HISTÈRIC, CEC I AMNÈSIC

Les coses van bé: les executives d'EU i el Bloc han aprovat el pacte i el PP s'ha tornat histèric. I cec. I amnèsic.

Histèric perquè el conseller Rambla pretèn fer creure que la coalició que està formant-se equival a una mena de Batasuna. Una acusació molt greu en la mesura que la fa una persona que sistemàticament confon Batasuna amb ETA. Segurament el que intenta dir és que li encantaria poder il.legalitzar-nos.

Cec per continuar afirmant que els tripartits han fracassat i el que vol la societat són partits forts i no “experiències com Balears, Catalunya o Galícia”. Partits forts com el del País Valencià on hi ha més populars en la llista d'espera dels jutjats que en les llistes d'espera de la sanitat pública, que ja és dir. Governs forts com el de Balears on tenen el seu director general d'Ordenació del Territori tancat a la presó per corrupció urbanística. Forts com els de la Galícia de Fraga que suraven sobre una mar de txapapote. I el PP sabrà que té en contra de Catalunya on el tripartit acaba de revalidar la seua majoria.

Amnèsic perquè oblida que el PP ja és un tripartit -per cert mal avingut - format per zaplanistes, campsistes i les restes del naufragi d'UV. I cadascun d'ells demana a crits la seua quota de poder. Per cert, nosaltres ja hem tancat pràcticament les llistes electorals i ells encara no s'han aclarit.

I diu Rambla que no tenim ideologia! Clar que la tenim. I ells també la tenen. Nosaltres, tots els colors del roig i del verd. Ells, tots els colors del blau. Des del blau Inmanculada Concepción, fins el blau de falange passant pel blau de brotxa gorda que patentà Lizondo.

ÚLTIMA HORA: RAMBLA ES TORNA CARABASSA

El PP dóna mostres evidents de nerviosisme. La prova són aquestes declaracions del conseller portaveu, Vicente Rambla, comparant el pacte amb Batasuna.



(vist i extret de http://delroigalblau.blogspot.com )

LA CAMPANA I EL LLAÇ

Ahir, mentre nosaltres celebràvem en aquestes pàgines l'acord entre EU i el Bloc amb un volteig de campanes, alguns militants i simpatitzants dels dos partits feien palés el seu malestar. Fins i tot, un dirigent del Bloc de Castelló utilitzava el seu blog per replicar la nostra iniciativa substituint les campanes per un llaç negre.

El més important perquè tinga futur el pacte és aplicar constantment una bona dosi de realisme. I el realisme passa per assumir que tant a EU com en el Bloc, hi ha un sector, minoritari, però no desdenyable, de persones que s'hi oposen. I el primer objectiu hauria de ser guanyar-lo.

Als militants crítics dels dos costats caldrà fer-los veure que no tenen sentit els seus prejudicis ideològics perquè hi ha uns compromisos programàtics compartits que garanteixen la coherència del projecte.

També caldrà ser conscients que el procés de negociació no sempre ha estat a l'altura de les circumstàncies i que s'han produït ferides que no curen en dos dies. Pot ser, uns han abusat de la prepotència i altres del victimisme. Això per no parlar d'altres contenciosos que s'arrosseguen de més lluny. Però ara no és el moment de mesurar greuges, sinó de sumar energies.

Cal assumir que el pacte crearà problemes interns en EU i el Bloc. Sobretot, al Bloc, a causa de Castelló. Allí, EU ha estat poc fina i els nacionalistes encara no han entés que demanar el primer lloc de la llista no és tan raonable com sembla a primera vista.

No es tracta d'amargar el pacte, però és bo xafar terra des del principi. I és des d'eixe realisme des d'on afirmem, de forma contundent, que el pacte paga la pena. I si s'escampa a les eleccions municipals, tot i que siga de forma parcial, molt millor. No dubtem que les executives dels dos partits també ho entendran així esta vesprada.

ESTE MATÍ PARLÀVEM DE MASCLETAES. ESTA VESPRADA POSEM LES CAMPANADES

EU i Bloc reconeixen per fi que es presentaran en coalició a les pròximes eleccions autonòmiques. Això s'ha de festejar com cal: amb un bon repic de campanes. Per escoltar-les, cliqueu ací i després seleccioneu el play.





Actualització del dimecres, 29 de novembre:
L'elevada demanda de campanades per part dels internautes ens obliga a posar a disposició de tots els interessats i interessades un repic adicional. A disfrutar, que paga la pena !

TRONS, SE N'ESCOLTEN....

És la mascletà final de l'acord. Un acord que, amb bon criteri, es vol escenificar donant-li un contingut programàtic que vaja més enllà del repartiment d'escons. Serà qüestió d'hores, o de pocs dies, però serà. I un dels senyals més evidents que així ho demostren és que els ecologistes van a afegir-se a la negociació.

Hauria sigut perfectament plausible que EU i el Bloc tancaren un acord i posteriorment l'acabaren de lligar amb els verds. Però caldrà reconèixer que té més sentit arredonir-lo ja amb totes les forces que formen la coalició. Precisament perquè escenifica la seua exacta pluralitat.

Ara, l'únic que cal esperar és que se sàpia diferenciar clarament el que és l'ideari de cada força política del contingut clarament possibilista que ha de tindre un programa preelectoral, el qual s'aspira continuar amb un altre programa postelectoral de govern amb els socialistes. Això sí: deixant clar que ser possibilista no significa deixar de ser ambiciós i reivindicatiu.

