OXÍGEN NECESSARI

Amb l'última decisió del seu Consell Nacional, el Bloc reafirma de manera diàfana que està unit en el desig de voler pactar amb EU un acord electoral que contribuisca a deixar el PP en l'oposició. Però una cosa és voler i una altra poder.

La resolució que els nacionalistes han aprovat per una àmplia majoria (86 % dels vots a favor, 4 % en contra i un 10 % d'abstencions) rebutja l'oferta d'EU, però deixa oberta la porta a més converses sobre la base dels resultats electorals. Vist de manera més pragmàtica: la resolució té la virtud de no imposar condicions que facen inviable el pacte. És un pronunciament clar i flexible alhora, requisits perfectes per afrontar unes negociacions amb EU tant complicades com condemnades a continuar. Almenys de moment.

Ara està per vore que el missatge que llancen els nacionalistes siga ben entés per la majoria ajustada (però majoria al cap i a la fi) que al si dels òrgans de direcció d'EU han delimitat un camp de joc extremadament estret per a l'acord.

Fins dissabte que vé, quan EU celebra seu Consell Nacional, hi ha temps per l'esperança, per saber de manera concloent si els sectors més reacis al pacte amb els nacionalistes es tanquen definitivament en banda o, si pel contrari, li donen l'oxígen necessari.

UNA PROPOSTA RAONABLE

Enric Morera ha complert el seu compromís de presentar en el Consell Nacional que es farà demà una proposta que no tanque les portes a un acord raonable amb EU. Sempre que EU vullga negociar realment, és clar.

Demanar tres llocs d'eixida de forma genérica, en els termes que explica el diari Levante, és una reivindicació ben ponderada. Conformar-se'n en dos com planteja el sector més dur d'EU no ho entendria ningú.

Com pot demanar-se al Bloc que accepte menys del que exigeix el sentit comú i del que està disposat a oferir-li la meitat d'EU?. Una vegada posats, només faltaria que Morera demanara el carnet del PCPV.

L'ESCLETXA

Donem per bo que qualsevol pacte entre EU i el Bloc ha de fer-se a costa de forçar però no contradir flagrantment els acords dels seus òrgans de direcció.

EU va marcar les seues directrius en el Consell Nacional del dia 9 de setembre i son tan restrictives que en la pràctica fan inviable un acord amb el Bloc. L'única escletxa que queda per millorar-lo és la provocada per la renúncia d'Esquerra Republicana. Aquesta renúncia deixa vacant el tercer lloc de la llista per Alacant i per tant obri la porta a una nova interpretació de l'acord.

Des del sector majoritari d'EU s'han encabotat que qualsevol alternativa és millor que donar eixe escó al Bloc. Glòria Marcos, en representació d'eixe sector, ha explicat que l'escó serà per a un independent o el representant d'algun moviment cívic o social. Doncs bé, deixem les coses clares: cedir el tercer lloc de la llista d'Alacant a un independent o representants d'algun moviment cívic o social contradiu tant els acords aprovats pel Consell Nacional d'EU com donar-li'l al Bloc.
Cal recordar que l'acord del Consell Nacional d'EU, deixa ben clar que va dirigit únicament i exclusivament a "forces polítiques" i fins i tot, les delimita amb precisió. Això significa que en les llistes electorals no té cabuda cap persona a títol individual per molt independent o representant dels moviments cívics i socials que siga. L'alternativa del gran independent que amb tant de carinyo està buscant Glòria Marcos va clarament contra el mandat del seu Consell Nacional i per tant, no pot escudar-se en aquest òrgan de direcció a l'hora de plantejar-la. Resumint: es tracta d'una alternativa tan impugnable com seria la de cedir l'escó al Bloc.

Posats a fer filigranes, no seria millor aprofitar l'escletxa que hi ha per tancar problemes en compte d'obrir-ne de nous?.

Això hauria d'entendre-ho Glòria Marcos. I també Pla. Ens referim a Rafael Pla, el secretari de formació del PCPV. L'altre, el Joan Ignasi Pla, encara no li toca entrar en el ball.

INDEPEN.... QUÈ?

Glòria Marcos peca de candorosa en pensar que pot aconseguir un independent per al tercer lloc de la llista d'Alacant que siga del gust del Bloc.

Mala política seria exigir com a requisit que eixe independent no tinguera carnet del Bloc. I poc seriós seria proposar una persona amb carnet d'EU. Però encara hi ha més: establir limitacions a partir de l'adscripció a un partit seria un pèssim negoci ja que equivaldria a animar els ciutadans a no afiliar-se. I encara seria un pitjor negoci, a més de reaccionari, proclamar que tindre carnet de partit és una rèmora per a ser representant dels moviments cívics i socials.

En qualsevol cas, qualificar algú d'independent és el mateix que no dir res. A no ser que acceptem que Carmen Alborch, fins fa quatre dies era independent. O que acceptem que la mateixa Glòria Marcos també és independent perquè, si no recordem mal, es va fer coordinadora general d'EU essent representant dels independents d'eixa formació. Quin sarcasme!.

Anem a suposar però, que EU aconsegueix una persona lliure de tota sospita. Posem-nos en el seu lloc. Com anava a acceptar figurar en una llista sabent que fer-ho equivaldria a impossibilitar l'acord amb el Bloc? Com podria carregar a les seues esquenes eixa responsabilitat? Podria fer-ho, és clar, però en eixe cas deixaria de ser una persona lliure de tota sospita.

