb un contingut consensuat.

LA CONJURA DELS NECIS

Potser resulte excessiu demanar als periodistes que diferencien entre la informació i els articles d'opinió però, almenys, caldria exigir-los que no ompliren les notícies de contradiccions.

No és seriós afirmar, com fa hui el diari Levante que “el vot del futur grup parlamentari de Compromís pel País Valencià en assumptes clau el marcarà EU, sense l'aval del qual no hi haurà pacte de govern amb el PSPV”. I no és seriós perquè la mateixa persona que fa aquesta afirmació és la mateixa que recorda a continuació que el document programàtic de la coalició estableix que “en cap cas el grup parlamentari de la coalició permetrà, ni per acció ni per omissió, que el PP accedisca al Govern de la Generalitat”. El titular per tant, no és, com diu el diari, que EU podrà evitar un pacte de govern amb el PSPV, sinó que no podrà impedir-lo.

És cert que les decisions importants hauran de tindre el suport del setanta per cent dels vots i que EU té un seixanta per cent. Però això no significa que aquesta formació puga fer el que li done la gana. Amb el mateix criteri es podria afirmar que els grups minoritaris de la coalició poden blocar qualsevol proposta realitzada per EU.

Tampoc entenem que té de roïn que les formacions que formen la coalició s'obliguen a defensar allò pactat i que en les qüestions no pactades hi haja llibertat de vot.

Com no té sentit convertir la relació entre les forces que formen Compromís pel País Valencià en una contínua conjura d'uns contra altres. Ja està bé de bromes.

I TORNA L'INDEPENDENT...

El pacte EU-Bloc està limitat a les eleccions autonòmiques, però és evident que tot el que siga extendre'l a les municipals, allà on siga possible, ajudarà a consolidar la relació entre les dues formacions.

Les informacions que apunten a la possible entrada d'un militant del Bloc en les llistes del PSPV en la ciutat de València en qualitat d'independent no ens agraden gens. Un partit pot optar entre presentar-se o no presentar-se a unes eleccions, però no podem entendre que els seus representants entren a formar part d'unes llistes alienes renunciant a les pròpies sigles.

Quan EU i el Bloc debatien el número tres de la llista autonòmica per Alacant, afirmarem que els nacionalistes no haurien de posar les seues sigles i que EU decidira quina seria la persona que les representaria. Recorden: els parlem del famós debat de l'independent. Ara diem que el Bloc no hauria de cedir un representant seu en la llista del PSPV com independent a costa de renunciar a les pròpies sigles. Una cosa és fer una coalició preelectoral i un altra ben diferent vendre's a quilos.

El millor seria que els nacionalistes pactaren amb EU, però si no és possible, que vagen a soles. El vol testimonial també té el seu valor. Sobre tot quan l'actual correlació de forces no fa pensar en una possible alternativa de govern municipal a la ciutat de València. Crea confusió, no li interessa al Bloc i tampoc l'interessa al PSPV.

MENTRESTANT

El tripartit del PP -campsistes, zaplanistes i rechionalistes- continua pegant-se per la confecció de les llistes municipals. Hi ha amenaces d'escissió a Gandia, Oriola i Benidorm. A Vila-real van amb el pas canviat. I la cosa no ha fet més que començar. Això per no parlar de les llistes autonòmiques que seran la madre de todas la batallas.

EL DUEL

Fotografia de Santiago Carreguí publicada a El País (6/12/2006)
Punxeu les flexes blaves que hi ha damunt la imatge.

FER ELS DEURES

Els socialistes no arranquen ni a la de tres. És com si pensaren que el canvi de cicle polític caurà del cel confiant únicament en la llei de la gravetat. No se'ls veu amb ganes.

Està bé que confien en el carisma de Zapatero i que vullguen arrossegar vots passejant-lo per tot el País Valencià, però que sàpien que si milloren els seus resultats gràcies al president del govern, després hauran de pagar-li factura en forma de vassallatge.

Socialistes i Compromís pel País Valencià saben on volen arribar, però han de fer el camí per separat. Sense interferències. Amb complicitat. Però els que estem per un futur pacte de govern exigim que cadascú fassa els seus deures. I el temps, corre que vola.



MENTRESTANT...