Pel que fa a les llistes, no és difícil imaginar que hi ha un acord al respecte. Del contrari, no tindria sentit seguir negociant a estes altures. Ni implicar innecessàriament els verds simplement perquè siguen testimonis de pedra d'una baralla poc edificant. Però està bé que es faça un pacte de silenci al respecte i que s'ajornen les llistes al final. Però sabent que es deixen per al final perquè ja se sap la seua composició des del principi. Només el convenciment que aquesta història té un bon final justifica que EU i el Bloc continuen negociant. I que nosaltres continuem confiant què un canvi és possible.

Trons se n'escolten. O són les carcasses de la mascletà de l'acord, o són els morters de la guerra de Txetxènia.

DOS PARTITS, UN PROGRAMA, CENT IDEES

Si finalment hi ha acord EU-Bloc, el primer pas que han de donar és escenificar-lo bé. I això passa per fer un document clar i didàctic on s'arrepleguen les línies programàtiques bàsiques. Les llistes electorals no cal explicar-les, és suficient explicitar-les. Per dir que el número u de Castelló és d'EU i que el número tres d'Alacant és del Bloc no cal literatura.

Un document del tipus dues formacions polítiques diferents, un únic programa electoral i cent idees per desenrotllar-lo, seria una bona manera de començar. Buscar suport d'organitzacions, col.lectius i persones, seria una bona manera de continuar.

I posats a tindre cent idees compartides, seria bo compartir també una publicació d'ací a les eleccions. Si pot ser, diària. Primer, per internet, més endavant, també impresa. Amb un comité de redacció conjunt que treballe des del consens. Per a dir el que es vol, però també per posicionar-se dia a dia sobre la política del govern de Camps. Explicant didàcticament el que diuen i el que amaguen les notícies. Perquè la campanya electoral ja ha començat. Però la campanya electoral d'EU i el Bloc cal que siga diferent perquè hauria d'estar fonamentada, sobretot, en el treball dels militants i simpatitzants, més que en els típics tríptics i cartells.

Clar, que també pot passar que finalment les misèries puguen més i que EU i el Bloc, en compte de pactar, intenten canviar la situació pel seu compte. Un coixo i un cego corrent els cent metres en una pista. El coixo content perquè tard o d'hora arribarà a la meta encara que la carrera haja acabat dues hores abans. El cego fent el possible per no eixint-se'n de la pista i acabar ensopegant amb alguna porteria de futbol.

Nota: Des que vam posar en marxa aquest blog, l'11 de setembre, hem publicat 90 entrades, que han rebut uns 430 comentaris i més de 7.000 visites. Gràcies per fer-nos confiança i per participar.

JUNTS, PERÒ NO BARREJATS

Dilluns, serà l'hora de la veritat. Per aleshores, el Bloc ja haurà elegit els seus caps de llista, l'última carta que quedava per posar damunt de la taula.

A Castelló, la sintonia entre els caps de llista d'EU i del Bloc pot oscilar entre regular i mal, però això tindrà una importància relativa, ja que un pacte preelectoral té l'abast que té. Cal tindre en compte que finalment hi haurà un programa comú i una campanya coordinada, però també diversificada. Ni cal, ni convé que els candidats dels dos partits viatgen en el mateix cotxe. L'essència d'un pacte preelectoral és sumar i això implica que cada partit haurà de centrar-se en les zones i en els sectors on més incidència puga tindre. Hauran d'estar junts, però no barrejats.

L'elecció del cap de llista del Bloc per Alacant és d'esperar que tire per terra molts dels prejudicis que tenia EU. Este partit per tal de justificar que no volia donar el número tres de la llista als nacionalistes, apuntava el perill que aquestos presentaren una persona molt conservadora. Ací no és el lloc d'analitzar biografies, però no sembla que siga el cas. Més bé, el que està posant-se en evidència és l'artifici que ha envoltat tot el debat sobre la circumscripció d'Alacant. Un debat bastant frívol des d'una perspectiva d'esquerra en la mesura que sempre s'ha centrat en les persones i no en els programes.

Però també cal ser realista: una cosa és que hi haja un principi d'acord en el programa i una altra de ben diferent que tot estiga ben lligat. La dreta farà una campanya molt dura contra el possible tripartit i posarà tots els mitjans al seu abast per trobar conflictes i contradiccions entre EU i el Bloc. Caldrà evitar els innecessaris i per aconseguir-ho, caldrà que la comissió d'enllaç funcione més enllà de la burocràcia i la intendència pròpia de la dinàmica electoral.

Tal i com estan les coses, resulta difícil pronosticar que el pacte no arribe a bon port. Simplement, perquè és massa difícil justificar el seu fracàs. I perquè cap dels dos partits té res a perdre i molt a guanyar.

L'ATZAR I LA NECESSITAT

Com estava previst, socialistes i populars no s’han posat d’acord en les Corts sobre la modificació de la llei electoral valenciana i, per tant, s'ha creat un buit legal de cara a les pròximes eleccions. Com aquest buit caldrà omplir-lo d’alguna manera, tot fa preveure que el Consell publicarà qualsevol decret per subsanar el problema i que l’assumpte acabarà en mans de la Junta Electoral Central. Naturalment, la qüestió de fons és el manteniment o no del cinc per cent per aconseguir representació parlamentària.

Com la justícia s’ha convertit en una tómbola, no es pot descartar res. Ni tan sols que finalment s’aplique el tres per cent. Raons per acordar la rebaixa no en falten. Qualsevol magistrat pot raonar que si es va eliminar el cinc per cent de l’Estatut és perquè es volia modificar aquest percentatge. També pot deduir que si es va eliminar la referència de l’Estatut, tampoc tindria cap sentit mantindre-la vigent en l'actual legislació autonòmica. D’aquestos raonaments a proposar que en les pròximes eleccions s’aplique la llei electoral general, només hi ha un pas. Més volantins ha donat l’àcid bòric.