Hi ha més prínceps blaus que independents lliures de tota sospita. Però, efectivament, tots són lliures de creure en els prínceps blaus.

SINDICAT D'AGREUJATS

A Esquerra Unida cada vegada són més els que es pregunten si pagava la pena crear una nova crisi interna i dur el pacte amb el Bloc a un cul de sac sense trellat ni forrellat. En una paraula, els que reconeixen que la seua formació se n'ha passat tres cantons.

Al Bloc també son més els que se senten ferits per la prepotència d'EU i les piromanies de la seua coordinadora general. Els que opinen que un pacte claudicant no paga la pena perquè només pot conduir a un postpacte insostenible.

Mentrestant, cada vegada s'escolten més altes les queixes dels desenganyats de veure com un acord que es preveia encoratjador s'ha convertit en un mostrari de misèries humanes. Resumint, que si s'ajunten uns i altres, podrien acabar creant un sindicat d'agreujats.

Consola llegir que Enric Morera assegure que el Consell Nacional de dissabte que ve deixarà obertes totes les portes al pacte. S'entén que al dir "totes" es refereix a les poques que queden. Més val així.

La realitat és que l'etapa viscuda ha estat ben poc edificant. Els quadres d'EU i del Bloc farien molt bé polsant l'opinió del seu potencial electorat i dels col.lectius i moviments socials als quals asseguren servir. Però sense farses. Glòria Marcos, en un article que va signar amb la secretaria general del PCPV dissabte passat a Levante, afirmava impunement que l'oferta feta pel seu Consell Nacional al Bloc i la resta de forces polítiques era el resultat de reflexionar amb eixe electorat i eixos col.lectius i moviments. Què sordera! Quin autisme!. Fraga, quan el sorprenien dormint, també es defensava assegurant que estava pensant.

Quan es pretén posar fites per aconseguir el pacte, hom pensa en dades com ara el 9 d'Octubre, però la que finalment podria obrir una nova etapa és la imminent publicació de l'enquesta del CIS referida a la intenció de vot de les pròximes eleccions autonòmiques. És possible que tot continue igual. O pot ser que, com diuen que fa la febra, o cure, o mate.

"...Y LLOVÍA Y LLOVÍA..."

Glòria Marcos i Enric Morera van coincidir ahir a València en la presentació del 4rt. Congrés de la Federació Escola Valenciana (FEV). I quines caretes que feien! Per això, amb carinyo i humor, els volem dedicar una cançó que parla de roses i de pluges. Repetim, de roses i de pluges. Entesos?

O QUIZÁS SIMPLEMENTE TE REGALE UNA ROSA

Hoy corté una flor, y llovía y llovía,
esperando a mi amor, y llovía y llovía,
presurosa la gente, pasaba, corría
y desierta quedó la ciudad pues llovía,
(...)

Cuando llegues mi amor, te diré tantas cosas
quizás simplemente te regale una rosa.
Porque yo corté una flor, y llovía y llovía,
esperando a mi amor, y llovía y llovía
(...)

Cuando llegues mi amor, te diré tantas cosas
o quizás simplemente te regale una rosa,
o quizás simplemente te regale una rosa,
o quizás simplemente te regale una rosa,
(...)

(Cantat per Leonardo Favio)

EL GRAN HOUDINI

L'acord del Consell Nacional d'EU ha lligat conscientment de peus i mans els negociadors d'esta formació a l'hora de pactar amb el Bloc. Per contra, la direcció dels nacionalistes ha donat unes directrius molt més obertes als seus representants. La conseqüència d'aquests fets és que s'ha creat una situació perversa en la qual EU es troba en millor situació per pressionar que el Bloc, ja que aquest pot cedir i els altres, per imperatius orgànics, no.

Ara, el Bloc intenta seguir els passos d'EU i Enric Morera vol acudir dissabte que ve al Consell Nacional del seu partit amb les mans exteses perquè també li les lliguen. D'aquesta manera, podrà dir que es troba en les mateixes circumstàncies que Glòria Marcos. És a dir, en un cul de sac.

El futur de Glòria Marcos i Enric Morera sembla que és el d'emular El Gran Houdini, el mític artista que estava especialitzat en fugues. Segons conten, es feia lligar amb cadenes, es tirava a l'aigua i sempre aconseguia deslligar-se i salvar la vida. També ells hauran d'acabar deslligant-se de les cadenes que ells mateixos s'han posat si volen que sobrevisca el pacte. I en aquesta tasca no els aprofitaran de res els trucs que feia servir El Gran Houdini.

Enric Morera hauria de saber que Glòria Marcos, en igualtat de condicions, juga amb avantatge. A ella, per capgirar un acord de la direcció, només li cal convéncer el PCPV, que està format per gent molt homogènia i disciplinada. No és el cas del Bloc. Morera, tindria més difícil modificar un acord del seu Consell Nacional. I fins i tot podria crear un terratrèmol a Castelló. Val més que no es lligue molt fort.

EPPUR SI MUOVE!

Una de les opcions del Bloc es "fer una proposta transaccional, en la línia del que s'ha estat barallant públicament aquestes setmanes. Això posaria la pilota en el camp d'EUPV, que hauria de contestar, i potser obriria la via de l'acord (però per a facilitar-ho, seria millor que la proposta hagués estar prèviament sondejada en converses exploratòries)".