Mentrestant, hem comprés el que volien dir Camps, Rambla i el Niño Melón quan parlaven de la dificultat de barrejar l'aigua i l'oli. Es referíen a la impossibilitat de tancar les pròpies llistes electorals a causa de les picabaralles de Camps i Zaplana.

A Gandia, Ferran Mut, que és zaplanista, està disposat a trencar el partit i presentar una candidatura alternativa al PP si no el posen a ell de cap de llista. Però és que Ferran Mut és director general en la conselleria del Niño Melón, és a dir, que forma part del govern de Camps, a pesar de Camps i en contra de la voluntat de Camps. Ja saben, el president de la Generalitat que té por que vinga un tripartit perquè vol un gobierno fuerte. De llanderola, Paco, de llanderola.

EL GOVERN DE L'EMPASTRE

El govern valencià ha patit un atac de transparència informativa. Tres dies després que transcendira l'accident en el Palau de les Arts, els consellers d'Economia i Hisenda, Gerardo Camps, i de Cultura i Eduació, Alejandro Font de Mora, han comparegut en roda de premsa. Només unes hores després han facilitat una primera foto de l'interior del coliseu. Vos convidem a seguir el camí de les fletxes blaves que anireu trobant a la imatge de dalt.

I L'OLI I L'AIGUA ? BÉ, GRÀCIES

Glòria Marcos ha tornat a repetir que mai no permetrà que per acció o omissió governe el PP. És a dir, que la coalició farà el possible i l'impossible per fer un pacte de legislatura o de govern amb els socialistes. Sobre quines bases?: Doncs, dependrà del suport electoral que obtinga cadascú. Com ha dit assenyadament la coordinadora general d'EU, el nivell d'exigència serà directament proporcional als diputats que obtinguen els socialistes i Compromís pel País Valencià.

Durant la gestació del pacte EU-Bloc, han sigut moltes les persones, organitzacions i col.lectius que han empentat per fer-lo possible. Ara, és legítim que Compromís pel País Valencià els intente implicar en el projecte. I és raonable proposar que aquest suport es puga visualitzar en la presència d'algun dels membres d'eixes organitzacions i col.lectius en llocs simbòlics de les llistes electorals.

MENTRESTANT...

Mentrestant, el PP intenta solucionar l'enfonsament de l'escenari del Palau de les Arts posant damunt de la plataforma original una mena de tablao flamenc. El president de la Generalitat, continua amb el seu pànic escènic i és incapaç de rebre els alcaldes de les poblacions afectades pel mal funcionament de la línia u del metro mentre estudia la possibilitat que els vagons vagen a pedals per tal d'evitar les avaries. El PP es manifesta contra el Tribunal Suprem a Vila-real mentre continua sense aclarir-se en la confecció de les llistes electorals. El conseller Esteban González Pons intenta fer creure que farà des de l'aire el que és incapaç de fer en terra ferma per controlar les construccions il.legals.

I novament, aquesta vegada el conseller Esteban González Pons, ataca el pacte d'EU, el Bloc i els Verds utilitzant el mateix símil que Camps i Rambla: que és tant com barrejar l'oli i l'aigua. Seran moniatos!! És que no saben que sense barrejar l'oli i l'aigua no existiria ni la paella? Ni l'arròs al forn.... I es diuen valencians!.

PURPURINA I MANIPULACIÓ

No cal explicar-ho perquè tots ho han interpretat de la mateixa manera: l'enfonsament de l'escenari del Palau de les Arts és una escenificació del que està passant en el PP i amb la seua política, que no és alta cosa que pur teatre. El teatre que fan tots els dies per vestir la realitat de purpurina. Se'ls està caent el decorat. En compte d'idees tenen rajoles i fins i tot les rajoles els estan fallant.

Mentrestant, la coalició electoral liderada per EU i el Bloc, continua cremant etapes i el referèndum d'EU i el Consell Nacional del Bloc ja no es veuen com una amenaça, sinó com un procés de consolidació.

El PP amaga el seu veritable programa electoral. I també amaga el nostre. O el manipula. O se l'inventa directament. Per això hi ha reduït el document programàtic del pacte a una simple reivindicació de la República i l'autodeterminació i una aposta a favor dels Països Catalans que, a més, no consta enlloc.