Aquestes especulacions però, no tenen per què afectar l’actual negociació entre EU i el Bloc. Si més no perquè qualsevol canvi es produiria damunt de les eleccions. Plantejar-se ara aquesta qüestió seria tant com especular sobre què fer si ens toca la grossa de Nadal. Millor serà deixar l’atzar i pensar en la necessitat que és pactar i fer fora el PP abans que Camps declare la guerra a Brusel.les i ens obligue a lluitar contra Europa vestits d’escolanets, amb un ciri fent d'espasa i llançant pilotes de golf a mena de bombes.

NI MATRIMONI, NI DE CONVENIÈNCIA

Com el llenguatge no sol ser innocent, caldrà deixar ben clar des del principi que el pacte EU-Bloc no és un "matrimoni de conveniència". De fet, ni és matrimoni, ni és de conveniència. Ací ningú no es planteja amors eterns, sinó una bonica amistat que caducarà quan acabe la legislatura i que, després, es reprendrà, o no es reprendrà. És a dir, que no cal que es compren un pis, és suficient que es fixen unes bases mínimes per a una relació fluïda i uns objectius realistes per canviar tot el que es pot canviar en una legislatura, que és prou, però no és tot.

El pacte EU-Bloc, tampoc és un acord de conveniència. És un acord convenient, que no és el mateix. L'expressió matrimoni de conveniència té massa connotacions negatives. Implica que una part juga brut o abusa de l'altra. O que les dos parts s'uneixen contra la seua voluntat o que ho fan per interessos inconfessables.

El pacte EU-Bloc no és de conveniència, és transparent i convenient. Transparent perquè els seus objectius ho són. Convenient perquè ajuda a les dos parts a treure més profit del seu suport electoral i a fer realitat els seus propis programes. Però també és convenient perquè és l'única forma de tindre alguna opció per parar el PP i les seues desfetes. I això també és objectivament convenient per al país.

Fer fora el PP no substitueix la presentació d'un programa alternatiu de govern, però no s'ha de minimitzar la seua importància. En l'actual situació, parar les polítiques del PP ja és un objectiu. Sobretot, perquè moltes de les decisions que pren el govern popular tenen caràcter d'irreversibles. Per descomptat calen alternatives i hom es presenta a les eleccions per fer-les realitat. Però tampoc està malament recordar que és tan important caminar endavant, com no continuar fent marxa enrere. És per aquest motiu que és raonable afirmar que cada pas que es done endavant en el futur valdrà per dos, perquè també se n'haurà evitat un enrere.

ARA VA DE BO

Al final tindran raó els que diuen que Déu estreny, però no ofega, perdó, EU i el Bloc estrenyen, però no ofeguen, i acabarem aconseguint el pacte que tant desitgem.

La reunió d'ahir necessàriament cal qualificar-la de transcendent. Alguns la infravaloren argumentant que s'ha ajornat el punt més problemàtic que és el de les llistes i que, per tant, estem com estàvem, però aquesta és una apreciació molt simplista. Fa unes setmanes, aquesta afirmació hauria tingut sentit, però ara, després del que ha plogut i està plovent, no tindria peus ni cap que EU i el Bloc es posaren a discutir de manifestos polítics, estructura i règim econòmic del futur grup parlamentari, composició del comité de campanya i altres qüestions semblants, si no existira una expectativa clara de tancar l'acord.

I posats a llegir entre línies, cal remarcar un detall: si la informació que ha transcendit és certa, s'ha acordat que el comité polític de la coalició el formaran sis membres d'EU, tres del Bloc i un ecologista. Aquesta composició contrasta amb l'aprovada pel Consell Nacional d'EU on es parla d'una representació del 60 per cent per EU, el 20 per cent per al Bloc, el 10 per cent per als verds i el 10 per cent per al "conjunt d'altres forces que integren la coalició". Resulta molt arriscat deduir que el famós número tres d'Alacant està deixant de ser un problema?

Ahir no es podia tancar l'acord perquè ni era possible, ni convenia. No era possible perquè EU encara no té constituït tots els òrgans de direcció nascuts de la seua Assemblea. No era convenient perquè, en bona lògica, el pacte han de tancar-lo Glòria Marcos i Enric Morera.

Ferides, se n'han produit moltes pel camí, la major part de forma innecessària, però cap que no es puga guarir amb una bona provisió de benes, alcohol i esparadrap. I mercromina, clar.

EL QUE SIGA, JA !

Glòria Marcos té tota la raó quan planteja una data límit per tancar les negociacions amb el Bloc. Una data que, a més, és raonable perquè el que no s’aconseguisca d’ací al dos de desembre és evident que ja no s’aconseguirà.

Ens sembla demagògic que el Bloc considere la data com una mena d’ultimàtum, perqùe ells també saben que allargar la negociació en el temps els perjudica igual que a EU.

Vist i debatut, l’únic que queda per saber a estes altures és si la direcció d’EU està disposada a córrer el risc de convocar un referèndum entre les seues bases plantejant donar-li al Bloc el número tres d’Alacant. I per part del Bloc, si la seua direcció està disposada a aguantar la tempesta que li pot vindre via Castelló. La resta, tot és artifici.

Ara, ja està tot dit. Només queda esperar que esta vesprada siga determinant per saber si paga la pena continuar. No pactar ens sembla una burrada, però ajornar la burrada només servirà per fer-la més gran.

¿DÓNDE ESTARÁ MI CARRO ?