D'aquest text es dedueix que si el Bloc demanara a EU un tercer escó , concretament el que correspondria al tercer lloc de la llista per Alacant– única qüestió que s'ha plantejat darrerament-, els de Glòria Marcos podrien reconsiderar la seua postura actual, que no és altra que mantindre al cent per cent l'acord del seu Consell Nacional.

La cita que hi ha entre cometes és de Rafael Pla, Secretari de Formació i Debat del PCPV i forma part del comentari que va fer en aquest blog el passat dia 25 sobre a l'escrit DIPLOMÀCIA VATICANA.

Pla, explícitament, deixa oberta la porta a què EU realitze noves concessions al Bloc. El més important però, és que ell mateix, tot i que siga de forma implícita, es pronuncia a favor de fer-les.

FUMANDO ESPERO AL HOMBRE QUE MÁS QUIERO

L'actitud del Bloc d'ajornar les negociacions amb EU no presagia cosa bona. La situació no està per perdre temps i els arguments dels nacionalistes no són gens convincents.

Enric Morera argumenta que abans de continuar endavant vol que, dissabte que ve, el seu Consell Nacional es pronuncie en contra de la proposta d'EU. Un objectiu ben fàcil d'aconseguir ja que l'oferta que els han fet és ben difícil d'assumir.

A efectes pràctics, el pronunciament del Consell Nacional del Bloc no farà altra cosa que tancar les poques possibilitats que queden de fer viable el pacte. És això el que es pretén?. Ja sabem que EU va utilitzar el seu Consell Nacional per tancar portes, però això no justifica que el Bloc continue pel mateix camí.

Morera tindrà el seu minut de glòria escoltant unanimitats i clamors contra la dignitat ofesa, però corre el risc de passar-se quatre anys plorant l'oportunitat perduda.

Ha arribat el moment de jugar l'última carta. I aquesta, que caldria jugar-la d'ací al dissabte, passa, en el cas d'EU, per fer una lectura forçada, però no contradictòria, dels acords del seu Consell Nacional. I per part del Bloc, assumir una lectura forçada, però no contradictòria, del que significa obtindre tres diputats reals tenint-ne formalment dos. Ni es pot arribar més lluny, ni s'haurien de quedar més prop. Això sí: assumint que la proposta que plantegem trindrà un cost polític tant per Marcos com per Morera. Que s'obliden d'unanimitats.

EL BO, EL ROIN I EL MILLOR

El sector majoritari d'EU justifica la seua negativa a oferir al Bloc el tercer lloc per Alacant en la necessitat d'incloure en les llistes altres partits d'esquerra i els moviments socials. Però la realitat és que Esquerra Republicana, que era el partit al qual anava destinat l'escó, no el vol i que tampoc hi ha cap moviment social que el reivindique. Entre altres coses perquè la vocació dels moviments socials no és tindre representació parlamentària. El plantejament d'EU té molt de fal.làcia. En qualsevol cas, ve al cas recordar allò que el millor, de vegades, és el contrari del que és bo.

BLADE RUNNER VALENCIÀ, SEGONS XIQUETALEMANY

DIPLOMÀCIA VATICANA

El Papa ha demostrat ser un gran diplomàtic. Ja ho hauran comprovat en sentir-lo parlar de Mahoma. Ara sembla que per fer les paus amb els musulmans ha convocat a una reunió alguns dels seus màxims representants. Esperem que per desagraviar-los no els convide a un parell de plats de pernil i mortadel·la. Com poden veure, tot indica que Benet XVI ha estudiat en la mateixa escola que Glòria Marcos.

Este cap de setmana, la coordinadora general d'EU ens ha donat una nova mostra de diplomàcia vaticana: ha dit al diari Levante que “té un candidat independent” per a número tres de la llista d'Alacant que desblocarà les negociacions amb el Bloc. És a dir que “té” una persona que el Bloc considerarà seua, a pesar de ser d'ella. En aquestes circumstàncies no seria d'estranyar que el Bloc arribara a la conclusió que volen vendre-li una cabra. Per si la bajanada fora poca, la coordinadora general d'EU reconeix que encara no ha dit res al Bloc, la qual cosa és tant com afirmar que els de Morera s'han assabentat pel diari. Com explicar-li que així no es promociona un independent?.

Glòria Marcos també ha aprofitat el cap de setmana per publicar un article que firma conjuntament amb la secretària general del PCPV, Marga Sanz. Res que objectar. Per descomptat, hauríem preferit que l'haguera signat amb Pasqual Mollà. I encara més, amb Enric Morera. Glòria, perquè no deixes d'enrocar-te i ens dones alguna alegria, tot i que siga xicoteta?

SILENCI

No resulta sorprenent el silenci de socialistes i populars sobre el pacte EU-Bloc? Callen, però no pel mateix. El PSPV, a pesar de la fam que té, es fa el desganat per donar la imatge que és una alternativa al PP sense necessitat de cap coalició de govern. El PP també està callat, però perquè ha arribat a la conclusió que insistir en el fantasma del tripartit indica, indirectament, un reconeixement que poden perdre la Generalitat i, per tant, esperonar als que presionen per fer possible un acord. Estan callats, però tots els dies posen ciris a la Geperudeta. Uns per demanar-li el pacte i els altres per demanar-li que no es faça. Què marejada anirà la pobra!