Tanmateix, seria convenient sistematitzar el document aprovat per tal de fer-lo més clar i entenedor. No té molt de sentit barrejar en un mateix punt reivindicacions concretes que objectivament es poden aconseguir en la pròxima legislatura, com ara la llei de comarcalització, amb principis ideològics que unes vegades no son de competència autonòmica i d'altres son apostes de futur, com l'esmentada reivindicació de la república o el dret d'autodeterminació.

Deixem-ho clar: en el document aprovat no sobra absolutament res. El que cal és reordernar-lo. I si els quinze punts cal transformar-los en cent, no passa res. I si en eixa sistematització es diferencien els principis ideològics de les coses concretes que es volen aconseguir en la pròxima legislatura, molt millor.

Naturalment, el PP continuarà manipulant fem el que fem. Però ara no estem pensant en els populars, sinó en l'esforç didàctic que cal per fer arribar millor el missatge a aquells que demanen el vot.

LA BARRERA DEL NOU ÉS LA QUE COU

Recordeu: la gent va vore i va escoltar les mentides i manipulacions que Acebes i Zaplana feien dels atemptats de Madrid, es va indignar i va dur la seua ràbia a les urnes de forma massiva. El resultat fou que el PP va perdre les eleccions generals.

Si no hagueren vist i patit Acebes i Zaplana, no s'haurien enrabiat i molts dels que anaren a votar, s'haurien quedat en casa. I el PP no hauria perdut les eleccions, perquè la gran participació, que fou la clau per tirar fora Aznar, no s'hi hauria produït.

Aquesta evidència ha de fer-nos replantejar fins a quin punt és un error presumir de no vore Canal 9 i escoltar Ràdio 9. El sector més progressista de la societat continua defensant que la RTVV és un servei públic, però l'ha donat per perdut. Tanmateix, és impensable que eixe mateix sector presumisca de no utilitzar la sanitat o l'educació pública argumentant que no té solució. No són la mateixa cosa, però tranquils que darrere d'una vindrà l'altra. I és millor començar ja a assumir els nostres drets com espectadors i oients. I d'acudir a les eleccions en igualtat de condicions que el PP.

REIVINDIQUEM EL CABREIG

Anit, el telenotícies de Canal 9 va presentar l'acord programàtic de Compromís pel País Valencià com una proclama a favor de la república, la catalanització i l'autodeterminació. I acompanyava aquesta "informació" amb imatges de Carod Rovira. Una vegada finalitzada aquesta "notícia" van començar la següent, que no era altra que la relacionada amb ETA. Segurament per rematar el que havia dit el dia anterior el conseller Rambla: que el pacte preelectoral és el més paregut a Batasuna.

Cal deixar de presumir de no vore Canal 9 i assumir que és una bona medecina per a indignar-se. El cabreig és un aliat del canvi. Ja ens enfadem i molt quan observem com ens desfan el territori o patim com es deterioren els serveis públics. Ara, injectem-nos també una bona dosi de tele en vena. Conreem el cabreig.

Hem parlat molt sobre la barrera del cinc per cent. Ara, cal pensar en la del nou, la de Canal 9. Perquè si volem guanyar, també hem de fer arribar als valencians que anem a desenrotllar el sector públic, que aturarem els abusos urbanístics, que canviarem la política de medi ambient, que regenerarem la política i tantes i tantes coses que la tele ha silenciat.

COMENCEM A POSAR REMEIS

Cal començar a posar solucions ja. Que els partits consensuen un document de denúncia pública i que acudisquen totes les vegades que calga als tribunals per denunicar l'incompliment de la Llei de Creació de RTVV i exigir el dret de rectificació. Que es cree un logotip reivindicatiu i que ningú es pose davant una càmera de Canal 9 sense dur eixe distintiu i que estiga a la vista en totes les taules quan es convoque una roda de premsa. Que els treballadors de RTVV s'animen a posar en funcionament els comités de redacció. Que els diputats aprofiten totes les sessions de control al govern per evidenciar les manipulacions davant de Camps. Que els membres del Consell d'Administració de RTVV es coordinen més i realitzen compareixences conjuntes cada setmana i conten el que passa i el que es fa en la ràdio i la televisió pública ... Això, per a començar.

EPÍLEG

El refranyer castellà diu allò de "ojos que no ven, corazón que no llora". Però els valencians, que son més bròfecs, van inventar el d'ulls que no veuen, cagalló que xafes.