Aquest blog ja té més de dos mesos d’existència. Durant aquest període hem fet 84 aportacions i hem acollit 330 comentaris sobre la necessitat d’un pacte entre EU i el Bloc. Ara, mirar darrere és tant com recórrer el camí que va de la il.lusió al desencant. Quan vam començar, ni els més folls podien imaginar que no s’arribara a un acord. Hui, són molts els que desconfien que aplegue a terme i encara més els que estan desmotivats. O fins i tot, els que se senten fastiguejats a causa del lamentable espectacle que estan donant EU i el Bloc. Tot i que EU, més que el Bloc.

No sabem si dilluns que ve aconseguiran un principi d’acord o s’entretindran tirant sal en les ferides, però és evident que, en el millor dels casos, les expectatives cremades, cremades estan.

Nosaltres, quan defensem un pacte EU-Bloc, valorem més l’aspecte qualitatiu que el quantitatiu. És a dir, no volem només aconseguir més escons, sinó que aspirem a que els diputats que s’obtinguen juguen un paper de frontissa. Això, evidentment, passa perquè els socialistes milloren molt els seus darrers resultats electorals. Pensem que el millor escenari possible és un acord de legislatura PSPV-EU-Bloc o, fins i tot, un govern de coalició que obligue els socialistes a accelerar el pas cap a polítiques de progrés.

Ho recordem en la mesura que estem escaldats per la marxa del pacte EU-Bloc i no voldriem viure una situació semblant quan es plantege, si arriba el cas, un pacte a tres bandes. I ens preocupa que alguns observen aquest escenari com una mena de xantatge o vendetta contra els socialistes que podria acabar com una gàbia de grills per a major glòria del PP. I en realitzar aquestes reflexions no estem anant massa de pressa, perquè és ara quan cal que quede clar en quin carro estem pujant, no siga que acabem cantant amb Manolo Escobar mi carro me lo robaron anoche mientras dormía, ¿dónde estará mi carro?, ¿dónde estará mi carro? Clar que abans de pujar al carro hauran d’aclarir-se els de la bicicleta.

L'ENTERRO DE LA SARDINA

La prudència i la discreció no brillen molt a EU i el Bloc. De fet, convindria que alguns dels seus dirigents realitzaren algun curs per correspondència tipus CEAC o CCC d'eixos que et converteixen en negociador professional en quinze dies, perquè l'espectacle que estan donant ara mateix és propi de l'escola dels germans Tonetti.

L'última pensada ha vingut de la mà de la secretària d'organització del Bloc Pepa Chesa, qui de forma imprudent i innecessària ha anunciat que "dilluns que ve a les cinc de la vesprada" es reunirà la comissió negociadora dels dos partits per intentar tancar el pacte. Prèviament, els nacionalistes ja ens havien informat de l'enviament d'un fax a EU on acceptaven la reunió que proposaven els de Glòria Marcos. I, abans d'això, ja havíem llegit les angoixoses queixes d'alguns membres significats d'EU perquè els d'Enric Morera no volien reunir-se amb ells, cosa que, segons declaraven, demostraria que no tenen interés en arribar a un acord. Suposem que estaven a punt d'enviar un buro-fax al Bloc amb un memorial de greuges. Només queda que uns o altres demanen que l'arquebisbe de València faça de mediador.

El mínim que podem demanar els que desitgem un pacte és que, si ve al cas, se li done un soterrar digne i no una mena d'Enterro de la Sardina més propi de carnestoltes.

En la reunió de dilluns poden passar dues coses: que hi haja acord, o que no l'hi haja. Si hi ha un principi d'acord, cal escenificar-lo bé amb una roda de premsa conjunta de Glòria Marcos i Enric Morera. I si no aconsegueixen acostar postures, que ens estalvien qualsevol tipus de declaració que només pot empitjorar les coses i minar encara més l'escassa moral que ens queda. És a dir, que es mire com es mire, seria millor que ens deixaren en pau fins que tinguen alguna cosa definitiva que contar-nos.

I si arriben a un principi d'acord, que no el presenten anunciant únicament que han consensuat el número tres d'Alacant, sinó que l'acompanyen d'un document programàtic que òmpliga les actuals misèries de contingut, que ja s'han fet prou tonteries.

LENIN I LES POMES D'ANA BOTELLA

Com es poden justificar tantes barbaritats en nom del pluralisme? El pluralisme és més que una suma. És coexistència de diferents tendències. Però la coexistència, dins un partit, no es redueix a conviure, sinó a sumar forces. I sumar forces és tindre una capacitat d'integració que vaja més enllà de les votacions. La confrontació per sistema, encara que siga democràtica, és estèril. I no assenyalem ningú.

Si es parla d'una candidatura plural de cara a unes eleccions, el pluralisme s'ha d'entendre, bàsicament, com una suma de vots i no com una suma de sigles. Sumar una sigla a canvi de perdre un quaranta per cent dels vots no té cap lògica. Almenys, cap lògica electoral.

No citarem Lenin, però si a eixa gran ideòloga i pedagoga del segle XXI tan incompresa que és Ana Botella quan afirma que "las manzanas no son peras y una manzana y una pera no son dos manzanas, son dos peras". De la mateixa manera, les sigles no son vots i una suma de sigles i vots no donen com a resultat el doble de sigles, sinó el doble de vots.

Tots els partits han de tindre el seu ideari, però també han de saber diferenciar-lo del que és un programa electoral que tindrà una vigència de quatre anys. Això implica establir unes prioritats. I la prioritat, ara mateix, és fer fora al PP.

L'actual política del PP és tan depredadora a tots els nivells que aconseguir un programa electoral mínim no pot ser cap problema. I de fet, ningú ha dit que ho siga, sinó tot el contrari.

Tampoc hauria de ser un problema el repartiment d'escons, ja que EU no en vol més de sis , els verds no han dit que en vullguen més d'un i el Bloc només aspira a quedar-se amb els tres que resten per repartir.