GUANYEM (PRIMER) POLÍTCS

Doncs sí. Al pas que va la cosa primer potser caldrà guanyar polítics i polítiques amb capacitat de liderar després el país. Enguany serà més interessant que mai escoltar quines consignes i missatges llança la gent en la manifestació d'Eliseu. Quines i a qui.

EL VIRUS REVISIONISTA

Hi ha un sector d'EU que viu aterrit davant la possibilitat - llunyana però real - que l'esquerra guanye les pròximes eleccions autonòmiques. Perquè per guanyar-les, primer caldria pactar amb el Bloc, cosa que exigeix fer alguna concessió. Després, caldria, si ve al cas, negociar amb el PSPV, que exigiria encara més concessions. Posteriorment, podria plantejar-se una possible entrada en un govern de coalició que obligaria a fer a una nova rebaixa en els plantejaments. I finalment, vindria la gestió del dia a dia que ja seria la renuncia total, el triomf del virus revisionista.
Són els que pensen que, o es prenen els quarters d'hivern, o res. Ho plantegen com una alternativa, però aquesta, en realitat, no existeix perquè és una simple aposta pel res. Això sí: adornada de grans paraules. Grans paraules com que el PP i el PSOE són la mateixa cosa, una afirmació que decoren amb molta grandiloqüència, però que només és un cant al meninfotisme.
Resumint, són persones que venen a dir que es comença ficant-se un nacionalista en el llit , es continua ballant un passdoble amb un socialdemòcrata i, a poc que et descuides, ja t'han fotut i t'han anomenat Director General en la Conselleria de Treball. I ho pensen amb la mateixa naturalitat que el personatge de Thomas De Quincey en "De l'assassinat considerat com una de les belles arts" afirma, referint-se al progressiu deteriorament de la moral i els costums, que "es comença per cometre un assassinat, se segueix pel robatori i hom acaba bufant-se i faltant a la bona educació".

EL DUBTE

I si al Bloc hi ha un bon grapat de militants que està ben en contra del pacte i no obri la boca aprofitant que a EU ja hi ha qui renille per ells?

UN POC DE MEMÒRIA

La història no es repeteix però ajuda a reflexionar. Pot ser alguns han oblidat que ja va existir en el 1987 un pacte equivalent al que ara es plantegen EU i el Bloc. Un pacte que es va traduir en l'acord d'investidura que va donar suport a Joan Lerma com a president de la Generalitat.
El pacte incloïa, entre altres mesures, un compromís de baixar el llistó electoral del 5 al tres per cent. Si la reforma de l'Estatut que es plantejava no es va poder aprovar fou perquè s'hi oposaren PP i UV amb la col.laboració del CDS.
En la legislatura esmentada, EU i el Bloc –aleshores UPV- s'havien presentat en coalició i van aconseguir 6 escons. UV en tenia altres 6 i el CDS 10.
En la següent legislatura, la que començà el 1991, el CDS va passar de tindre l'11'36 per cent dels vots al 3'8 per cent i per tant es va quedar sense representació parlamentària. Fou el primer partit que es va coure en el seu propi caldo. Unitat del Poble Valencià, que havia trencat el pacte amb EU de forma matussera, també es va quedar en el carrer i aconseguí un resultat pobríssim en obtindre només el 2'7 per cent dels vots.
Després arribà la legislatura del 2003 i UV només va obtindre el 3'03 per cent. Tot i que amb retard, també provava la seua pròpia medicina. La mateixa que havia provat el CDS. Ja veuen, coses de l'excés de confiança.
Aquestes dades haurien de ser molt suggeridores per EU i per al Bloc. Per als dos.

¿ATADO Y BIEN ATADO?

El procés de negociació del pacte electoral ha tancat moltes portes. Els òrgans de direcció d'EU consideren innegociable oferir al Bloc els tres diputats que demana i els del Bloc no estan disposats a conformar-se'n únicament amb dos.
A hores d'ara, no és realista insistir en aquest tira i arronsa. És evident que en el procés de negociació s'han produït errades. Moltes d'elles de forma intencionada. Però ja estan fetes. Un canvi radical de postura en EU seria tant com una moció de censura a Glòria Marcos. De la mateixa manera que una supeditació del Bloc als plantejaments d'EU provocaria un conflicte intern d'imprevisibles conseqüències. Per tant, seria sensat descartar qualsevol eixida que implique el suïcidi de Glòria Marcos o d'Enric Morera.
El principal escull per encarrilar novament la negociació és l'acord del Consell Nacional d'EU. Els seus redactors tenien motius de sobra per afirmar allò de "todo está atado y bien atado". L'experiència demostra però, que no hi ha nusos perfectes.
L'únic punt "dèbil" del text aprovat és que deixa oberta la possibilitat d'actuar sobre el tercer diputat d'Alacant que és l'únic que no està adjudicat a cap partit en concret. Naturalment, la fórmula no pot ser donar-lo formalment al Bloc però possibilita un marge de maniobra. És a dir: permet seguir negociant que és del que es tracta.
Aquesta negociació però, haurà de ser fina i creativa. El que dubtem és que puguen dur-la a terme les mateixes persones que tan expertes s'han mostrat en l'art de la brotxa grossa.

I ARA, QUÈ?