En aquestes circumstàncies, on està la dificultat?. De moment, Ana Botella no ha contestat aquesta pregunta. Tampoc sabem si Lenin parlava sobre la qüestió en "L'esquerranisme, malaltia infantil del comunisme".

VISCA TERESA DE CALCUTA I L'OPOSICIÓ PLURAL !

Paraula que fem tots els esforços que podem per trobar algun motiu que justifique la postura d'EU en el pacte. Un motiu, clar està, que no siga el de fer tot el possible i l'impossible perquè no tire endavant des del principi.

Van començar fent una resolució del seu Consell Nacional que tancava tota possibilitat de negociació. A no ser que algú justifique que donar al Bloc dos dels deu escons previstos tinga alguna lògica matemàtica o política. Si la té, ningú no l'ha explicada.

Una vegada aprovada la resolució del Consell Nacional, es va obrir una escletxa en renunciar Esquerra Republicana a participar en el pacte. Però els de Glòria Marcos es van capficar en donar el tercer lloc de la llista d'Alacant, reservat inicialment a aquest partit, a qualsevol persona, animal o cosa que no fora el Bloc. I per justificar-ho van fer una lloa al pluralisme que no hi ha manera d'entendre.

En aquest blog ha escrit molt el responsable de formació del PC Rafael Pla però, separat el gra de la palla, el resum és que no donen l'escó d'Alacant al Bloc perquè tenen por que l'ocupe algú del sector que ell mateix anomena de CIU. I segurament tots els d'Alacant són de CIU, perquè s'entesten a afirmar que no el pot ocupar ningú que tinga carnet del Bloc. La tutela que volen exercir sobre els nacionalistes arriba a l'extrem d'indicar, amb noms i cognoms, qui ha d'ocupar eixe lloc.

Entra dintre de la lògica que Enric Morera es plantege la impossibilitat de demanar als seus simpatitzants d'Alacant que voten una coalició EU-Bloc on no hi ha cap candidat del Bloc en un lloc d'eixida.

No entra dins la lògica que Glòria Marcos afirme que no s'ha d'abordar la negociació "des de l'òptica d'interessos partidistes" com si ella fora més altruista que la Mare Teresa de Calcuta. I és preocupant que afirme que "sempre ha pensat i continua pensant que l'acord és possible" perquè demostra que el seu regne no és d'aquest món. O que considera imbècils als del Bloc.

EU pot tirar balons fora acusant el Bloc de voler reobrir el debat sobre les llistes de Castelló, però sap perfectament que eixe no és, ni ha sigut, el problema de fons. I tampoc hauria d'estranyar-se si els nacionalistes ara li demanen també el dos d'Alacant, en compte del tres. Estant tornant al punt de partida de la negociació perquè la negociació no existeix i cedir ja no té cap sentit. A Esquerra Unida no li cal tornar al punt inicial de la negociació perquè no han cedit ni un milímetre.

Les pròximes eleccions es presenten malament. Què més dona si guanya el PP? Visca l'oposició plural !

DONANTS I RECEPTORS

Si miren cap arrere i observem el camí recorregut veurem que està empedrat de xicotetes misèries. Podem analitzar-les fent un esforç d'equidistància, però la realitat és que EU ha posat més pedres que el Bloc.

Si EU no tinguera assegurat el cinc per cent, les coses haurien anat d'una altra manera, perquè hauria sigut una negociació d'igual a igual. I aquesta és la principal constatació: que hem sigut –i continuem sent- testimonis d'una negociació entre desiguals en la qual EU ha fet el paper de donant i el Bloc de receptor. Pagant, clar, que açò no és una ONG..

Hem dit que ha sigut una negociació entre desiguals perquè una formació té diputats i l'altra no. Però, a més a més, ha sigut desigual perquè EU ha manifestat des del principi una evident desconfiança ideològica envers el Bloc i ha volgut tutelar-lo, com ha posat en relleu tot el debat al voltant del número tres d'Alacant. No paga la pena que ho expliquem nosaltres perquè Rafael Pla ho ha fet millor que nosaltres en aquest mateix blog: (2-11.06)

"Però també som conscients que hi ha sectors dins del BNV que ideològicament estan més prop d'un nacionalisme conservador com el de CiU que d'un nacionalisme d'esquerres. Potser en aquest marc s'entenga millor què volem dir quan defensem que per a determinada posició en les llistes autonòmiques hi haja una persona nacionalista sobre la qual hi haja consens".

Es tracta d'un consens unidireccional, clar. O és que a algú li passa pel cap que el Bloc puga exigir-li a EU que consensue, per exemple, el número u de Castelló en base a que no li agrada la seua manera de pensar, o el sector d'EU al que pertany?

El que està clar és que en aquestes circumstàncies es pot esperar ben poca cosa. I el que és pitjor: si no s'aconsegueix aquest pacte, qui espera que puga ser viable un futur pacte amb el PSPV?

EL GRA I LA PALLA

El més important en una negociació és destriar el gra de la palla. El gra de les negociacions d'EU i el Bloc és el tercer lloc de la llista d'Alacant i la palla el primer lloc de la llista de Castelló.

En el cas d'Alacant, el que està en joc és aconseguir tres diputats i no conformar-se'n amb dos. I això, és objectivament important perquè significa augmentar la representació dels nacionalistes en les Corts en un trenta-tres per cent.

En el cas de Castelló, únicament està en discussió qui serà el cap de llista. I això és irrellevant en la mesura que, a l'hora de la veritat, tots els escons valen exactament el mateix. Encara més: tres mesos després de les eleccions, ningú recordarà qui anava primer i qui anava segon.