El Consell Nacional d’EU ha tancat la porta a donar-li al Bloc més de dos llocs d’eixida en les llistes electorals. Ahir fou la direcció del Bloc la que va barrar la porta a un acord si EU no millora la seua oferta. I ara, què?
Doncs, ara caldrà deixar de mirar-se el melic i començar a reflexionar sobre una obvietat: que els partits fan les llistes i l’electorat dona els vots.
Evidentment, ningú no pot parlar en mon de tot l’electorat progressista, però és ben senzill saber el que desitja: fer fora el PP per tal que no acabe de destrossar el país i ens hipoteque encara més el nostre futur i els dels nostres fills. També pensa que cal unir els vots de tots els partits que aposten pel canvi.
L’electorat del qual parlem és possible que comprenga que no s’arribe a un pacte per qüestions de programa, però no entén ni entendrà, que el motiu del trencament siga un escó.
Tampoc cal descartar que l’electorat siga més comprensiu amb la postura del Bloc que amb la que manté EU. Si més no, perquè hi ha la meitat d’EU que comparteix els criteris del Bloc. I a més a més, tots i cadascun dels sis diputats a les Corts que actualment té l'Entesa s'han manifestat també a favor de garantir 3 diputats al Bloc.
Malauradament, buscar culpables no servirà de res si finalment el PP manté la Generalitat.
Diuen que la impotència provoca malenconia. I la malenconia, és passivitat. Un luxe quan estem a pocs mesos de les eleccions.

TREBALL FRACCIONAL

Fa uns dies, manifestàvem la nostra confiança en els intents de mediació que estan fent alguns membres d’EU per desblocar l’actual situació. Entre ells, l’anterior coordinador general d’EU, Joan Ribó. La esperança sembla infundada. El secretari de Formació i Debat del PCPV, Rafael Pla, els ha acusat de no respectar els acords i de donar una imatge de divisió d’EUPV. A Pasqual Mollà l’acusa d’actuar de forma deslleial, d’interir en la comissió negociadora i de voler capgirar l’acord del Consell Nacional a través d’un referèndum “aliè a les previsions estatutàries”. I per suposat afirma que la distribució de la llista electoral que va aprovar el Consell Nacional té “caràcter definitiu”.
No paga la pena continuar explicant un text que no aporta idees, sinó amenaces contra tots aquells que intenten treballar pel pacte. És el més ranci del PC. No s’estanyen si en els pròxims dies demana mesures disciplinàries contra Ribó, Mollà i altres sota l’acusació de fer “treball fraccional”, com en els bons temps. De fet, ja ho ha insinuat.
Segurament Pla ha interpretat malament a Raimon quan cantava que “qui perd els orígens, perd la identitat”. El cantant feia una crida a fer país i a fer futur, no a fosilitzar-se.

SUMAR I MULTIPLICAR

No és cap secret que si EU i el Bloc s’hagueren presentat junts a les passades eleccions autonòmiques, no haurien canviat substancialment els resultats electorals. És a dir, no haurien fet fora de la Generalitat al PP.
Guanyar les pròximes eleccions no s’aconseguirà sumant els escons que obtinguen EU i el Bloc presentant-se per separat. El repte per al 2007 és crear il.lusió en aquells que en les passades eleccions es van quedar en casa i no anaren a votar. Cal reconèixer que la manera en què s’han desenrotllat fins ara les negociacions entre EU i el Bloc estan aconseguint tot el contrari.

GENEROSITAT

Es tracta de la paraula predilecta de la coordinadora general d’EU, Glòria Marcos, a l’hora de definir la proposta de llista electoral que ha fet al Bloc. Un terme que sembla més relacionat amb la moral que amb la política.
Si la generositat fóra aplicable a la política no hi ha dubte que el partit més generós del món seria el Partit Comunista que ha convertit a Glòria Marcos en coordinadora general d’EU a pesar que la família política que ella representa cap dins d’un taxi. Però això no toca explicar-ho ací.
La política és un altra cosa. Bàsicament, una barreja d’ideologia i pragmatisme.
L’objectiu de tot partit és aconseguir el poder per aplicar el seu programa que, en el cas de l’esquerra, és de transformació social. I això s’aconsegueix de dues maneres: guanyant les eleccions, o convertint-se en un partit frontissa. Això hauria d’entendre-ho Glòria Marcos perquè ella, malgrat no haver guanyat les eleccions en EU, és la coordinadora general.
El que està en joc en les pròximes eleccions no és que les formacions progressistes guanyen alguns diputats, sinó que guanyen la Generalitat. I una de les principals mesures per aconseguir-ho és que no es perden vots. Per exemple, el 4’9 per cent que representa el Bloc. EU pensa el mateix o continua pensant allò de “contra Franco vivíamos mejor?” Prefereix forçar polítiques progressistes des del govern o viure plàcidament en l’oposició?

DEU RAONS

El Bloc no hauria de perdre ni un segon plantejant-se la possibilitat d’algun tipus de pacte electoral amb els socialistes i centrar-se en preparar una campanya en solitari si, desgraciadament, falla l’acord amb EU. Hi ha moltes raons per oblidar-se del PSPV, però nosaltres només en donarem deu:

1- És impensable que el PSPV accepte posar al costat de les seues sigles les del Bloc, per la qual cosa els candidats nacionalistes anirien de comparses en “la” llista socialista.
2- Electoralment els socialistes no millorarien resultats amb la inclusió dels candidats del Bloc perquè hi ha una quantitat significativa de votants del PSPV que acceptarien un futur pacte de govern, però mai un de tipus preelectoral.
3- La incidència que tindria el Bloc en l’elaboració del programa i la campanya electoral seria nul.la.
4- Podria provocar en el Bloc una història molt semblant a la que es va produir entre UV i el PP.
5- Donaria la raó al sector més intransigent d’EU a l’hora d’afirmar que el que buscava el Bloc al voler pactar amb ells no era aconseguir tres diputats nacionalistes, sinó infiltrar en les seues files tres submarins del PSPV.
6- Donaria una excusa al sector autista d’EU per continuar amb la mateixa política autista.
7- Difícilment podria il.lusionar ningú, ja que no seria fruit d’una opció buscada i volguda, sinó de la impotència.
8- Es tracta d’un pacte que hipotecaria futures eleccions autonòmiques.
9- Crearia un conflicte intern en el Bloc del que únicament es beneficiarien el PSPV i Esquerra Republicana.
10- Visualitzaria que el PSPV no és una alternativa de govern.

ANTOÑITA LA FANTÀSTICA

Els populars han filtrat a la premsa aquest cap de setmana una enquesta sobre les eleccions autonòmiques del 2007 destinada a espantar els seus propis fantasmes. De les dades es conclou que el PP millora els seus resultats i, per tant, augmenta la majoria absoluta, absolutòria i absolutista. Els socialistes perden vots i escons. Per contra, EU, tot i que continua amb els 6 diputats que té ara, guanya vora un 8 per cent de vots respecte els anteriors comicis. El Bloc se situa en el 4’5. És a dir, en el carrer.
No recordem qui ha fet l’enquesta, però podria estar firmada perfectament per Antoñita la Fantàstica. Però això no significa que siga inútil. Aquest tipus de sondeigs no s’han de valorar pel que diuen, sinó pel que callen. I el que calla el del PP és quin resultat obtindria EU en coalició amb el Bloc. Ells sabran perquè no ho desvelen a pesar d’haver-ho preguntat. El que nosaltres si que sabem és per què li garanteixen a EU pràcticament un 7 per cent dels vots: per tranquil.litzar un sector d’aquest partit que comença a preguntar-se si podran obtindre el cinc per cent si van en solitari.

JUNTA D'ACCIONISTES

Seria molt exagerat dir que l'informe que van fer els negociadors d'EU de les reunions mantingudes amb el Bloc i altres forces polítiques és contradictori amb la proposta que finalment es va votar en el Consell Nacional, però també seria exagerat afirmar que està en una línia constructiva.
Sobre el repartiment de llocs en la llista electoral ja hem parlat i continuarem fent-ho. Caldria però, fer notar altres aspectes menys cridaners, però igualment inquietants.
En el punt quatre de l'acord votat s'estableix la creació d'una Comissió Política de la Coalició Autonòmica. La seua funció és, segons el document, conformar "les respectives comissions per a concretar la preparació i desenvolupament de la campanya electoral, i el desenvolupament dels documents programàtics".
Nosaltres no anem a discutir que en l'esmentada comissió es tinga en compte el pes de cada formació política a l'hora de concretar diverses qüestions. El que ens preocupa és que es pose negre sobre blanc que "la representació d'EUPV suposarà el 60%, el BNV el 20 %, l'espai verd el 10% i el conjunt d'altres forces que integren la coalició el 10% restant". I ens preocupa perquè una cosa és repartir-se escons i un altra ben diferent calcar els seus criteris de repartiment a una comissió on es va a dissenyar una campanya electoral i es van a desenrotllar els documents programàtics. No cal ser molt llest per intuir que està pensant-se en possibles votacions. Un pèssim camí. Una coalició no es una junta d'accionistes i l'elaboració dels continguts que han d'il.lusionar els ciutadans perquè aposten pel canvi no es poden fer a colp de mà alçada.
En aquestes circumstàncies, hom no pot evitar pensar que la proposta d'acord que es va dur al Consell Nacional d'EU hauria d'haver-se presentat directament al Registre de la Propietat.

TORNA, ANGUITA, TORNA

Què temps aquells del programa, programa, programa!. Recorden? Doncs bé, ara sembla que el programa, programa, programa que era la bandera d'Anguita, ha passat a segon terme. El document aprovat pel Consell Nacional de'EU del passat 9 de setembre reconeix explícitament que no hi ha cap entrebanc programàtic per tancar una coalició electoral amb el Bloc. És a dir, funciona el programa, programa, programa, però no el repartiment d'escons. Aquest fet, seria comprensible si l'objectiu d'EU fora obtindre més diputats per a la seua formació. Però no és així. L'actuació va dirigida únicament a aconseguir que el Bloc no tinga el lloc que en justícia li correspon. I per llevar-li l'escó al Bloc, estan disposats a crear un greu conflicte interns a EU a pocs mesos de les eleccions. Qui ho va a comprendre?

AQUEST ÉS EL CAMÍ

En EU no hi ha presidents i secretaris generals, sinó "coordinadors". Amb aquest càrrec es pretén escenificar un major respecte al pluralisme, al diàleg i a la integració. Està bé que si Glòria Marcos és incapaç de jugar aquest paper i opta per militar en cos i ànima en un dels sectors que hi ha a EU, algú intente fer el treball que ella no fa. Per això, cal mirar amb simpatia l'intent que estan fent alguns dirigents pertanyents a totes les famílies presents a EU per cohesionar el partit i flexibilitzar les negociacions amb el Bloc. I és esperançador que un dels caps visibles d'aquesta operació siga l'anterior coordinador general d'EU, Joan Ribó.