Podria donar-se el cas que només s'obtinguera un diputat a Castelló. De produir-se aquest fet, la primera evidencia seria que ha fracassat el pacte. La segona, seria que EU es quedaria sense cap diputat si cedira el primer lloc de la llista al Bloc. I aquest, és un argument de gran contundència per deixar les coses com estan.

EU no pot permetre de cap de les maneres que prospere la reivindicació del Bloc d'aconseguir el u de Castelló. De la mateixa manera que el Bloc no pot permetre de cap de les maneres que no se li garantisca el tres d'Alacant. Entre altres coses perquè, si es capgiren les coses a Castelló, el Bloc acabaria aconseguint un únic diputat a tot el País Valencià i, a més a més, a costa de posar el partit potes amunt.

I per descomptat, els nacionalistes no poden acceptar que EU intente tutelar el seu candidat per Alacant. Els únics que poden elegir els candidats del Bloc son els òrgans de direcció del Bloc. I aquest també és un argument de gran contundència es mire com es mire.

I com està clar on està el gra i on està la palla, el millor és anar al gra. I no cal esperar que vinga el temps de menjar-se els torrons per obrir o tancar el pacte. Esperar més no permetrà que els cegos vegen, els sords escolten i els muts parlen.

UNA BASSA D'OLI?

En la negociació que volen reobrir EU i el Bloc, Glòria Marcos està lligada pels òrgans de direcció a un acord excessivament concret i Enric Morera a una resolució indesxifrable. I no se sap què és pitjor.

El jeroglífic dels nacionalistes és aquest: "L'Executiva Nacional garantirà que, en els acords preelectorals que es formalitzen, el BLOC ocuparà el lloc que li correspon pel seu suport electoral a les darreres eleccions autonòmiques, quant a presència pública, imatge, protagonisme, llocs en les llistes –atenent els resultats en cada circumscripció- i altres àmbits". Aquest text fou aprovat per 108 a favor, 32 en contra i 4 en blanc. És a dir, per poc més del 66 per cent. Un percentatge que només es va aconseguir a base d'unir pedaços, com ho demostra la redacció finalment aprovada.

Qui ha seguit les negociacions del pacte a través dels mitjans de comunicació pot haver arribat a la conclusió que només hi ha persones contràries al pacte a EU i que el Bloc és una basa d'oli. Evidentment, no és així. I amagar-ho, tampoc serviria de res perquè tard o d'hora es veurà.

El cas més conflictiu és el de Castelló. Des de sempre. Però ara un poquet més, ja que l'elecció com a cap de llista d'EU de Marina Albiol alguns se l'han presa quasi com una provocació.

Si s'ha de fer el pacte, convé que siga el més aviat possible, perquè el mapa de coincidències i divergències el coneixen gats i gossets. Glòria Marcos no té res a perdre allargant les converses perquè l'ajuda a donar credibilitat a la seua voluntat negociadora i a culpar els nacionalistes del seu fracàs. Per contra, Morera pot quedar-se sense pacte i amb el partit potes amunt. Pagar un preu pel pacte, si. Pagar-lo a costa de res, no.

L'ABUNDÀNCIA I LA GENEROSITAT

El principal problema per un negociador és conèixer els límits que s'ha fixat l'altra part. Quedar-se curt significa un benefici extra per a l'altre i passar-se'n, trencar la negociació. Conèixer els límits als que hom s'enfronta sol ser bastant difícil, però en parlar del pacte EU-Bloc, les limitacions son transparents.

UNA PRECIPITACIÓ

En el cas dels nacionalistes, el límit està en el tercer diputat per Alacant i EU té motius de sobra per saber que si ofereix menys no hi haurà acord possible.

Un dels errors comesos en l'inici de les negociacions fou que el Bloc va ensenyar massa prompte les seues cartes i va plantejar com a última oferta l'exigència de tres diputats abans d'hora. Això, és possible que animara EU a retallar la seua proposta.

El fet és que si Esquerra Republicana haguera acceptat el número tres d'Alacant que li oferia EU, el pacte amb el Bloc ja seria completament impossible.

UNA RELLISCADA

La proposta d'EU d'oferir el número tres d'Alacant a un independent pròxim al Bloc fou una relliscada i es va presentar de forma maldestra, com hem analitzat més d'una vegada en aquest blog. Per exemple en Indepen...què, Diplomàcia vaticana i Ha nascut una estrella.

En aquest blog també hem intentat demostrar, per exemple a L'escletxa, que la proposta de cedir el lloc en litigi a un independent era tan contrària als acords del Consell Nacional d'EU com oferir-li'l directament al Bloc.

UN PACTE INOFENSIU

Ahir assenyalàvem que el compromís manifestat per Glòria Marcos de reobrir les negociacions podia ser una simple estratagema per no quedar com la mala de la pel.lícula. Naturalment, aquesta possibilitat existeix. I tant que existeix!.

Curiosament, la situació, pel que fa al pacte, és millor ara que abans de l'assemblea d'EU. D'una banda, perquè el sector majoritari ha eixit enfortit i l'abundància afavoreix la generositat. D'altra, perquè EU ja té confeccionades les seues llistes electorals i sap de bestreta quina serà la correlació de forces entre nacionalistes i no nacionalistes en el futur grup parlamentari. Que segurament és del que es tractava.

En aquestes circumstàncies, l'acord té alguna possibilitat real. Son les coses que té la política: que guanyen els que suposadament estan menys interessats en el pacte i el resultat és que és més fàcil aconseguir-lo. Segurament perquè, en clau interna, es transforma en inofensiu.