MORERA NO S'ENTERA

No s'entera quan demana al PSPV que pressione a EU perquè millore la seua oferta electoral. Què tindrà Morera en el cap per a pensar que el socialista Joan Ignasi Pla pot aconseguir d'EU el que no ha aconseguit ell?. El que ja resulta vergonyant és que intente justificar la intermediació de Pla argumentant que el PSPV és "el principal beneficiari del pacte". Però no haviem quedat que el principal beneficiari de fer fora al PP era la societat valenciana? No havíem quedat que cal guanyar per forçar als socialistes a fer polítiques progressistes? És que algú està pensant en donar-li un xec en blanc al PSOE?.

JUGANT AL TRUC

En moments difícils i delicats cal ser realistes i no encomanar-se a Walt Disney. Les declaracions del Bloc insinuant que es guarda cartes en la mànega i deixant oberta la porta a un pacte amb els socialistes si fracasa l'intent de crear una coalició amb EU, és una estupidesa.
El que ha de fer el Bloc és dir la veritat. I la veritat és que si no hi ha coalició amb EU, el Bloc anirà a les eleccions sol o amb qui se li vullga afegir. Jugar a tindre més pretendents dels que té en realitat només servirà per a crear més confusió, alimentar la demagògia i obrir debats artificials.
És responsabilitat d'EU que els vots nacionalistes no es perden i és obligació del Bloc presentar-se soles si no té altra manera de defensar les seues alternatives.

AH, PERÒ ERA AIXÒ?

Esquerra Unida, partint del supòsit d'aconseguir deu escons, es reserva sis diputats per a ella i n'ofereix dos al Bloc, un als Verds i un a Esquerra Republicana o algun representant dels moviments socials. Els nacionalistes ja han advertit que en aquestes circumstàncies, no hi haurà pacte. Anem a suposar que, efectivament, el Bloc no entra en la coalició i anem a aplicar els criteris de distribució aprovats pel Consell Nacional d'Esquerra Unida el passat dia 9 de setembre. Els resultat seria el següent:
Cas d'obtenir 5 diputats: Tots serien per a EU.
Cas d'obtenir 6 diputats: Tots serien per a EU.
Cas d'obtenir 7 diputats: Tots serien per a EU.
Cas d'obtenir 8 o més diputats: Seria un miracle.

L'AUTÈNTIC VOT ÚTIL... PEL PAÍS

Tant EU com el BLOC tenen per davant el repte de demostar que, junts o separats, l'autèntic vot útil al maig de 2007 són ells i ningú més.

Si van junts (com reclamem), tenen l'oportunitat de sumar els seus votants tradicionals i afegir un bon grapat d'abstencionistes contumaços. Capital polític suficient per a ser la clau de l'adéu al PP i redreçar el País.

En canvi, si la negociació fracassa i presenten candidatures separades (com censuraríem) tindran la complicada obligació de fer entendre a milers d'indecisos la següent paradoxa: de res servirà votar al PSPV perque este partit, per molt de vot útil que atraga, és incapaç de superar el PP en solitari. L'única possibilitat de portar Camps a l'oposició passa, necessàriament, perque EU i BLOC estiguen en les Corts. Els dos. Junts o separats.

GLÒRIA, QUÈ ENS DIUS?

La coordinadora general d’EU Glòria Marcos raona malament, però s’explica bé, la qual cosa fa que s’entenga fàcilment el mal que raona. Per això resulta tan esclaridora l’entrevista que hui publica el diari Levante.

En ella, Marcos afirma que si Esquerra Republicana renuncia a coaligar-se amb EU en les pròximes eleccions autonòmiques, l’escó que li ofereixen no passarà al Bloc, sinó que l’oferiran a algun moviment social. Amb la qual cosa deixa meridianament clar que l’importa un rave que els de Morera entren o no en el pacte. El més greu però, no és que l’importe un rave el Bloc, sinó que també l’importa un rave el que pensa la meitat d’EU que s’ha pronunciat clarament i formalment a favor d’oferi-li tres llocs d’eixida al Bloc.

Sumar o guanyar per la mínima

Un partit tan plural i complicat com EU es mereixeria tindre al capdavant una persona més ponderada. Una especialista en equilibris i no en enderrocs. Una dirigent que busque sumar dins i fora de la seua formació política i no guanyar per la mínima. I no hi ha que ser molt llestos per saber que EU, durant molts anys ha cremat més energies en lluites interns que en polítiques actives.

Glòria Marcos raona malament quan presenta els moviments socials com una mena de succedani d’Esquerra Republicana.

Gloria Marcos raona malament quan planteja l’oferiment del pacte al Bloc com un favor – una mostra de generositat, diu ella - perquè, cas de ser-ho, ho és en la mesura que hi ha una antidemocràtica barrera del cinc per cent i no es qüestió d’aprofitar-se’n d’això.