ENTRE L'ATZAR I EL CORTE INGLÉS

L'únic luxe que no pot permetre's un negociador experimentat és alçar-se de la mesa de negociació abans que els altres. Quan fracassa un pacte, s'ha de fer la impressió que els culpables són els demés. És de manual. I eixe manual, com no podia ser d'altra manera, el coneixen a EU. Ho recordem perquè les darreres declaracions de Glòria Marcos són molt ambivalents. Igual serveixen per pensar en un últim intent d'aconseguir un acord, que per donar-li un bon soterrar i culpar els nacionalistes del seu fracàs.

Diu Glòria Marcos al Levante que "el tres d'Alacant es consensuarà amb el Bloc, quasi amb total seguretat". Ja no parla d'independents, i això és bo. Coneix la postura del Bloc i tanmateix conclou que l'acord es farà amb quasi total seguretat. I això també és bo. Però està parlant del consens sobre un escó que en bona lògica correspon al Bloc, cosa que implica que ha de ser el Bloc qui s'acoste a ella i no ella al Bloc. I això desvirtua el sentit del terme consens.

Afirma que ara és el moment de parlar de programa. Això és bo perquè significa que el pacte està viu i perquè dona a entendre que el problema del repartiment d'escons és pot esmenar. Però també és cert que en l'informe realitzat per la comissió negociadora d'EU es reconeixia que no hi havia cap discrepància en les línies bàsiques del programa. En aquestes circumstàncies és raonable preguntar-se si el que pretén EU és buscar una justificació ideològica per adornar el soterrar amb una aureola més presentable que una simple disputa per un escó. I això, és roïn.

Glòria Marcos fa una aposta per la discreció. I això és bo. Però tenint en compte l'alegria en què ha parlat fins ara, també pot ser una forma d'aparentar que es fa alguna cosa per dissimular que no es fa res. I això, és dolent.

La coordinadora d'EU es posa nadalenca a l'hora d'afirmar que el pacte hauria de tancar-se "abans de menjar-se els torrons" i convocar el referèndum "abans de la Grossa de Nadal" i això és bo perquè Nadal té molt bona fama. Però també sabem que la Grossa és fruit de l'atzar i que l'esperit nadalenc és un discurs fofo del qual treu més profit El Corte Inglés que l'esquerra. I això és sospitós.

LES SABATES FORADADES I, DAMUNT, PLOU

L'Assemblea d'EU ha posat de relleu que, en contra del que afirma molta gent, la postura contrària al pacte no és patrimoni del PC, sinó d'un ample sector de la formació que torna a liderar Glòria Marcos.

Els delegats han reforçat els acords dels anteriors consells nacionals i això significa, com s'ha encarregat d'explicar la mateixa Glòria Marcos, que no es millorarà l'oferta feta als nacionalistes. I si algú encara tenia algun dubte sobre la viabilitat d'una futura coalició PSOE-IU-BLOC, la coordinadora general ha afegit que «no creo razonable exportar modelos de un lugar a otro». Que és el contrari del que acabava de dir Gaspar Llamazares allí mateix.

Que en aquestes circumstàncies Glòria Marcos parle de treballar amb generositat és una broma. Si hi ha alguna nova reunió amb el Bloc, el màxim que pot esperar-se d'ella és que pague els cafés.

Un dels comentaris més clarificadors que s'han escrit en aquest blog és aquell on un detractor confés del pacte afirma que "si al remat el BLOC cedeix votaré SI reconeixent la fermesa de la direcció i donant satisfacció a aquells que demanen un pacte". És a dir, que no vol el pacte, però alhora reconeix que el pacte és tan inassumible per als nacionalistes que si aquestos es rebaixen a acceptar-lo, amb l'acord ja hauran pagat la seua penitència.

En aquestes circumstàncies és difícil imaginar algun motiu d'esperança, fins i tot, en el cas que les enquestes apuntaren clarament la necessitat d'un tripartit per guanyar el PP. La nova direcció, que és l'antiga direcció però més augmentada que corregida, està per damunt d'aquestes menudeses.

Aconseguir la Generalitat és un llarg camí i l'hem començat amb les sabates foradades. I damunt, plou.

ARA, QUE PARLEN ELS DELEGATS

Ara, els toca parlar als delegats d'EU. I hauran de fer-ho en les pitjors condicions possibles: en un ambient enrarit, sobre un debat viciat i en una situació on els noms propis han usurpat el protagonisme a les idees.

Durant el temps transcorregut des del passat Consell Nacional, la direcció s'ha preocupat més per afilar les armes i buscar suports interns que de desblocar la situació. No s'ha fet res per evitar el xoc entre els diferents sectors, sinó que s'ha buscat conscientment la confrontació. L'únic intent de posar un poc de seny ha vingut de l'entorn de Joan Ribó i s'ha traduït en la candidatura de Josep Bort. El que passa és que les terceres vies no solen funcionar quan les posicions estan tan enquistades.

MANCA DE PEDAGOGIA ?

L'actual direcció d'EU pot guanyar l'Assemblea, però ja ha perdut el debat sobre el pacte. Es podrà estar a favor o en contra d'aquest, però el que no pot negar-se és que tots han entés el que demana el Bloc i el perquè ho demana i pràcticament ningú ha entés el que demana EU i el perquè ho demana.

És impossible, per exemple, comprendre l'obsessió d'EU de cedir el tercer lloc de la llista d'Alacant a qualsevol persona, animal o cosa que no siga el Bloc. Possiblement perquè ha fallat estrepitosament la pedagogia a pesar que Glòria Marcos és pedagoga. Hui mateix, en l'entrevista que publica Levante afirma que "el problema está en quién opta por un acuerdo más bipartidista y quién por un acuerdo más amplio. Ahí podríamos decir que está la diferencia". Clar, entendre que no es dona el tercer lloc d'Alacant al Bloc perquè seria potenciar el bipartidisme és cosa de la física quàntica. Com ho és confondre el pluralisme amb la incapacitat de generar acords. Com ho és que Glòria Marcos confonga sovint el que és treballar amb els moviment socials, amb fer vida social amb els moviments socials.

EL BUENO, LA MALA I EL FEO

Ningú no pot acusar-nos de ser partidaris d'Esquerra i País. Però clar, si Pasqual Mollà diu que els referents d'Iniciativa per Catalunya al País Valencià son "el Bloc, Els Verds i Esquerra Unida" no podem deixar de reconèixer que és una obvietat. Per a tots, menys per a l'actual direcció.

Tampoc se'ns pot dir que siguem admiradors de Josep Bort, però com negar-li la raó quan afirma que al si d'EU "no hi ha diferències ideològiques ni de projecte"? Doncs, ja ens direu que queda...

QUE QUEDE CLAR

Que quede clar: EU no pot afirmar que no permetrà per acció o per omissió que governe el PP si no és capaç de fer un pacte amb el Bloc. Perquè l'acció i l'omissió no comença després de les eleccions, sinó ja.

Que quede clar: EU, una vegada ha reconegut que no hi ha cap problema per arribar a un programa electoral conjunt amb el Bloc, només pot argumentar que no pacta perquè no li dona la gana.

Que quede clar: EU pot afavorir que el Bloc tinga diputats, però el Bloc pot afavorir que EU tinga consellers. Cosa que per a un sector d'EU seria un problema perquè l'oposició els resulta més divertida.

Que quede clar: Si EU és incapaç de sentir el clamor que hi ha a favor del pacte és que ha perdut el contacte amb la realitat i conseqüentment, la capacitat de transformar-la.

SERVIRÀ D'ALGUNA COSA ?

Seria absurd traslladar els resultats electorals de Catalunya al País Valencià, però és evident que la reedició del tripartit és una bona notícia per a nosaltres perquè neutralitza els intents del PP de presentar aquests tipus de coalicions electorals com una gàbia de grills. Clar que, amb el cinisme que caracteritza les panderoles que hi ha al melonar del govern valencià, intentaran fer-nos creure que els catalans són uns irresponsables.

Els catalans s'han pronunciat a favor de les polítiques catalanistes i de progrés. I ho han fet malgrat la polèmica substitució de Maragall per Montilla i els errors que han acompanyat la tramitació de l'Estatut. Al final però, s'han imposat les idees sobre les persones i s'ha sabut destriar el soroll mediàtic del fet que Catalunya ha aconseguit un Estatut amb bones expectatives de desenrotllament . Tot el contrari que ací, on els violins han substituït el soroll simplement per adormir-nos millor.

És d'esperar que des d'EUPV s'interprete correctament l'èxit d'Iniciativa per Catalunya. Ha sigut el premi al seu treball de consolidació del tripartit. Un reconeixement a Joan Saura per haver sabut fer d'argamassa del pacte en els moments més difícils. Al País València, la situació és més complexa perquè abans de fer un pacte postelectoral, caldrà fer-ne un preelectoral. EU està en la millor situació per jugar un paper vertebrador en ambdós pactes. O per fer-los inviables. Eixa és la seua responsabilitat i en l'Assemblea tindran una bona ocasió de fer una reflexió col.lectiva.

QUÉ HITO LOS BOADILLITOS !!!!

Tot Espanya parla de la gran revelació de les autonòmiques catalanes: que el partit de Boadella ha aconseguit tres escons amb el 3'04 per cent dels vots. Si s'haguera presentat al País Valencià no n'hauria aconseguit cap. Ja veuen: Ciutadans-Partit de la Ciutadania ha sigut saludat com un orgasme democràtic pels mateixos que al País Valencià defensen la barrera del cinc per cent com una de les essències pàtries.

EL PRIMO ZUMOSOL

L'Assemblea d'EU no deixa moltes portes obertes a l'optimisme. L'actual direcció, lluny d'acostar postures entre els diferents sectors i sensibilitats, ha cavat trinxeres. Glòria Marcos ha fet bandera de la crispació i s'ha recreat mirant com el pluralisme, que hauria de ser un bagatge per enriquir debats, s'ha convertit en una constant baralla interna fofa de contingut. Es va presentar per a coordinadora general com independent en una llista que s'anomenava L'Esquerra Plural i ha acabat assumint el paper de primo Zumosol del sector més dur del PC.

Per aquest motiu resulta tan revelador que fins i tot els comunistes més recalcitrants li hagen girat l'esquena quan ha intentat ser proclamada candidata a la Generalitat abans que es vote la nova direcció d'EUPV i que s'elaboren les llistes electorals. I és que el primo Zumosol ha acabat fent-se tan presidencialista que no és d'estranyar que acabe reivindicant la corona de l'imperi austro-hongarés.

De res servirà un pacte EU-Bloc si posteriorment no es tradueix en un altre pacte amb el PSPV. I resulta aborronador pensar que Gloria Marcos siga l'encarregada de bastir els dos acords. Ja sabem que no es tracta de decisions personals, però tampoc es pot negar que les aptituds personals ajuden a enfonsar o fer viables les negociacions.

Tancar una etapa i obrir-ne un altra. Mirar al futur i deixar rèmores. Eixa és la solució. Hui, dia de difunts, és un bon moment per rememorar les paraules de Jesucrist: "Deja a los muertos que entierren a sus muertos; tú, ve y anuncia el reino de Dios". Que, com tothom sap, està al Palau de la Generalitat.