El vot útil

Gloria Marcos raona malament quan diu que “el objectivo no solo es derrotar al PP. Si no conseguimos un pacto que nos lleve a un nuevo ciclo político, no solo no derrotaremos al PP sinó que favoreceremos el voto útil al PSPV”. I raona malament perquè la gent que ha pactat per ella amb els nacionalistes, reconeix que no hi ha hagut cap problema a l’hora de negociar el programa. I continua raonant de manera errònia quan li preocupa el vot útil al PSPV i no sembla preocupar-li la majoria absoluta del PP

Per suposat, raona malament quan pensa que els seus plantejaments són la millor recepta contra el vot útil al PSPV. Perquè l’únic que realment afavoreix el vot útil a favor del PSPV és que EU i el Bloc siguen incapaços d’entendre’s. I encara afavoreix més el vot útil al PSPV que els votants comproven la incapacitat d’EU per pactar un futur govern amb els socialistes i enderrocar, així, al PP.

EL NECI I LA LLUNA

Diu un proverbi xinés que quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit. Al País Valencià sembla que quan tots els que estan a favor de les politiques progressistes assenyalen la Generalitat per conquerir-la, hi ha necis que miren el dit d’un escó que, cas que l’esquerra no guanye les eleccions, no els servirà de res.
Segurament, han acabat trobant-li gust a seure en les plàcides poltrones de les Corts mentre son acaronats per les cançons de bressol de la majoria absoluta del PP. Hi ha qui pensa que, simplement, son víctimes de la síndrome d’Estocolm i que han perdut la capacitat d’associar Camps amb Àtila.

EL BLOC TE SON?

El Bloc ha dit que no accepta l'oferta que li fa EU sobre el repartiment d'escons en una hipotètica coalició. I res més...

Alguns agrairïem que començaren a fer alguna cosa més. Per exemple, proposar algun debat públic per tal d'explicar el que els uneix en el programa i el que els diferencia a l'hora de confeccionar les llistes electorals. Que traguen a la llum pública els seus debats. I, per començar, no estaria gens malament que proposaren un cara a cara entre Enric Morera i Glòria Marcos. Segur que trobarien local i audiència per escoltar-los. Ara. Després, ja serà tard.

PER QUÈ CALLA ESQUERRA REPUBLICANA?

Esquerra Republicana està en el centre d’atenció de tota la polèmica que envolta el pacte i, curiosament, està molt callada. Per què calla?
Segurament, perquè només EU està interessada en que entre a formar part de la coalició. Pot ser, Esquerra Republicana prefereix quedar-se fora i arreplegar els vots dels nacionalistes contraris a la coalició electoral i diferenciar al màxim la seua oferta de la del Bloc. Com podria aconseguir-ho aliada amb EU i el PSOE i amb el Bloc fora del pacte?

ESCOLÀSTICA SOVIÈTICA

El partit comunista és a Glòria Marcos el que l'Opus Dei és a Fransisco Camps.

LA MENTIDA

Per què hi ha sectors d’EU que intenten justificar un possible fracàs del pacte electoral amb el Bloc argumentant qüestions ideològiques si ells mateixa han reconegut que els problemes per fer una coalició no estan en el programa electoral, sinó en el repartiment dels escons? ¿Por qué le llaman amor si sólo es sexo?

CÀLCULS ELEMENTALS

Si per cada vot que aporta Esquerra Republicana al pacte se’n perden vint, quants vots es “guanyaran” si, com va passar en les anteriors eleccions treu 12.000 vots?

En el cas que Carod Rovira participe en la campanya electoral: Si per cada vot que aporta Esquerra Republicana al pacte se’n perden 137, quants vots es “guanyaran” si, com va passar en les anteriors eleccions aconsegueix 12.000 vots?

INTERROGANT DE LA JORNADA

Com pot la coordinadora general d’EU, Glòria Marcos, pactar amb el Bloc si és incapaç de fer-ho amb el cinquanta per cent del seu propi partit?. Frutos guanya, Llamazares perd.

MATEMÀTIQUES RECREATIVES

El Bloc va obtindre en les passades eleccions autonòmiques 114.000 vots i EUPV 154.000 vots. A l'hora de pactar una coalició per a les pròximes autonòmiques EUPV proposa donar-li al Bloc 2 dels 10 diputats que es podrien aconseguir. El motiu és que li donen als vots un valor secundari.

Doncs bé, entrem en el terreny d'EU, deixem els vots a banda i parlem de representació institucional: en les passades eleccions municipals el Bloc va aconseguir al País Valencià el 5'4 per cent dels regidors i EU només el 3'1 per cent.

Pregunta: Si EU i el Bloc es plantejaren la realització d'una coalició per a les eleccions municipals, com haurien de repartir-se els regidors atenent als criteris emprats per EU en les autonòmiques per repartir-se els diputats? Resposta: El Bloc hauria de tindre, almenys, el triple de regidors que EU.

Conclusió: EU diu que està en contra del cinc per cent, però se n'aprofita d'eixa anormalitat democràtica tot el que pot. Dit d'un altra manera: EU no vol cap pacte, el que pretén és fer-li pagar al Bloc un peatge més gran que el que imposa Aumar en l'autopista AP-7. La prova és que si fora suficient el tres per cent per entrar en les Corts, EU no faria els plantejaments que fa.

PREGUNTA DEL DIA

Com pot un tripartit governar el País Valencià si EU i BLOC no són ni capaços de pactar entre ells?

JA ESTEM TOTS

No ens hem oblidat d'ERC/ERPV. El que passa és que no ens quadren els números i estem plantejant-nos si no caldria proposar una coalició alternativa amb el Partit del Cannabis que en les darreres eleccions municipals va obtindre dos mil vots més que Esquerra Republicana.